Pols d'estels

Aquesta comarca me l’he visitada molt, sobretot per qüestions professionals, en busca dels cels foscos, per observar o fer mesures. Crec que la conec bastant bé però encara hi ha racons per descobrir.

I no hi ha millor guia de la comarca que l’amic Joanma Bullón, agent mediambiental i expert astrofotògraf. Combina de manera perfecta les seues dues passions: la protecció de la natura i la preservació del cel fosc de la comarca. Al programa tot queda ben reflectit.

http://www.apuntmedia.es/va/entreteniment/programes/vist-en-tv/bambant-per-casa/10-07-2018-els-serrans

Ca les Senyoretes està d’aniversari. L’hotel rural situat a Otos, la Vall d’Albaida, que fa de motor cultural de la Vall d’Albaida va reunir diumenge passat uns tres cents amics de la casa que ens aplegarem per celebrar els 10 anys de la seua obertura.

Per fer temps per als actes previstos i esperar als més tardans dels invitats, la casa ens obsequià, només entrar, una picadeta que ens permeté fer la xarrada amb uns quants dels amics fets aquests anys entre les parets de la casa, escoltant els espectacles i sopant les exquisides menges de l’Assumpció, l’ama de la casa. Allí estaven Víctor Iñurría, Pep Albinyana, Toni Canet, Jordi Albinyana, Toni de l’Hostal, Pep Gimeno el Botifarra, i molts altres.

Joan Olivares ens contà la història de la casa que pertanyia a les Senyoretes, unes ties amb les quals, ell i l’Assumpció, tenien molta relació. Joan ha escrit la història de la casa en el seu bloc. En morir elles, no volien que es perdera la casa. I si al principi pensaren només en fer un hotel rural, Pep Albinyana captà ràpidament les possibilitats de la terrassa de la casa per fer activitats culturals.

Joan agraí a tots els col·laboradors el seu suport durant aquesta dècada: Pep Gimeno Botifarra per ser el primer que hi actua i portà la seua bona música a la casa, Pep Albinyana per l’organització dels “saraos”, Casimir per les vetlades de cuina, a Enric Marco per les nits astronòmiques i tants altres que han donat vida a les nits de Ca les Senyoretes.

I per acabar la festa, Pep Gimeno Botifarra ens oferí unes quantes cançons del seu repertori, mentre d’altres artistes amics de la casa feien uns cameos. Toni de l’Hostal interpretà la versió llarga (les cares A i B d’un LP, va dir) del Romanç del Casament de Maria la Xata, (ací cantada per Pep Gimeno Botifarra), Dani Miquel amb la Princesa Ratolina, Andreu Valor, amb Ací em pariren i ací estic.

Finalment, en agraïment als visitants de la casa, Joan Olivares sortejà un magnific rellotge de Sol, fet en col·laboració amb l’artista Rafael Amorós, entre els clients dels últims mesos.

Deu anys que han passat volant, per a nosaltres i per a Ca les Senyoretes. Durant aquests temps ens ho hem passat molt bé a la casa, escoltant música, aprenent coses noves i menjant molt bé. I, sobre tot, fent amics nous. No es tractava d’això, en definitiva?

Moltes gràcies a Joan i Assumpció, i també a Maria i Clara, per haver creat i mantingut Ca les Senyoretes. Esperem continuar molts anys més gaudint de la vostra amistat i la vostra casa.

No deixeu de llegir la història d’aquests deu anys a Ca les Senyoretes escrita per Joan Olivares. Això si que és literatura de la bona.

Fotos d’Enric Marco.
1-2 Aspecte de la casa en la festa dels deu anys a Ca les Senyoretes.
3.-Joan Olivares presenta l’acte.
4.- Pep Gimeno, el Botifarra, ens regala unes cançons.
5.- Toni de l’Hostal canta el Casament de Maria la Xata, versión LP.
6. Dani Miquel ens fa cantar a tots.
7. Andreu Valor
8. Els dos Albinyana de la casa, Jordi i Pep.

Impressionant i tot un encert ha estat el recital de Pep Gimeno “Botifarra” i d’Ahmed Touzani, al qual hem assistit com a commemoració del dia 9 d’Octubre a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna. A aquesta parella de cracks musicals ja els havia escoltat junts fa uns anys a Ca les Senyoretes. Però la cosa s’ha ampliat i refinat des d’aleshores.

Alguns assistents podien pensar que escoltarien un recital de música tradicional valenciana, talment com ens té acostumats Pep Gimeno “Botifarra”, però ens vam trobar davant un espectacle nou, potent, complet i atractiu, tant des del punt de vista musical com de l’emocional en trobar-nos davant una veu novedosa, la de Ahmed Touzani, de Tanger-Genovés, que s’adia perfectament a l’estil de Pep Gimeno “Botifarra” i, en la seu llengua, seguia i posava la seu veu a sons i músiques del seu país d’origen, Marroc i Tànger, en una continuació dels ritmes musicals valencians. No sabem si això és exactament allò que els experts diuen “mestissatge”, però si es així, benvingut siga perquè ens ha demostrat que la música és el llenguatge universal per excel·lència i que entre les nostres terres i les del nord d’Africa, les de parla àrab, hi ha alguna cosa més de 14 km. de mar que ens separa-uneix: durant hora i mitja hem recuperat vivències que són nostres, com nostra és l’herència cultural que vam rebre en els 900 anys que la cultura àrab va ser nostra, la de la nostra terra.

“De Banda a Banda” és el títol de l’espectacle que protagonitzen Pep Gimeno “Botifarra” i d’Ahmed Touzani. Un espectacle que ha envaït la Casa de la Cultura vallera de color, l’olor, la musicalitat, vivències sota la forma de la tradició musical popular, representada per Botifarra i la frescor de les peces musicals que ens oferia entroncades amb les valencianes Ahmed Touzani. Els dos costats de la Mediterrània es donaven la mà de la millor forma possible: per la cultura, per la música, per la tradició.I hem recordat “Un pont de mar blava” el disc del Llach, i sobre tot a la cantant Amina Alaoui que, en àrab n’interpretava els temes, quan escoltàvem Ahmed Touzani cantar en la seua llengua ritmes com fandangos, la granaïna, romanços o fins i tot una versió àrab d’un tema popular que volem siga nostre com “La Tarara” però que sembla ser universal. I per damunt de tot, sentir-lo cantar en valencià la primera estrofa de la malaguenya de Barxeta “Mira que he corregut terres”. Indescriptible.

I per damunt d’eixe pont de mar blava que és la Mediterrània hem traginat cançons, nostres i seues, i per un moment hem gaudit en sentir-nos part d’una concepció cultural que traspassa fronteres i agermana els pobles.

I després de gaudir de l’espectacle va ser hora de xarrar amb els artistes. Un bon començament del 9 d’octubre. Bona diada del País Valencià.

Text a partir de la Cotorra de la Vall.

Fotos. L’espectacle. Enric Marco.

Dissabte passat, 4 de juny, el poble de Tavernes de la Valldigna va estar de festa. Se celebrà la III Dansada Popular organitzada pel Grup de Balls Populars de La Vall de Tavernes. Uns 200 balladors de més de 30 pobles ompliren el carrer Major i després el passeig del País Valencià per mostrar el nostre ball més tradicional a la gent del poble. Durant quasi dues hores anaren ballant sense parar majors amb experiència i xiquets i xiquetes que ara s’incorporen al ball. I al final es féu una gran ballada col·lectiva al passeig del País Valencià.

I per la nit, Pep Gimeno “Botifarra” ens muntà un sarau per a tots a la plaça de la Cultura, acompanyat dels músics de la seua rondalla. Ell i altres cantants dels grups de danses interpretaren moltes cançons tradicionals valencianes: jotes, fandangos, la Malaguenya de Barxeta, el Bolero i la Dansa del vetlatori de Tavernes (amb lletra de Toni Mestre) entre altres. També contà acudits i cantà el famós Romanç de les jugadores del burro, així com el Romanç de Senyera.

Però la sorpresa de la nit va ser quan les xiquetes de Canyamars Danses de l’Alcudia de Crespins cantaren la Despertà de la Costera. Que boniques i gracioses! Com estava de content Pep, mirant i escoltant-les!

I Pep va ser impressionant i humà com sempre.

Foto: Pep Gimeno “Botifarra” per Enric Marco.

La nit començà amb la projecció del documental “Moriscs, els valencians oblidats”, producció d’INFO TV, molt aclaridor dels orígens de l’expulsió i les conseqüències sobre el territori.

Seguiment, després d’una explicació del menjar morisc que anàvem a empassar-nos per part del cuiner Casimir, Joan Olivares ens presentà el seu nou rellotge de sol, que, com no podia ser d’altra manera, també era islàmic.

I després vingueren més sorpreses que ens tingueren desperts fins ben be les tres de la matinada. Però per saber-ne més caldrà seguir llegint…
Segueix…

Els moriscs són els valencians oblidats. Descendents dels musulmans vençuts per les hosts de Jaume I, aquest els llevà les terres però els respectà la llengua i la cultura. Durant generacions havien esdevingut els altres valencians, de parla aràbiga però també catalana doncs bé havien de comunicar-se amb els cristians colonitzadors.

El setembre de 1609 la cosa canvia. Un decret del Felip III els manà abandonar les seus llars en tres dies. Perderen cases, propietats i de vegades la vida. Els grans propietaris amb milers de súbdits moriscs acabaren en la ruïna, com ara el duc de Gandia aran de la pèrdua de les collides de canyamel.
Això passà fa 400 anys com ens contà el documental d’INFO TV “Moriscs, els valencians oblidats”, rodat a Gandia, la Vall de Gallinera i la Mola de Cortes de Pallars, llocs on passaren els fets més dolorosos. Per cert, i quina casualitat, el documental fou passat el dia anterior pel Canal 33.

Una vegada acabada la pel·lícula, el cuiner convidat Casimir, ja assidu a la casa, i la cuinera oficial, Assumpció, ens tragueren mostres de les menges i ens contaren de que estaven fetes, entre elles llonganissa (de corder), caragols, albergina. I de postre monjàvena, nom que vol dir pasta de farina amb formatge però que actualment ha perdut el seu formatge i, és clar, arnadí.

Joan Olivares ens presentà la seua nova obra: un rellotge solar andalusí. La principal diferència és que inclou les hores de pregària. El càlcul d’aquestes hores sembla molt estrany i complicat.

I en això que ix del públic Pep Gimeno el Botifarra. Ja l’havia vist entre el públic i ja m’estranyava que no eixira a contar alguna cosa. I ens presentà l’artista convidat de la nit, el violinista Ahmed Touzaine, natural de Tànger, que resulta que viu a la Costera i ha actuat moltes vegades junt al Botifarra. I ens feu un tast del que vindria després. Agafà el violí i ens transportà amb la seua música al Magrib amb sons diferents però tan pròxims alhora. Però també toca molt bé el llaüt, com es pot veure al Youtube.

El sopar, com sempre, fou ben amé. El menjar morisc era deliciós però l’amable conversa amb els habituals de la casa, Galim, Àngel Canet i Català, Jordi Alminyana, etc. ens recorda que entre els valencians les hores de menjar són hores de relació social.

I cap a les postres, Ahmed tornà a tocar una de les seues obres, allí al mig del menjador. Va ser una meravella dels sentits. La llàstima va ser no entendre la lletra però que, pel sentiment que hi posava, seria segurament d’amor.

Passarem ràpidament a la sala de concerts de Ca les Senyorets, altrament dita la Terrassa, i allí Ahmed tornà a tocar, aquesta vegada amb el Botifarra i altres com el Jordi Albinyana, que tant li fa agafar un llapis o un pinzell per pintar que la guitarra per tocar.

I així estigueren, diuen les males llengües, fins ben entrades les tres de la matinada. Jo a les dues en vaig tindre prou. Que l’endemà havia d’anar a veure l’Ebre i m’havia d’alçar matí. Però això ja ho contaré en altre moment.

Fotos: Diversos moments de la nit a Ca les Senyoretes. Enric Marco.

Doncs s’havia jubilat però sembla que encara tenia deutes pendents. Tavernes sempre l’ha acollit amb els braços oberts i per això ací ha fet multitud de concerts, com ara el que va dedicar als nostres poetes. A més a més va participar, durant un muntó d’anys, a les festes de Carnestoltes, animant els xiquets disfressats a ballar el cant de la civada o a fer rogle amb el Joan Petit.I no havia de dir adéu sense abans passar per la capital de la Valldigna. Diumenge 6 de desembre, al bell mig del pont més llarg de l’any, estaven tots els seus fans de la Valldigna. I no ens n’anàrem decebuts. Encara té bona veu malgrat haver-se retirat, o això semblava…

I els seus fans de fora es van perdre el concert i la sorpresa final…

Segueix…

Paco Muñoz a Tavernes? Però no s’havia retirat al concert de Bocairent al qual no vaig poder anar? Això pensava jo mentre llegia el missatge de mòbil que m’havia enviat el departament de Cultura de l’ajuntament de Tavernes. Doncs sembla que encara quedaven serrells que calia tancar.

Abans que Paco isca a l’escenari ens conten que encara que està retirat, el concert de Tavernes havia quedat pendent per la malaltia del cantant i que, una vegada recuperat, se li va demanar que havia de complir els seus compromisos amb un poble que sempre l’havia acollit tan bé.

Primer es va pensar que tancara el festival de música tradicional internacional Sete Sóis, Sete Luas, a la platja de Tavernes aquest estiu, però no va poder ser per causes tècniques. I es va fer, finalment, el passat diumenge.

Paco Muñoz eixí a l’escenari amb un aplaudiment general i començà a cantar. Amb un cor de 3 dones i 2 homes i els músics, i és clar amb l’Enric Murillo, la música eixia suau com un vol d’oronelles.

Parà un moment i ens confessà un sentiment de preocupació per la sort de l’activista sahariana Amineti Haidar, en vaga de fam per poder tornar  dignament al seu país.  L’ovació no el deixà acabar. Paco Muñoz no ha oblidat els febles, però  alhora valents, del món.

Va fer agraïments  a nombrosos amics que li feien de públic i explicà una anècdota per aclarir el perquè del seu retorn, temporal sembla. Quan estava de rector a Bocairent, el rector titular, Mossèn Cinto de 87 anys, afirmava que es trobava tan bé  de salut gràcies al règim. Paco no sabia a quin règim es referia. I un dia que anà a sa casa a sopar, la dona que el cuidava li portà un caldet i les pastilles a Mossèn Cinto. I havent-s’ho acabat, el rector  va dir: Açò és el règim. Ara, porta’m  el sopar de debò.

Doncs, així he fet jo, digué Paco Muñoz. He fet la despedida i ara cantaré el que em done la gana….

Passà a cantar una bella cançò d’amor al paisatge i a la natura, Vora el Barranc del Algadins, amb lletra del poeta de la renaixença valenciana Teodor Llorente. I és que Paco Muñoz ha musicat també poetes com Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés. I com va dir: els poetes són els profetes que veuen la realitat.

I cantà la cançò mítica de la resistència cultural que caldrà tornar a entonar, vist com estan la política i la societat valencianes, Què vos passa valencians?.

I aleshores arribà la sorpresa. Paco cridà la Mari Carmen Girau, membre dels Setze Jutges i veïna de Simat i a Pep Gimeno, Botifarra, que aquest cap de setmana ha fet doblet a la Valldigna. Aquests estaven entre el públic i jo no els havia vist en entrar!
I la gent començà a aplaudir els tres, fins i tot abans de cantar. I les càmeres feien fotos sense parar per captar el trio de cantaires…

I junts cantaren la bella cançò Serra de Mariola, i la feren cantar al públic. Tot un plaer visual i sonor dedicat a la bella serra situada entre Ontinyent i Alcoi.

I finalment, del cor va sorgir la dolça veu d’Aitana Ferrer que ja ha gravat un disc.

I el concert acabà, se li donà una placa de record, la gent s’hi feia fotos amb ell i una dona major li va recitar un text poètic. Paco, amb la seua bonhomia, ho acceptava amb resignació.

Llàstima dels qui no heu vingut…

Evidentment, els enllaços de les cançons no són de l’actuació de Tavernes. Els he trobat a internet d’actuacions anteriors.

Fotos: Diversos moments de l’actuació a Tavernes. Enric Marco.

Una nova Nit temàtica es va celebrar a Ca les Senyoretes, divendres passat, per presentar el llibre de contes Històries del Paradís de Xavi Sarrià, cantant i ànima del grup Obrint Pas.

Joan Olivares, mestre de cerimònies, ens feu un brillant parlament sobre el llibre, destacant les seues virtuts. Xavi explicà que l’aficció per la literatura ja li ve des de l’institut, temps abans d’iniciar-se en els concerts.

Després d’un bon sopar cuinat per l’ama de Ca les Senyoretes, el ressopó va ser un concert acústic amb Xavi i Miquel, amic i company de grup. Les cançons més compromeses van anar desfilant davant nostre.

I la perla de la nit. Pep Gimeno, el Botifarra, present a l’acte, no va poder resistir les peticions del personal i ens va delectar amb les seues cançons junt als cantants d’Obrint Pas.
Segueix …

Nova Nit a Ca les Senyoretes. Xavi Sarrià presenta el seu llibre de contes, Històries del Paradís, a Otos, a l’hotel rural i centre d’encontre de la Vall d’Albaida.

Tanmateix no puc assistir a la presentació del llibre. Ja estava compromés amb la presentació a Gandia del projecto IACO, de mesura de la contaminació lumínica. Els membres de l’Agrupació Astronòmica de Gandia anem a mesurar diversos punts del País Valencià per veure el grau de contaminació per enllumenat artificial, molt d’ell innecessari. Tractarem de mesurar molts indrets de la comarca de la Safor, així com de la comarca de la Ribera i també alguns punts de l’Horta de manera senzilla. Aquestes dades ens permetran veure dins d’uns anys la degradació de nostre espai natural celeste. Les zones d’interior del País Valencià van a deixar ben aviat de ser aptes per a l’observació astronòmica a causa de la implantació dels parcs eòlics i les seues llums de posició per a la navegació aèria. El projecte IACO és responsabilitat de l’Agrupació Astronòmica de Màlaga i és una de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia.

Arribe doncs a Otos tard, passades les 22:30 h. La presentació del llibre ha acabat, encara que em conten que Didac Botella, mestre i amic de l’autor, parlà de la humilitat de Xavi, que és una persona sensible per als seus amics i que ha fet activitats lúdiques al pati amb els alumnes. En fi, que l’èxit no l’ha canviat. Joan Olivares féu una presentació tan engrescadora que a tots els agafaren ganes de llegir ja els llibre de contes. Finalment Xavi contà la gènesi dels contes. Les preguntes dels assistents acabaren d’arrodonir l’acte. Una ressenya més exacta de l’acte podeu llegir-la a Ca Uendo.

Del sopar tan exquisit, de la mà experta d’Assumpció, en podria destacar la costella amb mel, que se’t desfeia a la boca. La crisi econòmica planà en la conversa. Fàbriques al Port de Sagunt a punt de tancar. Empreses plenes de benefici fins fa poc, fartes de rebre subvencions públiques els anys huitanta per recol·locar els afectats per la reconversió dels Alts Forns, volen fugir a terres llunyanes per tornar a rebre subvencions públiques. La roda tramposa del capitalisme. I el capital humà, ara dit recursos humans, al carrer. Homes i dones, amb càrregues familiars, poden quedar-se sense res.

Una lectora del meu bloc a l’altra punta de la taula es presenta, Maria Josep. Si és important tindre lectors virtuals al teu bloc per no tindre la sensació d’estar escrivint per a tu mateix, un vici que enganxa, com digué Maria Josep, encara és millor conèixer-los en persona. Gràcies per llegir-me.

En acabat de sopar, salude els amics Àngel, recuperant-se de l’operació de menisc, i  Pep, que no se’n perd una a Otos.

Finalment Xavi i el seu amic Miquel Gironés fan l’acústic promés només amb una guitarra, una caixa de sons i una dolçaina. Entusiasmen el personal oferint-nos les seues cançons més populars que la concurrència, que omple la sala, canta al mateix temps.

I mentre tant, Pep Gimeno, el Botifarra, en primera fila però ben callat fins aleshores, no pot aguantar-se més quan els cantants d’Obrint Pas i tot el públic li ho demana.

I tots junts, Obrint Pas i el Botifarra, la modernitat i la tradició, fan esclatar la nit a Ca les Senyoretes. I així fins les tantes de la matinada que m’han dit que la lluentor del Sol ja guaitava darrere del Benicadell quan els instruments descansaren a la fi.

Fotos de l’actuació d’Obrint Pas a Ca les Senyoretes. Enric Marco.

El dissabte 25 d’octubre va ser una altra nit de festa a Ca les Senyoretes. Els amics de la casa i de la família propietària ens van reunir per un doble motiu.

El primer va ser per assistir a la presentació de la darrera novel·la de Joan Olivares, Pell de pruna, il·lustrada per Jordi Albinyana. Pep Albinyana, Gàlim, aimador de la casa, va fer-ne la presentació.

I després del sopar, Pep Gimeno, Botifarra, va fer el final de festa, acompanyat de músics, cantaors i d’un versador, que també n’hi va haver.

I la festa acabà ben tard.  Sort del canvi d’hora, aquesta vegada jugava a favor….

Segueix…

La nit es presentà plujosa altra vegada, com tots els dies d’aquest mes d’octubre tradicionalment plujós al País Valencià. Però l’encontre era tancat i a cobert i no s’esperaven problemes causats pels elements.

Arribàrem prompte aquesta vegada. Els nostres amics d’Elx ja havien arribat però. No van poder gaudir de la visita a la Ruta dels Rellotges de Sol d’Otos ja que el Sol no va lluir en tot el dia i ara ja era fosc.

Joan Olivares, com sempre ens va rebre amb amabilitat i interés, com si fórem els únics invitats a sa casa. No sé com s’ho fa però anava saludant a tots els nous vinguts i a tots els dedicava el seu temps i per a tots tenia paraules d’amistat.

La gent ja anava arribant i concentrant-se a la sala exterior, a costat de la terrassa, on ja seia Pep Albinyana, presentador del primer acte de la nit, enmarcat pels protagonistes de l’obra Joan Olivares i Jordi Albinyana.  I  m’han dit que Pep i Jordi no són família!

Pep féu un discurs brillant i ple de tocs d’humor. M’ha estalviat fer-ne un resum ja que Pep l’ha penjat en el seu bloc. Llegiu-lo que s’ho val.

Jordi contà els primers moments de la creació de la novel·la i de com nasqueren les il·lustracions. Finalment es dolgué de la maquetació de les imatges al llibre que han eixit ben fosques i que li han fet perdre la lluminositat  i la seua gràcia (i gran part del seu erotisme, dic jo).

Joan féu notar l’adjectiu eròtica per referir-se a la seua novel·la. Sembla que per alguns el sol fet de ser eròtica ja li lleva la seua vàlua. Primer de tot és una novel·la  i com a tal ha de ser tractada però sembla ser que la gent que l’ha llegida se n’avergonyeix de comentar-ho.

Després d’un bon sopar de picaeta on poguerem parlar amb els bons amics de Tavernes i d’Elx, començà la nit de Pep Gimeno, el Botifarra.

Aquest cantaor de Xàtiva, que abans cantava en la rodalla d’un grup de balls populars del seu poble, s’ha llançat a cantar en solitari amb prou èxit pel País Valencià i Catalunya. Ací el podeu veure cantant amb el grup Obrint Pas.

Començà amb la dansa del Velatori de Tavernes que es cantava i ballava quan moria un albat, un xiquet menor de 7 anys que anava directament al cel.

I continuà tota la nit, amb cançons d’ací i d’allà, amb músics que anaven incorporant-se i amb el polifacètic Jordi Albinyana que també tocava la guitarra.

Sortejaren un gravat d’una de les il·lustracions de Jordi entre els assistents que guanyà una xica. Però el regal tenia gat en sac. Sembla que ella haurà de convidar a sopar els dos Albinyanes. Quines coses….

La nit anava animant-se amb la incorporació de la cantaora de la seua antiga rondalla i d’un altre cantant amb versador inclòs. Fa anys a la Fira de Xàtiva es feien concursos de cantaors que anaven improvisant les lletres i es replicaven mútuament.

Botifarra tot ho animava amb acudits i historietes picants. Tot ben coherent. La nit havia començat eròtica i semblava que volia acabar igual…

La nit ja era avançada, la gent marxava però la música no parava.  A més passava un fenomen ben estrany. S’anaven incorporant nous músics que treien els instruments dels seus cotxes i el grup creixia i creixia i el públic minva cada vegada més. Els artistes actuaven només pel plaer de tocar i fer festa.

Les tres passades. Sort que acabaven de canviar l’hora, aquesta vegada a favor i havíem tornat a les dues. Calia, però marxar.

La festa, però continuà.

Nota: A continuació estan les fotos més interessants de la vetlada. No acabe de trobar com posar-les en ordre. Estan numerades cronològicament de l’1 al 21 però el sistema me les ha posades en el sentit contrari. Disculpeu…

La nit del dissabte 15 de desembre es va produir un espectacle únic i meravellós. La conjunció de tres figures destacades del panorama musical valencià, Pep el Botifarra, Lluís el Sifoner i Toni de l’Hostal (de les Maedeus), va omplir d’alegria i festa la vetllada de Ca les Senyoretes al  bonic poble d’Otos.

Plena de gom a gom. Així estava la terrassa climatitzada de Ca les Senyoretes. El cantant Lluís el Sifoner, va fer la seua reaparició triomfal i va presentar els projectes en què ha participat: exposicions sobre la Serra Gelada, ara ja Parc Natural; llibres de poemes, però també projectes present i de futur. El projecte Riurau viu pretén salvar aquests edificis al camp, elements patrimonials de les terres de la Marina, on s’assecava el raïm per fer-ne panses.  N’ha descobert de nous, en llocs ben allunyats com a Ròtova, València o Benicàssim. Un assistent del públic va donar a conéixer que la colònia d’uns 4.000 valencians, principalment de la Marina, que viu a Sant Juan de l’Argentina, mantenen viva la llengua després de quatre generacions. També han construït riuraus on assequen la pansa. I també tenen molta afició a la pilota valenciana, amb trinquet inclòs.

Després d’un bon sopar, cuinat per Assumpció, els músics començaren a afinar els seus instruments, a la terrassa tancada i escalfada de la casa mentre a fora, la temperatura devallava, plovia aiguaneu i potser nevava però no quallava.

Abans de tocar i cantar es va sortejar un sopar per una parella entre els que van encertar quin dia s’havia fet una foto del rellotge solar de la terrassa que va enviar Joan Olivares. Encara que jo ho havia encertat, la mà innocent de Lluís el Sifoner no em va portar la sort.

Amb un públic expectant i desitjós de cançons, Lluís el Sifoner ens sobtà a tots en confessar que havia oblidat totes les lletres i que no anava a cantar gran cosa. Com es va comprovar després, això no va ser més que una prova d’humilitat ja que el públic va poder gaudir dels èxits del Sifoner com Tinc un mànec de tres pams i mig o cançons tradicionals, com una preciosa cançó de batre. El Botifarra s’apuntà al show i començà a cantar juntament amb Lluís o tot sol, acompanyat de guitarres, bandúrria, llaüt, pandero i postisses. Les cançons de l’últim disc de Pep, i del que té en preparació, van anar desvetllant-se als oïts entusiastes d’una gent participativa que no mirava el rellotge. La dansa del Vetlatori (ball que es feia per la mort d’un nen menut o albat) de Xàtiva o de la Llosa de Ranes va deixar sense paraules la gent. L’afirmació seua que existeix una altra dansa del Vetlatori de Tavernes, amb lletra de Toni Mestre, m’ha deixat pensatiu. Preguntaré pel poble.

Més endavant Luís el Sifoner va ser rellevat per una aparició mariana, la Mãedéu de l’Oreto, encarnada en Toni de l’Hostal. La conjunció mariano-botifarrera ja va arribar al màxim. Toni interpretava, tot imitant el Pep i aquest feia d’acompanyant. Les peticions del públic van fer que Toni presentara els seus èxits mundials Soy putero o Al vent, en versió valencià de la Marina.

Un poc més tard, ja eren les 3, vam haver de marxar.  L’espectacle místico-musical continuava en petit comité. Fins quan?

Els fets, segons Àngel Canet: Lluís el Sifoner i Pep Botifarra

Crònica de Pep Albinyana: Aproximació fotogràfica

Foto: Lluís el Sifoner i Pep el Botifarra a Ca la Senyoretes. Enric Marco