Les aigües turbulentes

Ja tenim notícia per fer bullir l’olla uns quants dies: després del Carmel, les rodalies i el caos del Prat, què millor que una bona apagada elèctrica al Cap i Casal? Doncs aquí la tenim. Serà la famosa desconnexió d’Esquerra? Bromes a part, l’incident/accident ha servit per treure la fenomenologia de sempre, com en un guió ja preparat. A saber:

– polítics de totes les administracions escenificant "gabinets de crisi" (per tal que no es digui que no fan res): un ministre, un conseller i l’alcalde, van passar, un rera l’altre, pels micròfons de TV3 per repetir el què ja havien dit els titulars de les notícies i no per comprometre’s a millorar les infraestructures africanes que patim

– reportatges televisius sobre els greus problemes quotidians provocats per l’apagada. Quins problemes? Doncs, per exemple, una senyora que va haver d’escalfar-se la llet a la cuina de gas, perquè no li anava el microones, pobre!

– manifestacions als barris, amb cassolada inclosa, al crit de "menys policies i més electricistes" (sic). Per cert, a Ciutat Meridiana fa uns dies es queixaven exactament del contrari

Potser n’estem fent un gra massa. Quan jo era petit, i no parlo de l’època de les restriccions de postguerra sinó molt després, les apagades eren una cosa relativament habitual. A Nova York n’hi va haver una d’històrica. Diuen que els novaiorquesos van passar les llargues nits sense llum fent el més divertit que es pot fer a les fosques. Si aquí se segueix l’exemple, entre l’excitació del personal i els 2.500 ? que ha promès el govern espanyol, per Sant Jordi les maternitats tindran overbooking…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!