Pols d'estels

El concert programa pel festival Sete Sois Sete Luas anit a la plaça de les Palmeretes de la platja de la Goleta va ser un èxit total. La cantat portuguesa Cristina Clara i els seus acompanyants van omplir els cors del nombrós públic assistent de música de fado i de les seues variants amb lletres potents i reivindicatives.

Cristina Clara va néixer al Minho, al nord de Portugal, i es va formar com a infermera a Porto abans de traslladar-se a Lisboa el 2005. Entre l’hospital i el fado va descobrir la seua vocació artística, que es va iniciar durant un curs de teatre i veu, quan va interpretar una jove fadista en l’obra “O Canto da Rosa”. El reconeixement immediat va arribar quan el fadista Marco Rodrigues la va convidar a cantar al mític Café Luso, al cor del Barrio Alto.

Des de llavors, Cristina Clara ha construït una trajectòria marcada per la seua capacitat de fusionar el fado amb altres expressions musicals de llengua portuguesa com el choro brasiler i la morna de Cap Verd. El seu primer disc, “Lua Adversa” (2021), és un projecte singular que teixeix històries transformades en fados i chorinhos, amb un enfocament contemporani, acompanyat de composicions originals i arranjaments creatius.

Cristina ha portat “Lua Adversa” a nombrosos escenaris emblemàtics: el Festival NOS Alive (Fado Café), el CCB dins del cicle Há Fado no Cais, el Teatro da Trindade, i també fora de Portugal, a l’Atlantic Music Expo de Cap Verd, la Casa de Portugal a São Paulo (Brasil), el Centre Culturel des Arts Pluriels al Luxemburg, i el Festival Internacional dels Açores. A més, va participar com a autora convidada al Festival RTP da Canção 2024 (la selecció portuguesa per a Eurovisió) amb la cançó Primavera, música de Jon Luz i lletra seua. També va ser seleccionada per a una showcase oficial a WOMEX 2024 i nominada per l’entitat Upbeat al Best New Talent Award 2025.

La seua trajectòria artística destaca per la combinació de sensibilitat poètica, arrels i modernitat; per la seua llarga carrera en el món de la salut i per la curiositat musical que la porta a unitats creatives plenes de diàleg cultural. Cristina Clara és, per tant, una veu emergent i versàtil que crida l’atenció per la seua autenticitat i empatia artística.

I anit la teníem al davant d’un públic expectant, acompanyada de dos músics extraordinaris, la flautista italiana Barbara Piterno i el guitarrista brasiler Pedro Loch que ens mostrarien al llarg de l’espectacle les seues immenses qualitats musicals.

Cristina Clara, que saludà en valencià encara que després continuà en castellà la presentació de les cançons, ens anà desgranant les característiques de cada tipus de fado, les seues variants de Cap Verd i les històries reals rere cada cançó. Conscient del paper de les dones en la transmissió oral de la tradició ens cantà cançons d’amor, cançons alegres però també cançons més nostàlgiques: de migració com és de difícil emigrar del teu país i tractar de compartir la teua identitat amb la identitat del lloc que t’acull.

L’emoció va ser màxima quan Cristina Clara cantà dues cançons de bressol que dedicà a tots els nens de Palestina, perquè els xiquets puguen somniar i tornar a casa sense por. El públic valldignenc aplaudí pel record de les víctimes de Gaza.

En un moment de l’espectacle Cristina donà pas a la flautista Barbara Piterno, qui ens demostrà amb un meravellós solo un gran domini de la tècnica musical i una expressivitat extraordinària que deixà meravellats els assistents.

Un record per a les dones que feien el pa va ser la cançó La molinheira, que va interpretar amb sons rítmics i colps sobre una taula a la manera de pastar el pa.

L’eixida per la mar de la Lluna minvant va ser aprofitada per cantar Lua, una cançó d’amor a distància amb la Lluna d’intermediària.

Quis morar dentro da lua
Andar por ela escondida
Brilhar sob a tua rua
Era cheia minha vida
Era nova vida minha

Volia viure dins de la lluna
Caminar-hi amagat
Brillar sota el teu carrer
La meva vida era plena
Era la meua nova vida

Una cançó del Minho, d’on és Cristina, va tancar l’acte que fou ovacionat pel públic que reclamà un bis. Una gran nit amb artistes extraordinaris. Un altre èxit del Festival 7Sois 7Lúas.

Després de l’espectacle tinguérem la sort de poder parlar amb Cristina Clara. Moltes gràcies per l’espectacle i per l’afecte i proximitat que demostrares.

A partir de la notícia a la Cotorra de la Vall. 14 d’agost 2025.

El Festival Sete Sóis Sete Luas ha presentat enguany el projecte “SSSL Med Criações 2025”, un programa d’activitats basades en la creació, producció, descentralització i circulació artística, amb el suport de DGArtes de Portugal. L’objectiu és promoure una estètica que, d’una banda, mantinga una connexió amb la tradició musical popular d’un país o regió, i de l’altra, gaudesca de la seua reelaboració contemporània i fomentar el diàleg entre comunitats amb cultures similars però diverses.

El projecte ha inclòs la creació de 3 noves creacions musicals originals amb la participació de 18 músics portuguesos i d’altres països. Entre aquestes cal esmentar el grup “JEUNESSE VIII DAS CIDADES 7SÓIS” on participa la vallera Carme Servà.

El grup està format per:

Sofia Neide (Portugal), direcció musical, contrabaix
Aron Areias (Portugal), piano, guitarra
Tonka Bušić (Croàcia), veu
Carme Servà (País Valencià), veu
Arnaud Cance (Occitània), guitarra, veu, acordió
Ergildo Zango (Moçambic), percussió

“Jeunesse VIII Das Cidades 7Soís” es va presentar ahir a la plaça de les Palmeretes de la platja de Tavernes davant d’un públic expectant de noves emocions musicals que no va quedar decebut. La presència en el grup de la cantant del poble Carme Servà, amb la seua extraordinària veu, va ser un plus afegit, molt agraït pels assistents.

Carme Servà va fer de presentadora de les actuacions així com dels membres del grup. I ens assabentava que feia només 5 dies que s’havien conegut en persona, que ahir mateix (per diumenge) estaven en una estada a l’Alenteixo (Portugal) on havien protagonitzat algunes actuacions. Demà mateix (per avui) partien altra vegada cap a Portugal per continuar explicant el seu projecte musical. Disculpà l’absència del músic percussionista Ergildo Zango (Moçambic) que no pogué vindre a Tavernes. Així i tot, va ser sorprenent com de bé quedaven harmonitzades les seues veus.

Cada intèrpret cantà cançons de la seua terra, acompanyat de tot el grup, Carme Serva començà cantant el Bolero de Barxeta i més endavant, ens oferí la mítica cançó “Abril del 74”, composta pel cantautor Lluís Llach inspirada en la revolució portuguesa.

Una grata revelació va ser la cantant croata Tonka Bušić, que amb una veu potent ens oferí primerament una cançó en albanés, de la minoria albanesa a Croàcia, coneguda com els arbanasi. Més endavant ens n’oferi una en croata, Naranča, que com el seu nom indica es refereix a la nostra estimada fruita. Un signe d’unió de la Mediterrània, estem tan lluny i tan prop alhora.

Sofia Neide, directora i contrabaix i Aron Areias, piano, cantaren diverses cançons portugueses amb l’ajuda del públic que repetia les frases.

Finalment Arnaud Cance ens cantà en occità, llengua germana de la nostra i tan semblant al valencià que poguérem seguir-lo perfectament.

L’espectacle s’acabà cantant tot junts “L’estaca”, de Lluís Llach, amb una estrofa cantada per Arnaud Cance en occità.

El públic s’ho passava d’allò més bé, hi havia ganes de gaudir de la qualitat de l’espectacle, i els aplaudiments obligaren a fer com a “bis” novament “Abril del 74”. En resum, un excel·lent espectacle del festival “Sete Soís, Sete Luas”.

A partir de la notícia a la Cotorra de la Vall. 12 d’agost 2025.

L’actuació de “Mala”,  la banda de folk en valencià, al paratge de Sant Llorenç ha estat un èxit. El grup oferia el concert dins de la programació general del “Festival Sete Sóis Sete Luas” en un espai a plena natura, sense cotxes que molesten amb sorolls gràcies al microbús habilitat per l’ajuntament.

En conjunt, un lloc ideal per al folk íntim de “Mala” que beu dels recursos musicals de la comarca de la Ribera, en especial d’Alzira, l’entorn d’on provenen, sense deixar de costat unes arrels profundes en el folk del anys 70, principalment anglosaxó.  De fet algunes de les peces han estat cantades en anglés.

El grup femení – quatre dones al front de diversos instruments, una viola, tumbes (tambor africà), bateria, guitarra elèctrica i un acordió antic, i amb dues cantants-  han fascinat el nombrós públic assistent que han demanat algun bis mentre la llum del Sol es feia escassa a mesura que l’espectacle arribava a la seua fi.

“Mala” en directe captura l’essència de la New Weird America que va sorgir fa unes dècades i es nodreix d’artistes del folk dels anys 60 i 70, tant britànics com nord-americans, sense deixar de costat variants com l’acid folk i el psych folk. I totes aquestes  influències i també de la cançó popular valenciana, referències locals i les pròpies experiències mouen un nou folk riberenc.

A partir d’una notícia de la Cotorra de la Vall. 11 d’agost 2025.

El “Dia del Clot”, com és tradicional els darrers anys, enguany s’ha celebrat amb l’inici del “XXIX Festival Sete Sois Sete Luas”. Hem pogut gaudir de la música i la cultura amb Ina Martí i Aitana Ferrer que presentaven a Tavernes “Paraules de dona”, tanmateix, a causa de la situació sanitària, l’actuació no ha tingut lloc al porrat del Clot de la Font sinó a la plaça de l’escriptor Rafael Chirbes, amb l’aforament controlat.

Un concert que ha durant més d’una hora i mitja, i on les dues cantants valencianes han donat vida als versos per fer un reconeixement o, com elles han dit, un “donatge” a les dones poetes. Els versos han estat acompanyats per la música i el ritme del pianista i compositor valencià Enric Murillo i de la violoncel·lista valenciana Clara Dols.

Com han explicat les cantants l’espectacle s’ha pensat i s’ha muntat sota la premissa bàsica de donar visibilitat a les poetes de llocs diversos i diferents temps, i per tant demostrar la vàlua i sensibilitat femenines.

El poema “Quan et desitge”, de l’autora del Grau de Gandia, Maria Josep Escrivà i Vidal, que el 2017 fou la primera dona en guanyar els Jocs Florals de Barcelona, fou el primer interpretat, seguit per “Divina Malenconia” de Clementina Arderiu, poeta catalana, influïda per la poesia popular. Cal no obstant dir que la primera dona que aconseguia guanyar uns Jocs Florals fou Rosa Leveroni, de la generació del 36, tot i que fou en l’exili el 1947 a Londres i el 1948 a París i de la qual s’ha interpretat el delitós sonet descriptiu “Tardor”.

Maria Beneyto, interpretada en “La meua vida”, ens retratava les situacions dramàtiques i la  quotidianitat de la dona en la postguerra.

En l’espectacle hi havia un lloc per a una autora local, i l’elegida ha estat l’escriptora i traductora Encarna Sant-Celoni i Verger. La seua amiga, la professora Rosa Magraner, ha recitat el poema “Vaitot sempre” dedicat a l’Horta de  la Safor i a l’Horta de València, sempre en perill. Un poema escrit en record de la mestra i escriptora Carme Miquel, en el qual fa referència als títols de les seues obres més conegudes.

Maria Ibars, de Dénia, que va viure la llum de la República i la foscor del franquisme, ha estat protagonista en versos emotius interpretats per Ina Martí i Aitana Ferrer: “Barqueta menuda”, del poemari Penyamar i “Creixia una rosa” una metàfora de la vida i de les dificultats que patien les dones en un món que les oprimia.

També el castellà ha estat present en forma de cançons basades en els poemes de les argentines Eladia Blázquez, “Honrar la vida”, una declaració de principis front a la vida i d’Alfonsina Storni, “Date a volar”, una poesia plena de vida. També han interpretat un poema de la torrentina Cristina Carrasco, que el 2011 guanyà el premi de poesia Marc Granell de la Vila d’Almussafes.

De l’escriptora d’Altea Carmelina Sànchez Cutillas, honorada enguany per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, s’ha musicat el poema “Jo pagaria rescat pel meu silenci”.

Les autores de les darreres generacions i que han connectat més amb les joves intèrprets són: la barcelonina Mireia Calafell, amb un poema sobre l’autisme; la valenciana Isabel Garcia Canet amb “Cançons plenes de lluna”, i d’una autora anònima que usa internet per arribar al públic i parlar de tendresa i passió han interpretat “Quan m’abraces”.

Impressionant ha estat la versió de “L’àguila negra”, la cançó que popularitzà la cantant francesa Barbara i entre nosaltres la mallorquina Maria del Mar Bonet.

Per finalitzar l’actuació han interpretat un contundent poema de Begonya Pozo titulat “Dona” i han cantat el poema “Tendror” convidant Paco Muñoz, que estava entre el públic,  a cantar amb elles, ja que ha sigut el seu impulsor.

Un espectacle redó, molt aplaudit pel públic, on les veus de les interpretes acordades amb la música oferida per Murillo i Dols han posat en valor les paraules de la dona, en un recorregut literari que ha servit per donar vida il·lusions, inquietuds, lluites i també opressió que ha patit – i pateix encara- la dona. El cantant Paco Muñoz ha agraït al poble de Tavernes l’oportunitat que f uns anys li va oferir de participar també en el “Festival Sete Sois Sete Luas” i de viatjar a Itàlia on va cantar i popularitzant el nostre poeta Ausiàs March.

Imatges i text: Enric Marco i Rosa Magraner.

“Paraules de dona” va obrir ahir el Festival Sete Sois Sete Luas en el Dia del Clot de la Font. La Cotorra de la Vall.

L’actuació que va tancar ahir el Festival Sete Sois, Sete Luas d’enguany a la platja de Tavernes va ser, senzillament sensacional i espectacular. La cantant Lucia de Carvalho, cantora, ballarina i percussionista, es va posar el públic en la butxaca des del primer moment amb una música itinerant on barrejava els ritmes agosarats del món amb la música actual.  Immersa en els records d’infantesa, Lucia de Carvalho veu els concerts com a trobades, com a un pretext que té la vida per reunir-se i intercanviar-se.Abans de començar el seu recital, la regidora de Cultura Encar Mifsud,  en un petit parlament explicava  com la música i els festivals com “Sete Sóis Sete Luas” uneixen persones en totes les ribes de la Mediterrània i tornava a repetir el que ja va dir en la inauguració, i no és més que la nostra mar ha de ser nexe d’unió i no de mort i abandó,  com el que passa aquests dies. Per la seua banda  Marco Abbondanza, director del Festival, agraïa  a l’Ajuntament i els tècnics municipals, que any rere any i durant 23 anys seguits, el festival continue essent un complet èxit d’organització i de participació del públic.Lucia de Carvalho interpreta el triangle musical dels seus orígens barrejats: Angola, la seua terra natal, Brasil, música del cor i França amb sons més moderns. La cantant d’arrels angoleses, però instal·lada des de fa 20 anys a Estrasburg, Franca,  acompanyada dels seus músics ens ha presentat un espectacle de ritme trepidant, sense descans, que no ha deixat el públic indiferent.  Moltes vegades la cantant ha demanat la col·laboració del públic perquè  participara en les cançons, cosa que sempre tenia una resposta entusiasmada, ha cantat estrofes, s’ha alçat….

Va cantar en francés, en portugués i en kimbundu, ha parlat amb el públic en castellà, portugués o anglés sense problema de comprensió i és que, quan hi ha ganes d’entendre’s, no hi ha barreres lingüístiques. I amb tot això plegat, s’ha guanyat el públic.

Lucia de Carvalho ens va transmetre anit amb la seua música el desig de compartir l’amor per la vida i és la música qui li dóna ales per explorar el món en una barreja sempre de la seua música de cor (la brasilera)  amb els sons moderns com el reggae, el funk i el pop, donant vida a un viatge calidoscòpic en el qual tots ens vam poder sentit sentir ciutadans del món.

Una vegada més, el festival “Sete Sóis Sete Luas” ens donava com a regal una experiència musical que trencava barreres i límits i agermanava els assistents amb altres cultures. La música de nou com a llenguatge universal i contemporani per fer-nos compartir l’esperit multicultural, obert a la “música del món “, com vol ser el festival.

Lucia de Carvalho, com a una artista pròxima i expressiva que és,  portava les seues vivències a les cançons. Així, narrava la seua experiència d’infant a Àngola i posteriorment a França en la cançó més intima “No meu jardim” , on rememorava el jardí perdut a l’Àfrica on jugava de nena, l’adopció i l’adolescència a un altre país i el retorn al seu país d’origen per retrobar les arrels. També explicava el neguit d’haver perdut la llengua materna, el kimbundu, que sa mare no li va ensenyar.

I per compensar-ho, sempre tractava de posar paraules en kimbundu dins del text de les seues cançons, fins que un dia descobrí un poema escrit en aquesta llengua que parla de la importància de no perdre els orígens i va decidir musicar-lo. Eixe sentiment de retrobar la pròpia identitat, tan present en els valencians, va fer esclatar el públic en forts aplaudiments.

Pot ser per això el nom del seu darrer treball “Kuzola”, que presentava en el recitat, i que en la llengua africana que parlava la mare de Lucia significa “amor”, una elecció del títol a consciencia perquè l’amor és l’energia que fa possible crear i construir en harmonia amb la vida, és el vincle que ens arrela amb nosaltres mateixos i ens facilita anar més enllà de les nostres pròpies fronteres per construir ponts entre persones, països i cultures.

Tot seguit, amb els seus músics,  va cantar la cançó en kimbundu “Zwelenu o Dimi Dyetu” a capella, en la que el públic va participar fent les palmes.

En acabar l’actuació  l’artista va baixar a parlar amb el públic, firmar discos, fer-se fotos amb la gent que li ho demanava. En definitiva Lucia de Carvalho és una estrella i ho demostrava construint en la nit valler un espectacle que, sense desmerèixer cap dels precedents, globalment ha estat el millor del “Festival Sete Sois, Sete Luas” d’enguany.

A partir de la noticia de La Cotorra de la Vall. 15 d’agost 2019.