Les aigües turbulentes

La batalla per la llengua sempre ofereix oportunitats en les circumstàncies per inesperades. Avui, anant pel carrer, se m’han acostat dues noies somrient mentre em lliuraven un opuscle. Han resultat ser dues testimonis de Jehovà. El fet que l’opuscle, com totes les publicacions d’aquest grup religiós, fos en castellà, ha resultat ser molt oportú per plantejar-los el tema lingüístic.

És sabut que els testimonis de Jehovà estan estesos per tot el món i que, desenvolupant una intensa activitat proselista, no dubten a fer servir dotzenes de llengües, però no pas la nostra:

– escoltin, i perquè no fan servir mai el català en les seves publicacions?

– és que als llocs on prediquem no es parla gaire i preferim el castellà, perquè l’entén tothom (sic)

– i vostès no creuen que fent servir el català arribarien a més gent? Ni s’imaginen les persones que s’interessarien per la seva església només que fessin servir la nostra llengua…

– l’important és el missatge de la Bíblia, no en quina llengua està escrit

– diguin a qui s’ocupi d’aquests temes que facin servir el català, i veuran com els faran més cas

La cosa no ha avançat més. Cal dir que, segons elles, sí que tenen un llibre escrit en català, que me l’enviarien si els donava les meves dades personals, a la qual cosa m’he negat, ja que sóc respectuosament molt crític amb aquests grups religiosos, sigui sectes o no.

No sé si les he convençut de res, però em donaré per satisfet si quan es reuneixin al "Saló del Regne" o a on sigui, traslladin la meva petició i convencin qui sigui de que, si vols arribar a la gent, si vols fidels o clients o votants, has de fer servir la llengua del país. Per lògica i per justícia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!