Les aigües turbulentes

La notícia del segrest de la revista El Jueves, per un dibuix suposadament ofensiu per la monarquia, ens torna a èpoques que ja crèiem passades. Quedi constància aquí del meu rebuig davant aquest atac a la llibertat d’expressió.

Segrest que no aconseguirà el seu objectiu: per començar, les noves tecnologies, com la que estic fent servir ara i la que fareu servir vosaltres per llegir-me, ja s’encarregaran de difondre la caricatura en qüestió, molt més que si s’hagués venut als quioscos; quioscos que estan esgotant uns exemplars que, segurament, es convertiran en peces de col·leccionista.

Aquesta decisió judicial, l’única cosa que farà es augmentar el nombre d’anti-monàrquics, que cal no confondre amb els republicans. Desgraciadament, a l’estat espanyol n’hi ha molts més dels primers que dels segons. És molt fàcil, avui en dia, criticar la monarquia espanyola (el què fa i el què no fa, el què ens costa, com vesteixen… des del marujeo fins a la grolleria). No és tan corrent, però, trobar republicans en sentit estricte: persones que, a la seva opinió sobre la forma de proveir la primera institució d’un estat, uneixen una manera de pensar presidida per una defensa a ultrança dels drets i llibertats, per un respecte escrupulós a l’opinió dels altres, per una visió laica de la societat, començant per l’escola… Però, és clar, això costa més i és un tarannà que no s’assumeix d’un dia per l’altre.

Durant anys i anys ens han dit que (els ciutadans de l’estat) "ja erem europeus". Amb la notícia d’avui comprovem que ho hem de posar en dubte. No tinc cap mena de dubte que acudits més sagnants contra les monarquies danesa o sueca no tindrien tants problemes de difusió als seus països. Però Espanya… España es diferente.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!