Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
L’escena.
Dones demacrades lluint incòmodes vestits llargs, amb la mirada perduda i la boqueta de pinyó. Homes espitregats i amb el corbatí penjat mirant desafiantment a la càmara. Al final, nom de la marca i del fabricant pronunciats en un anglès tan afectat com inintel·ligible. La variant autòctona acostuma a dir “la nova fragància de …”
El missatge.
Ruixa’t amb el producte i seràs com el/la de l’anunci i tots/es cauran com a mosques.
Per què em posa nerviós?
Perquè són sempre les mateixes potingues que surten del mateix dipòsit. Només els canvien el nom (cada vegada més “original”), l’envàs (cada vegada més rebuscat) i el preu (cada vegada més car). La nova fragància? Quina barra!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això mateix.
internet sempre et porta on ell vol, buscant informació sobre un edifici de J. Mª Sostres a Barcelona em porta a aquest blog, me’l miro i ric llegint aquesta entrada.
escrius molt bé.
Adéu!