Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Dia: ahir al vespre. Lloc: pizzeria a Reus. Demanem el sopar començant per la beguda:
– una canya i una gerra de cervesa
– una caña y qué más?
– una gerra de cervesa
– ah! una jarra. Me lo dice en catalán, no? No le entendía muy bien porque nadie me lo pide así…
Doncs aquest és el problema de base, amics, tal i com ens expliquen els sociolingüistes. La cambrera sudamericana que ahir ens va atendre (simpàtica i eficient, d’altra banda) no necessitava saber que "gerra" vol dir "jarra" en la llengua del nostre país, per la senzilla raó que als catalanoparlants no se’ls acut de dir "gerra" a la cambrera si aquesta presenta algun indici de ser immigrant. Comportament xenòfob, d’altra banda.
En definitiva, tot es redueix a una qüestió de xip personal i de voler canviar-lo. I no costa tant, de veritat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!