Jaume Renyer, company de bloc a Vilaweb, va fer ahir una conferència a l’Aleixar amb motiu de l’Onze de Setembre. Títol, "Formes de vida i identitat nacional catalana". Contingut, una reflexió sobre diversos temes sòcio-polítics d’actualitat. Donat que ens trobem en plena efervescència del què som, el què volem ser i com hi volem arribar,
Dedico el meu segon dia a Itàlia a passejar-me per Torí, la ciutat més senyora d’Europa, segons m’havien dit. Efectivament, només baixar del tren i sortir al carrer ja es nota un aire distingit i elegant en vianants i edificacions. Capital de la Savoia, la influència francesa hi és evident. És diumenge i em topo,
S’acaba l’Onze de Setembre. Mentre retiro l’estel·lada del balcó, faig memòria del què ens ha deixat el dia: la mecànica ofrena floral a Casanova, l’acte de la Ciutadella amb xiulets inclosos (és absolutament necessari fer cantar Miguel Poveda?), l’acte al Fossar de les Moreres (a tenir en compte sempre) i la concessió de la Medalla d’Or de la
Comença l’Onze de Setembre. La bandera, que per primera vegada és estel·lada, ja penja al meu balcó. Acabo de sentit el president Montilla en el seu discurs televisat: les mateixes frases de circumstàncies de cada any, només que ara pronunciades amb un accent millorable. Anem, doncs, a continguts més engrescadors; per exemple, l’Avui: – entrevista
Surto de les galeries Vittorio Emmanuele i em topo amb la Scala, de discreta façana, com la del Liceu. L’entrada al museu, ple de quadres i bustos de cantants i compositors, dóna dret a ficar el nas a una llotja i contemplar la sala (a la foto) i l’immens escenari on hi han cantat els més grans
El meu viatge d’anada no va tenir cap incidència remarcable, com no sigui el fet de que l’avió de Vueling (companyia guai i enrotllada, amb revistes Rolling Stones) es va enlairar amb més de mitja hora de retard. Explicació oficial: la Guàrdia Civil de l’aeroport del Prat exigia al comandant una targeta d’embarcament (!) que
Com deia ahir, en el preludi-esquela, he fet una escapadeta de cinc dies al nord d’Itàlia. Heus aquí, en còmodes fascicles, les meves impressions personals i les petites incidències del viatge. Jo ja coneixia Itàlia. Concretament havia estat a Roma fa més de vint anys, però Roma, més que italiana, és romana, i jo el que volia conèixer
He visitat durant cinc dies diverses ciutats d’Itàlia i la casualitat ha fet que el meu retorn coincideixi amb la mort d’un dels seus fills més il·lustres, Luciano Pavarotti. Pensava dedicar alguns posts a la meva estada a Milà, Torí i Gènova, però el d’avui en serà només un preludi, a manera d’homenatge a un dels grans
Incident lingüístic a una casa-cuartel de la Guàrdia Civil a Mallorca. Els detalls ja els sabeu. L’enèssima mostra de com estan les coses al nostre país, encara, no mereixeria afegir-hi gairebé res, però ens ha sorprès gratament la persona que l’ha protagonitzat. Doncs sí, també hi ha "mores catalanistes", persones que, com la Saïda, ens
El blocaire Xavier Mir, promotor de la campanya "Jo també vull un estat propi", que tanta repercussió va tenir ara fa un any, ens en proposa una altra, "El món ha de saber-ho". Consisteix en un visionat massiu, a partir del 3 de setembre, del documental penjat a You Tube sobre el cas Èric Bertran.
En ocasió de la tràgica mort del futbolista Puerta hem tingut ocasió de comprovar, una vegada més, les dimensions que està agafant l’esport anomenat "rei". El decés d’aquest noi haurà coincidit amb el de l’escriptor Francisco Umbral. Esport contra cultura. Pàgines i pàgines de diaris contra ressenyes més discretes. Hores i hores de televisió contra menys
Segons comenta la Isabel Clara Simó, en el seu article diari a l’Avui, el Jutjat de Pau de Salt s’ha dignat, amb un any i mig de retard (!), registrar en català la defunció de Francesc Ferrer i Gironès, i ho ha fet després d’insistir-hi la família. L’estat espanyol, amb aquest miserable regateig, demostra per enèsima vegada
El curt parèntesi estival d’aquest any, caracteritzat per la poca calor i per la successiva presència de catenàries, grups electrògens i taurons, s’ha acabat de sobte. Indicis? Els polítics tornen als seus quarters d’hivern, amb una renovada energia per dir i fer el mateix de sempre: el darrer atemptat de Durango (per cert, ETA també
L’alcalde de Tarragona, en Pep Fèlix Ballesteros, ha tingut una petita relliscada. No se li ha ocorregut altra cosa que dir que els operaris que van pescar el tauró de la platja del Miracle (en pau descansi) mereixen la concessió d’un diploma de serveis distingits o un guardó semblant. Els interfectes, lògicament, han reaccionat dient
A Tarragona hi ha una ferreteria que ven "aire sòlid". M’he apressat a buscar al DIEC què cony és això, però no hi figura. Sempre m’han fascinat aquestes combinacions contradictòries. En castellà en diuen oxímoron, però en català aquesta paraula no és normativa. Juraria haver sentit que s’ha arribat a vendre gelats calents. Recordo també