Les aigües turbulentes

Ha passat bastant desapercebuda la notícia, i no costa endevinar perquè, de la celebració d’un funeral en una mesquita de Tarragona en ple període de restriccions per la pandèmia. Els Mossos han obert una investigació sobre el cas perquè l’Ajuntament havia autoritzat la cerimònia amb un aforament de 50 persones, quan en realitat se’n van congregar 700 entre l’interior i l’exterior. L’Ajuntament ho ha desmentit i assegura que no en tenia coneixement.

Són inevitables les comparacions amb una cerimònia de beatificació celebrada fa poc a la Sagrada Família, que tants esquinçaments de vestidures va provocar: tant una com l’altra s’acollien a la llibertat religiosa en tant que dret fonamental de les persones, però la primera va establir unes mesures estrictes que va complir rigorosament, mentre que la segona, a falta de confirmació oficial, no; a la vista de l’enrenou muntat llavors, va acabar sortint el cardenal a demanar unes innecessàries disculpes que no van convèncer ni fer callar els carregats de prejudicis de sempre, mentre que molt em temo que no sortirà ningú de la comunitat islàmica de Tarragona comprometent-se a que no es repeteixi.

El funeral multitudinari islàmic ha coincidit amb la rave de Llinars. Dos esdeveniments a on no s’han respectat ni la normativa administrativa ni les mesures de prevenció sanitàries i que, bàsicament, s’han pogut desenvolupar amb una relativa normalitat, mentre els respectius assistents no les han donat per acabades. Costa d’entendre aquesta màniga ampla a l’hora de tolerar certs fets mentre professionals de sectors econòmics concrets han d’estar contínuament mesurant distàncies i minuts amb el neguit que no aparegui un municipal i els denunciï per qualsevol fotesa menor. No és el meu cas, però entenc perfectament el que han de sentir aquesta gent.

Ho deia ahir. En el funeral a la mesquita també ha faltat un major sentit de l’autoritat, garant de les llibertats, agreujat en aquest cas per una correcció política mal entesa. Després ens sorprendrem que hi hagi gent contrària a la instal·lació de mesquites o a la presència de comunitats islàmiques. La millor manera de defensar aquestes és, precisament, fer-los complir la llei com a tothom i això no és donar la raó a sectors feixistes, xenòfobs o islamòfobs: al contrari, és llevar-los arguments i mantenir-los en la marginalitat.

[Imatge: elperiodico.com; foto Xavi Moliner]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!