Pols d'estels

La Coral Marinyén va actuar ahir dissabte en la localitat basca de Lesaka (Nafarroa) en la VIII edició del Encuentro Coral de Bortziriak que es va celebrar en la casa de cultura Harriondoa de Lesaka junt a les corals “Giltzarri Abesbatza” de Lesaka i “Basandere Ahotsak” de Pamplona.

La coral Giltzarri Abesbatza de Lesaka és una coral formada per persones de diferents edats del Baztan Bidasoa (Sunbilla, Etxalar, Igantzi, Lesaka, Hendaia, Irún y Baztán) que va nàixer en l’any 1996, per tal d’activar l’afecció per la música i el cant entre els joves. Dirigida per la lesakarra Isabel Lácar Abril i acompanyament al piano de Imanol Elizasu va interpretar:

Maria Solt eta Kastero de A.Morote i P. Olaz
Zure Babezia de E. Ugalde
Altza Eder Ur airian- Porrusalda  de X. Sarasola

Giltzarri Abesbatza: Maria Solt eta Kastero

La Coral Marinyén de Tavernes va actuar en segon lloc dirigida per Fran Lledó. En aquesta ocasió va oferir una selecció de cançons de diferents estils:

Ukuthula Tadicional Zulú
El vell Montgó d’E. Murillo-P.Muñoz
L’amo de son carabassa  Popular de Menorca
Alleluia de L. Cohen
Ator ator de J. Guridi

Marinyén: El vell Montgó

Marinyén: Ator Ator

El cor “Basandere Ahotsak” està format per veus femenines i va ser fundat en 2022. Els seus components tenen una llarga trajectòria i una extensa formació musical i pertanyen de manera activa, bé com a intèrprets o com directores, en altres formacions corals bastants conegudes en el panorama musical actual.

En les interpretacions conjuguen les diferents experiències musicals individuals per a oferir un repertori variat i acuradament triat, amb obres compostes diverses des del Renaixement fins als nostres dies. Dirigida per Jara Liras va interpretar

Agur Maria d’Estitxu
Vuelie de Ingenmann Fjellheim
Sapo Cancionero de Flores Pinaud
Sto mi e milo Tradicional de Macedònia
Besarkatu ninduzun de J. Elberdin

Basandere Ahotsak: Agur Maria

Cant comú de les tres corals
El cant comú de les tres coral dirigides per Isabel Lácar va interpretar “Hegoak ebaki banizkio” o “Txoria txori” (Un ocell ocell és), un poema basc de Joxean Artze, musicat per Mikel Laboa. La lletra, que nosaltres traduïm, diu

Si li hagués tallat les ales
aleshores encara seria meu,
no se n’hauria allunyat.
Però mai més ja no
hauria estat un ocell
i allò que jo estimava era un ocell.

Hegoak ebaki banizkio

Després del concert, que va tindre un gran èxit i en el qual les tres corals foren amplament aplaudides pels assistents, els director van rebre un detall recordatori de la trobada.

Cal ressenyar el fet que la casa de cultura Harriondoa de Lesaka està ubicada en l’església d’un antic convent de monges agustines, construïda per un indià de Lasaka enriquit amb el comerç de la “cotxinilla” (tint) per a la seua neboda que volia ser monja, tot i que en l’ultim moment no va entrar al convent. Amb una història paral·lela al monestir de Valldigna, va passar amb el temps a mans privades i ser enderrocat per construir en el solar una fàbrica. Només es va salvar l’església que, posteriorment compraria l’Ajuntament i que ha convertit en Casa de la Cultura.

Els membres de la coral Marinyén, que han estat acollit amb els braços obert i amb un gran sentit de la germanor per la coral amfitriona, han estat rebuts a l’Ajuntament de Lesaka, i en tot moment acompanyats pels membres de la coral de Lesaka, han compartit una jornada de marcat caràcter cultural amb visites i explicacions detallades al senyoriu de Bertiz, Etxalar, Sant Joan Loitzune (oficialment en francés Saint-Jean-de-Luz) i a diversos llocs de la mateixa localitat de Lesaka.

Seguint el costum i com en altres ocasions, tant a la visita de les esglésies monumentals d’Etxalar i de Sant Joan Baptista de Sant Joan Loitzune la coral va interpretar una cançó.

A partir de la notícia de la Cotorra de la Vall: La coral Marinyén participa en el VIII Encontre Coral de Bortziriak a la localitat de Lesaka (Nafarroa).

La Coral Marinyén va actuar ahir dissabte en la localitat navarresa d’Olite-Erriberri, comarca de Tafalla, dins del marc de la Quinzena de Música Coral, en un concert conjunt amb la coral “Giltzarri Abesbatza” de Lesaka, municipi de Navarra, de la comarca de Bortziri. El concert va tindre lloc a l’església de les Germanes Clarisses, plena de gom a gom, i on cal citar la presència de 8 monges de clausura darrere les gelosies. Les dues corals han aconseguit grans aplaudiments dels assistents.

Olite, el nom en euskera Erriberri, també cooficial, és una vil·la reial i de gran importància històrica en l’antic regne navarrés i, prèviament a l’actuació, i seguint el costum habitual, els components de la coral efectuaren una visita a alguns dels monuments, com el Palau Reial i l’església de Santa Maria, on interpretaren algunes cançons davant la monumental portalada gòtica. Com sempre, les explicacions històriques foren a càrrec del professor Enric Marco.

El concert

Les dues corals interpretaren peces del repertori popular dels dos països, el País Valencià i el País Basc, al costat d’altres composicions corals. Us oferim una captura del programa que es va repartir entre els assistents.

La primera coral ha estat “Marinyén” que des del fons del recinte ha fet una entrada/desfilada cap a l’altar cantant “Confitemini Domino”. Vegeu els vídeos en l’article de La Cotorra de la Vall

El concert  ha comptat abans de la interpretació amb una brillant explicació de les lletres i del context social i històric de cada cançó efectuat per la professora  Rosa Magraner. Especialment emotives han estat les cançons populars valencianes, entre elles cançó de bressol vallera “Cant a la mare”, la menorquina “L’amo de son carabassa” i, com no, “El vell Montgó”, un cant en despuntar el dia d’amor a la terra, en especial de les comarques de la Marina Alacantina. També va ser molt ben rebuda, amb molts aplaudiments, la interpretació de la nadala basca “Ator Ator”, en euskera.

La coral Giltzarri Abesbatza de Lesaka és una coral formada per persones de diferents edats del Baztan Bidasoa (Sunbilla, Etxalar, Igantzi, Lesaka, Hendaia, Irún y Baztán) que va nàixer en l’any 1996, per tal d’activar l’afecció per la música i el cant entre els joves. Està dirigida per la lesakarra Isabel Lácar Abril.

La coral disposa d’un ampli repertori que abraça tant la música polifònica com coral des del segle XVI fins ara, majorment música autòctona sense defugir d’altres paísos llunyans. És una coral consolidada, que ha oferit concerts per totes les terres d’Euskal Herria, a més de viatjar per llocs com Àustria, França, Castella i  Catalunya. Vegeu els vídeos en l’article de La Cotorra de la Vall.

El cant comú 

En aquest concert foren dos els cants comuns interpretats com a final del concert, un corresponent al folklore popular de Tavernes i un altre cant del folklore basc.

La interpretació de “La barraca”, tradicional vallera musicada per Antonio  Chover, va ser dirigida per Isabel Lacar, de la coral “Giltzarri Abesbatza” de Lesaka. La professora Rosa Magraner explicava l’origen de la cançó i com ens transportava a una època tant distinta amb la sega de l’arròs, el conreu d’hortalisses i verdures en el nostre terme, i l’estada de nomes una quinzena de dies, entre Sant Jaume i Sant Llorenç a la mar. I l’estada era amb senzilles barraques, amb vetlades familiars i d’amistança, on la gent inventava cançons com aquesta que realment sembla una broma en  ser una barraca  a vora mar sense teules, sense parets i sense fumeral i com en una segona part, la cançó es passa al castellà, clara influència de la gent d’altres regions que venia a treballar a Tavernes en època de l’arròs o de les collites.

La segona cançó comuna va ser “Txoria txori” (Un ocell ocell és), un poema basc de Joxean Artze, musicat per Mikel Laboa i que va ser dirigida pel Fran Lledó, director de la coral Marinyén. La cançó, també coneguda com  “Nerea Izango Zen” va aparéixer enregistrada en el 1974 en el disc Bat-Hiru (Un-Tres) i des d’aleshores s’ha fet molt popular, essent fins i tot interpretada en euskera per la cantant Joan Baez. El director de cor, el basc Javier Busto, és l’autor dels arranjaments per a quatre veus mixtes, que és el que es va interpretar.  Vegeu els vídeos en l’article de La Cotorra de la Vall.

La lletra, que nosaltres traduïm, diu

Si li hagués tallat les ales
aleshores encara seria meu,
no se n’hauria allunyat.
Però mai més ja no 
hauria estat un ocell
i allò que jo estimava era un ocell.

De l’article de la Cotorra a partir de la informació enviada per la coral Marinyén. El nostre agraïment.

El mes de setembre comença i amb ell l’estiu fa la davallada final cap a la tardor. El mes d’agost no ens ha donat massa alegries des del punt de vista astronòmic ja que poques han estat les nits serenes, clares i lliures de la molesta presència de núvols.

Mentrestant les constel·lacions estiuenques de l’Escorpí, Sagitari i Cigne van deixant passar progressivament les constel·lacions tardorals de l’Aquari i els Peixos.

Tanmateix setembre també ens té preparat sorpreses. Els planetes que ens han acompanyat aquests mesos continuen al cel durant el mes. Només Venus ja és difícilment visible al cel del capvespre. Neptú, amb ajuda instrumental, agafarà el seu lloc al panell d’objectes visibles.

Com ja he dit, Venus ens deixa. El planeta encara brillarà cap a l’oest durant una hora després de la posta del Sol els primers dies del mes al costat de l’estrella Spica de la constel·lació de la Verge. La primera quinzena del mes encara el podrem veure, però més endavant s’haurà endinsat tant en la zona pròxima al Sol que la brillantor solar farà impossible la seua observació. Haurem d’esperar a l’any que ve per tornar-lo a veure al capvespre.

Júpiter, el gegant planetari, encara és ben brillant al cel en la constel·lació de Balança després de la posta del Sol. Però, com Venus, també està ben baix a l’horitzó i  no romandrà gaire temps més al cel del capvespre. Al final del mes s’endinsarà definitivament també en les lluïssors del Sol del capvespre. Les vesprades-nits dels 12 i 13 de setembre una Lluna creixent com una tallada fina de meló se situarà entre els planetes Venus i Saturn, cosa que permetrà fàcilment la seua identificació.

Saturn i Mart, que estaran situats en les constel·lacions de Sagitari i Capricorni respectivament, seran observables durant la primera part de la nit. A la matinada, a mesura que avancen el mes ja deixaran de ser visibles, engolits per l’horitzó oest. La nit del 17 al 18 de setembre una lluna creixent se situarà a només 2 graus (la grandària d’unes 4 llunes plenes) del planeta Saturn. Una bona oportunitat per fer-los fotografies.

Mart és actualment el planeta més brillant del cel. De color roig encés destaca ben clarament en el cel vespertí si mirem cap al sud-est. La proximitat a la Terra afavoreix la vista encara que l’observació telescòpica amb instruments menuts no mostra grans detalls del seu aspecte, mig esborrat per una tempesta d’arena que dura mesos i que sembla que arriba a la seua fi. La nit del 19 de setembre una lluna més que creixent es situarà a la seua dreta.

Aquest mes podrem, a més a més, descobrir un planeta poc observat, Neptú, el més allunyat del Sol, localitzat actualment prop de l’estel λ Aqr de la constel·lació d’Aquari. Després de la posta de Sol i en fer-se fosc, podrem trobar la constel·lació si mirem cap al sud-est. El planeta estarà en oposició al Sol el pròxim 7 de setembre i, per tant, al punt més pròxim a la Terra. Aquests mesos de setembre i octubre seran uns bons moments per tractar d’observar-lo amb l’ajuda òptica d’uns prismàtics o d’un telescopi menut. Amb una magnitud de 7.9 és un objecte fàcilment assolible encara que amb un disc de  només 3.7 segons d’arc.

Finalment recordar que l’estiu acabarà el 23 de setembre. A les 03:54:07 el Sol travessarà l’equador celeste i la tardor començarà. Serà el dia de l’equinocci de tardor. Però d’això ja en parlarem.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2018. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Mart i Saturn des de Ziga, la Vall del Baztan,  27 d’agost 2018. Enric Marco.
2-6. A partir del programa Stellarium.