El meu pare en deia pillaje, del rètol peaje que cada ics quilòmetres apareixia per sorpresa a l’autopista, com si d’un lladre de camins es tractés. Bé, en certa manera així era (i ho continua essent). Tocava pagar, i res de targetes o la cosa aquesta del Tele-tac: trinco-trinco, tirant les monedes (en pessetes) a una mena de
Aquest cap de setmana s’han produït dos fets bastant lamentables, un a Navarcles, l’altre a Gràcia, que han tingut com a punt en comú una certa posada en qüestió de la llibertat d’expressió. Recordem-los ràpidament. A Navarcles (el Bages), una regidora de la CUP (ja ex-regidora, ha dimitit) va interrompre el monòleg d’un humorista durant
La Generalitat i l’estat “han pactat” els termes de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona (allargar la pista, nova terminal, enllaç d’aeroports amb el TGV i difusos compromisos mediambientals). No entenc massa bé aquest pacte amb aparença de peix al cove, perquè l’operació és unilateral (aquesta sí) per part de l’estat, que lidera i ofereix la
Mirant per televisió la inauguració dels Jocs Olímpics de Tòquio penso en els altres jocs a la mateixa ciutat, els de 1964. Van ser els primers de què tinc memòria, però no per veure’ls per televisió o recordar algun esportista o gesta en concret sinó per una circumstància molt més adequada a l’infant de set
He deixat passar uns dies per parlar, en fred, d’una de les moltes polèmiques de la setmana. Podrien ser les segones dosis de vacuna “a la carta”, els indults-trampa, l’acomiadament de Pilar Rahola o les tribulacions de l’Hermitage barceloní, però em quedaré amb les segadores, que potser n’hauríem de dir segadrius, posats a ser originals.
No hi entenc massa, de futbol, però em sembla que ja tinc una opinió prou formada de la cosa aquesta anomenada “Superlliga”. A favor, per dues raons, les dues polítiques. La primera és que, si constatem que el futbol, almenys el de dalt de tot, és negoci pur i dur, la passa donada pels equips
Una mica arraconada per la desaparició de l’economista Oliveras i el dirigent abertzale Madariaga, la mort del prestigiós teòleg Hans Küng ha quedat en un segon pla. I no hauria de ser així perquè en el seu moment va ser una controvertida figura eclesiàstica que va estar en primer pla de l’actualitat. Recordem-ne els principals
El 8-M, més que un dia, és una o dues setmanes. Portem no sé quant temps esmorzant, dinant i sopant dones, feminismes, sororitats, reivindicacions, bretxes salarials i sostres de vidre. Un continu. Però que ningú s’enfadi abans d’hora. Qui segueixi els meus apunts de cada 8 de març podrà constatar que rere una crítica (amb
L’actualitat ha ajuntat en pocs dies el Barça i la Guillermina Motta. El nostre “més que un club”, que cada dia de l’any és notícia, aquesta setmana ho està sent molt més perquè han detingut l’últim president de l’entitat just a pocs dies que els seus socis n’elegeixin un altre. La Guillermina Motta, al seu
Avui és l’Institut del Teatre el que, via Ara, ens proporciona preocupants notícies. Al final no quedarà cap institució política, religiosa, cultural o social sense la seva corresponent ombra de dubte pel que fa a agressions sexuals, sigui una abjecta violació, sigui un patètic grapeig “per descuit”. Abans d’esquinçar-se les vestidures tots plegats, potser que
Només m’ho sembla a mi o aquest any hi han ganes de que s’acabin les “festes” de Nadal? A les xarxes, infal·libles altaveus de la realitat social, ja hi ha gent que aquesta tarda mateix desmuntava pessebres, desava guarniments i es desfeia de l’arbre (els que encara el compren natural). Calia viure-les i celebrar-les d’alguna
Amb la pandèmia, també la moguda dels Reis s’ha hagut de “repensar”, com es diu ara. Es va parlar en un primer moment de “cavalcades estàtiques” (sic). Potser n’és una el que acabo de veure a la tele, just l’únic minut que he aguantat: una mena de coreografia futurista amb tot d’individus, rei inclòs, amb
Noves restriccions. Dubtes sobre què cal tancar i què no, sobre el nombre de persones, sobre les hores de prohibició de circular… S’endevinen negociacions de sota mà entre sectors afectats i l’administració, entre departaments, entre polítics i sanitaris… El resultat són decrets publicats a destemps plens de canvis a mitges que, aparentment, no tenen cap
Ha passat bastant desapercebuda la notícia, i no costa endevinar perquè, de la celebració d’un funeral en una mesquita de Tarragona en ple període de restriccions per la pandèmia. Els Mossos han obert una investigació sobre el cas perquè l’Ajuntament havia autoritzat la cerimònia amb un aforament de 50 persones, quan en realitat se’n van
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisici elit, sed eiusmod tempor incidunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquid ex ea commodi consequat. Quis aute iure reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint obcaecat cupiditat non proident,