Crònica d’una setmana de vacances per diverses valls del Pirineu occidental (de Lleida, en terminologia provinciana), tot fugint de la calor i de la humitat. El primer destí és la Vall Fosca, aquella mena de caixal que forma el Pallars Jussà per la part de dalt, partida pel curs del riu Flamicell i que correspon al municipi de la
Afectat per l’accident d’aviació d’ahir a Madrid, reprenc els apunts del bloc. I afectat per partida doble: per l’estreta relació que tinc amb gent de Gran Canària i perquè no feia ni vint-i-quatre hores que abandonava l’aeroport de l’illa, a la qual havia arribat dissabte amb Spanair, sense novetat ni especials motius de preocupació. Són moments
No coneixia gens el sud del país (fa molts anys no vaig passar de Gandia) i, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i l’Euromed per Tarragona, em vaig dir “tito, cap a Alacant”. El viatge en ferrocarril no és digne de comentari, ni a l’anar ni al tornar. Puntual (oh!), fins i tot ens
Vic no és per mi una ciutat qualsevol: és el lloc de naixement de la meva mare i la capital de la comarca d’on procedeix tota la meva família materna. Malgrat això, feia molts anys que no hi posava els peus i, encara asclat per les caminates montserratines, vaig decidir anar-hi l’endemà. Agafo a Barcelona un
Inicio avui la crònica de tres escapades durant les curtes vacances que ja he acabat: Montserrat, Vic i Alacant. Decideixo anar a Montserrat, a fer la cabreta i a esnifar aire pur i espiritualitat catalana. La combinació de tres mitjans de comunicació (Ferrocarrils de la Generalitat, Aeri de Montserrat i funicular de Sant Joan) em transporta en
Tres notes posteriors als apunts sobre la sortida a l’Urgell i la Segarra, publicats els dies 12 i 13 de juliol: 1) Els ocells negres de cua llarga són garses, segons m’informa algú que diu ser “de poble”, per oposició a un servidor, que vaig justificar la meva incultura ornitològica dient que era “de ciutat”.
Ja són les 5 de la tarda i desfaig el camí d’anada. Enfilo la llarga i recta carretera de Tàrrega cap el sud, però a mig camí m’aturo a Verdú, interessant població per la seva ceràmica i pel seu Museu de Joguets i Autòmates. El museu (no de joguines, sinó de joguets, mot que m’imagino
Una autovia de fins a tres carrils, successora de l’antiga N-II, connecta en pocs minuts Tàrrega i Cervera. Arribo, doncs, a la capital de la Segarra, aparco, i camino cap el centre, una mica intuïtivament. M’interessa contemplar la famosa Universitat de Cervera, erigida per aquell rei que tenim penjat a l’inrevés. La trobo de seguida: és
Avui he fet un ràpid tour per les comarques de l’Urgell i la Segarra, properes però poc conegudes. La crònica, en dos capítols. Enfilo la carretera i, passades Montblanc i Solivella, m’endinso a la comarca de l’Urgell. Primer objectiu, el monestir de Vallbona de les Monges, assignatura pendent de fa temps. Es tracta d’un edifici
Ahir vaig tenir visita. De bon matí, i mentre esmorzava, vaig descobrir un enorme escarabat passejant-se per la paret de la cuina. Després de ruixar-lo amb una bona dosi d’insecticida, vaig aconseguir reduir-lo, ficar-lo a l’aiguera, acabar d’eliminar-lo amb aigua i tirar-lo a la brossa. Però alguna cosa em deia que em penediria de la
En Josep Blesa em demana suport per la moguda que ell i Joan Borràs han iniciat, i que consisteix en una campanya de difusió i de recollida de diners en relació al cas Marc Belzunces, un altre blocaire d’aquesta casa, que s’enfronta a una multa per haver-se negat a presidir una mesa a les passades
Desmoralitzat per massa coses que em/ens passen últimament, avui he decidit a última hora trencar la rutina diària i anar a dinar a la Pizzeria Da Nicola, al carrer Hospital de Tarragona. No tindrà mai estrelles Michelin, però la propietària, que em coneix de fa anys, sempre té conversa a punt i, a més, serveixen
Ja vaig dedicar un apunt per parlar de les dificultats de l’Agrupament Escolta Alverna de Tarragona per conservar el seu local. Malhauradament, l’entitat ha hagut de dir adéu al seu espai a la Rambla Nova, 105, una vegada han marxat els Caputxins. L’edifici, situat en una llaminera zona urbana, serà destinat a activitats més lucratives que
La ruta madrilenya continua amb la visita a una altra instal·lació d’Andén Zero, el projecte de museïtzació del metro. Es tracta d’una nau amb els antics motors elèctrics que suministraven energia per al transport urbà, ara en desús: els han netejat i posat macos, hi han afegit uns videos explicatius i ho mostren a visitants i curiosos (pocs,
Surto per la boca del metro de la Puerta del Sol i el primer que em crida l’atenció és el punt que assenyala el quilòmetre zero de les carreteres de l’estat. Es tracta d’un mapa de la península al terra, just a sota del rellotge de les campanades. Juraria que la part corresponent a Catalunya