Només m’ho sembla a mi o aquest any hi han ganes de que s’acabin les “festes” de Nadal? A les xarxes, infal·libles altaveus de la realitat social, ja hi ha gent que aquesta tarda mateix desmuntava pessebres, desava guarniments i es desfeia de l’arbre (els que encara el compren natural). Calia viure-les i celebrar-les d’alguna manera, és clar, però s’ha hagut de fer amb tants inconvenients, tantes limitacions i tantes desnaturalitzacions que enguany no arribem al dia de Reis dient adéu amb un punt de tristesa o melangia (almenys a mi em passava) a tres setmanes de trencament de les rutines.
Hauran estat uns dies de no poder-se veure amb tots els éssers estimats, de no poder donar o rebre segons quins regals i de no viure el caliu dels carrers plens de gent, llums i aparadors decorats. Alguns hauran lamentat la pèrdua d’un familiar o un amic, d’altres hauran patit per tenir-los hospitalitzats o en una residència, potser sense ni tan sols poder-los veure una estona. Altres, i no pocs, s’hauran vist “agraciats” amb pèrdues en el negoci, un ERTO o directament l’atur, en una loteria que, aquesta sí, toca tuttiliquanti. Perquè els que no ens podem queixar massa en aquest sentit, el terratrèmol ens arribarà aviat en forma de tsunami: les misses s’hauran de pagar d’alguna manera i ja veurem què arriba d’Europa, i quan i com es reparteix.
Acomiadem les festes del Covid amb l’esperança que dona saber que l’any que ve tot tornarà a la normalitat, si Pfizer i Moderna no tanquen la paradeta abans d’hora. La meva sí que la tanco avui.
[Imatge: rosasoler.blogspot.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!