Les aigües turbulentes

L’actualitat ha ajuntat en pocs dies el Barça i la Guillermina Motta. El nostre “més que un club”, que cada dia de l’any és notícia, aquesta setmana ho està sent molt més perquè han detingut l’últim president de l’entitat just a pocs dies que els seus socis n’elegeixin un altre. La Guillermina Motta, al seu torn, ha rebut un (merescudíssim) homenatge per tota una carrera artística. Havíem oblidat la Motta, quan en un moment donat va representar una mena de musa d’una certa progressia i d’una certa catalanitat. De la gauche divine com si diguéssim, encara que no en formà mai part (crec). Una figura molt coneguda i molt estimada. Ens enganyava amb aquell posat ingenu, aquella caiguda d’ulls i aquelles galtones pigades, mentre interpretava un cabareter remena nena que tant popular va esdevenir. Però la Motta va tenir molts altres registres musicals i artístics, com es va encarregar de recordar l’homenatge de l’altre dia.

Guillermina de les moltes cançons, dels molts registres i de les moltes facetes. I una d’elles era la de barcelonista. La imatge que il·lustra l’apunt correspon a un disc que enregistrà els anys setanta. Com es pot veure, apareix molt ben acompanyada dels jugadors del moment (hi reconec el Reixach i, si no m’equivoco, el Fusté i el Martí Filosia), protagonistes d’una de les cançons. Si el trec a col·lació és perquè aquest disc corria per casa i el seu record em transporta a una època en què l’equip va renéixer després de massa anys de patiments (els 14 anys sense una lliga de la Trinca van donar pas a nous trofeus i els primers fitxatges sonats que culminarien amb la Recopa de Basilea).

Són els records barcelonistes de joventut d’una persona com jo, que no m’entusiasma el futbol (al contrari del que deia la Motta a la seva cançó), però sí que m’interessen algunes de les coses amb què està relacionat. Per això em farà feliç veure vencedor de nou Joan Laporta, el president que ja va demostrar estima pel país, per la Masia i per les causes solidaries a la samarreta. Just el contrari de l’impresentable Bertomeu i els seus tripijocs.

[Imatge: pinterest.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!