Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: L'Ovidi

Per Sant Ovidi 2017 a Ca les Senyoretes

2

Un any més, el record de l’Ovidi Montllor ha estat present a les activitats de Ca les Senyoretes a Otos (la Vall d’Albaida).

Enguany li hem retut homenatge amb uns convidats de luxe. Amàlia Garrigós, periodista de l’extinta Ràdio 9 i Pau Benavent, de Canal33, ens parlàren de la relació de la música en català i els mitjans de comunicació. A més a més, comptàrem amb la presència d’Helena Montllor, filla del cantant.

L’acte començarà ben prompte, a les 19.30, però abans poguérem saludar els habituals de la casa, Joan i Assumpció, els amos de la casa,  Jordi Albinyana, artista polifacètic i autor de l’exposició d’homenatge a l’Ovidi que ja ha recorregut bona part de les ciutats i pobles del nostre país. També estava Pep Albinyana, organitzador de l’event, i força viva cultural de la comarca. I Ángel Canet, de Benicolet i amic blocaire, i Victor Iñúrria, i molts més.

Allí estava ja Amàlia Garrigós, sempre tan amable i atenta, que ens presentà  a Pau Benavent, presentador i guionista de cultura popular del programa Tria33 del Canal 33. Resulta que Pau també és de la Vall d’Albaida i, com molts valencians, treballa a Catalunya.

La conversa oberta a la participació del públic, amb ells dos i moderats per Pep, incidí sobre la relació dels mitjans de comunicació amb la música. I molt especialment, dels mitjans del nostre país amb la música cantada en la nostra llengua. No s’han distingit especialment les ràdios públiques del país, i molt menys les privades, en promocionar els músics. El programa El jardí de les delícies, que conduïa Amàlia, presentà més de 350 músics en valencià però això era un oasi en un desert. El tancament dels músics valencians en el Palau de la Música l’any 2005 propicià interpel·lacions en les Corts que el director de Canal9 tractà de contrarestar amb la llista de grups que portava al programa d’Amàlia. La posterior creació del col·lectiu Ovidi Montllor permeté coordinar els artistes que fan música en valencià i ara organitzen anualment els Premis Ovidi Montllor.

No molt millor estan els mitjans públics a Catalunya. Només el programa Tria33, on treballa Pau, té una petita finestra oberta per a la música en la nostra llengua.

Helena Montllor, la filla del cantant, ens recordà moments viscuts al seu costat, com assajava a casa abans d’un concert, i com n’era de la broma.

Així que la mesa va ser crítica però amb un gran desig i una esperança que la nostra escena musical tinga un reflex real en la nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, CVMC.

Després del sopar posterior, cuinat per l’Assumpció, arribà la part musical en directe amb l’actuació del grup ollerià Sigarrito, que toquen una mica de tot, més en l’àmbit del pop-rock, i en el que l’artista polifacètic Jordi Albinyana hi participa. Hi ha gent que serveix per a tot, xè!

Fotos:
Diversos moments de la vetllada. Enric Marco

Publicat dins de Música i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Celebrem Sant Ovidi 2016 a Ca les Senyoretes

0

Olivares-Miralles-20160319Un any més, l’Ovidi Montllor és present a les activitats de Ca les Senyoretes. Enguany, però, amb el handicap de competir amb la cremà de les falles 2016. O una cosa o l’altra.

La programació de la nit de Sant Ovidi 2016, com bé l’han batejada a la casa, començà ben d’hora al Palau d’Otos amb la projecció del film: L’Ovidi: el Making of de la pel·lícula que mai no es va fer, dirigida per Vicent Tamarit i protagonitzada per Eduard Fernández i Rosana Pastor. Fa anys que es pretén fer una pel·lícula sobre l’Ovidi però les televisions públiques no semblen interessades, llevat de TV3. Fins i tot algun directiu de l’extinta Canal 9 arribà a dir que la televisió valenciana mai faria res de l’Ovidi i que el tema no interessava. Mai he acabat d’entendre l’odi visceral de la dreta valenciana cap al cantant. I vista la dificultat de fer la pel·lícula, de moment s’ha optat a fer un documental sobre ell, finançat a través de la plataforma Verkami L’Ovidi – El making of de la pel·lícula que mai es va fer, (més informació ací també) que en poques setmanes va aconseguir 700 mecenes i recollí molt més dels 30.000 euros demanats. Doncs si que sembla interessar….

Miralles-20160319D’això ens parlà extensament Carles Miralles, productor del film, en acabar la pel·lícula.

Després passàrem a Ca les Senyoretes per gaudir de les exquisides menges de l’Assumpció i xarrar amb els altres comensals, converses sempre interessants.

Allí es trobava l’artista Jordi Albinyana en ple procés expositiu de l’homenatge a l’Ovidi en El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovidi, 20 anys de vacances, i que ara s’exposa a Barcelona.

Miquel-Barranco-20160319Acabat el sopar ens traslladarem a la “Sala de Concerts”, és  a dir la terrassa, per gaudir del duet format per Jesús BarrancoPau Miquel Soler, veu i guitarra d’Arthur Caravan. En un magnífic concert s’interpretaren algunes cançons de l’Ovidi, com la preciosa  Montserrat de l’àlbum Bon Vent i Barca Nova o Tot esperant l’Ulisses, a partir d’una poesia de Vicent Andrés Estellés.

Barranco-Miquel-AlbinyanaFeren també un homenatge al gran Toti Soler, guitarra de l’Ovidi, i renovador del flamenc punk segons contaven.

Al final s’afegí a la festa Jordi Albinyana, l’artista polifònic, que no es pogué estar d’acompanyar els cantants.

Una gran festa que esperem repetir per al Sant Ovidi 2017.

Fotos:
1.- Joan Olivares presenta Carles Miralles, productor de la pel·lícula documental d’Ovidi. Enric Marco.
2.- Carles Miralles ens conta les dificultats per fer la pel·lícula d’Ovidi. Enric Marco.
3.- Pau Miquel i Jesús Barranco homenatgen l’Ovidi. Enric Marco
4.- Jordi Albinyana s’afegeix a la festa. Joan Olivares.

Cinema i música al Sant Ovidi 2015 a Ca les Senyoretes

0
Publicat el 7 de març de 2015

SantOvidi2015-02Enguany fa 20 anys que l’Ovidi fa vacances. I des de la Vall d’Albaida, com es fa des de fa 9 anys, el dissabte passat, 28 de febrer, vam celebrar a Ca les Senyoretes d’Otos la festa de Sant Ovidi.

Quan arribàrem es ponia el Sol darrere de les muntanyes que tanquen la Vall per ponent. S’hi veien uns núvols rogencs, bonics, però que ens impedien veure la brillant llumenera de Venus, la deessa de la bellesa, prop de Mart, el deu guerrer i de la força. Dues qualitats que té l’obra de l’Ovidi, la bellesa de les lletres i la força de la reivindicació per exigir no les molles sinó el pa sencer.

La casa estava plena de gom a gom per homenatjar al nostre artista. Nosaltres vam créixer amb la seua veu, era el nostre “Obrint Pas” reivindicatiu d’aleshores. Les noves generacions apenes el coneixen i encara sort que la nova fornada de cantants el versionen. Ens falta un film que ens els retorne. I d’això ens parlà abans de sopar Carles Miralles, productor de cinema. Fa anys que pretén fer una pel·lícula sobre l’Ovidi però les televisions públiques no semblen interessades, llevat de TV3. Fins i tot algun directiu de Canal 9 arribà a dir que la televisió valenciana mai faria res de l’Ovidi i que el tema no interessava. Mai he acabat d’entendre l’odi visceral de la dreta cap al cantant. I vista la dificultat de fer la pel·lícula, de moment s’ha optat a fer un documental sobre ell, finançat a través de la plataforma Verkami L’Ovidi – El making of de la pel·lícula que mai es va fer, (més informació ací també) que en poques setmanes va aconseguir molt més dels 30.000 euros demanats. Doncs si que sembla interessar….

SantOvidi2015-01

Amb Carles Miralles continuàrem parlant de la situació de l’audiovisual valencià des del tancament de Canal 9 i de l’èxit del producte L’Alqueria Blanca. Donat que també és exhibidor en sales de projecció per la Marina coneix bé la problemàtica de l’exhibició de les pel·lícules. Va ser aleshores quan vaig preguntar perquè és tan difícil veure cine no comercial en les capitals de comarca, perquè en tots els cinemes posen les mateixes pel·lícules comercials americanes. De fet, només es pot veure cine diferent, fins i tot en versió original, a les sales Babel de València. Era conscient del problema i que la pressió del cinema americà era molt forta. Tanmateix, en la mesura de les seues possibilitats, en les seues sales projecta també bons films que han estat premiats en festivals. I recordà que el cinema Lys a València també projecta en alguna de les seues sales films no comercials.

Després d’un sopar exquisit cuinat per l’ama de la casa, l’Assumpció, i d’una conversa amable i sempre interessant, passàrem a la sala de concerts per escoltar la veu del cantant de Sant Pere de Riudebitlles i ara afincat a Alacant, Cesk Freixas, que ens va recordar l’Ovidi més primitiu, amb “la Samarreta” que els joves presents coneixien però que no sabien que era de l’Ovidi. La sorpresa de la nit va vindre quan va interpretar juntament amb Néstor Bernabeu, d’Aielo de Malferit, ‘L’arbre del demà’. El nen de només 7 anys, i sense tindre vergonya, interpretà la cançó sense perdre’s, com podeu veure al vídeo.

Entre les moltes cançons, Cesk ens alegrà amb La petita rambla del Poble Sec, a ritme de rumba catalana, que Cesk no sap si a l’Ovidi li agradaria. També ens sorprengué amb el tema clàssic de Victor Jara, A desalambrar, traduït al català com Traieu els filats.

Una nit per recordar l’Ovidi i tornar-lo a la vida a través de les seues cançons.

Imatges: Cesk Freixas i Carles Miralles. Enric Marco.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Pau Alabajos a Ca les Senyoretes

0

Pau AlabajosVa ser ja fa uns dies però la feina i la immediatesa per parlar del terratrèmol del Japó m’han impedit fer esment de l’últim sarao a Ca les Senyoretes el passat 5 de març. Allí es va celebrar l’aniversari de la mort d’Ovidi Montllor. Era, per tant, l’anomenat dia de Sant Ovidi.

L’encontre començà amb la recuperació en vídeo de la lectura de poemes feta per l’Ovidi en l’homenatge a Joan Fuster a la Casa de Cultura d’Olleria l’any 1993. Alguns dels presents a Ca les Senyoretes eren també els organitzadors d’aquell homenatge a Fuster. Tota la vida fent país i que dure.

Després de veure l’Ovidi tocava sopar però la gravació encara no havia acabat.  Jo estava intrigat per tot el que havia passat en aquell acte llunyà i Pep Albinyana, que actuava d’operador de vídeo, va permetre que continuara corrent la pel·lícula. El que seguí m’agradà encara més. Veure Paco Muñoz cantant Campanades a mort junt amb la banda de l’Olleria em deixà meravellat però la gran sorpresa va ser veure a l’hora dels aplaudiments i felicitacions com el mateix Lluís Llach pujava a l’escenari a lliurar una placa de record al director de la banda.

Més tard em contarien les dificultats que va tindre l’equip organitzar per aconseguir que Lluís Llach anara a l’homenatge a Fuster.

Encara en va haver més aquella nit memorable del 1993. A la sobretaula del sopar, l’Ovidi es revela ben terrenal recitant Els Amants d’Estellés i contant un parell d’acudits.

Després del bon sopar preparat per l’ama de la casa, l’Assumpció, passàrem a la sala de concerts on Pau Alabajos ens anava a presentar el seu darrer disc Una amable, una trista, una petita pàtria. Amb la seua bonhomia habitual, com un amic que et conta el que li passa i a qui li pots explicar les coses, el Pau ens contava les seues experiències musicals i personals al grup d’amics de Ca les Senyoretes que ens havíem aplegat allí.

Les seues cançons són històries íntimes, senzilles, com Eyjafjallajökull, en que conta com quedà atrapat a Praga per la cendra del volcà islandés, o reinvindicatives com Utòpics, idealistes, ingenus, en que reclama el seu dret a canviar el món, sense perdre l’esperança, o les Fosses del silenci, sobre les fosses comunes republicanes al Cementeri General de València i que encara esperen un homenatge. Mil milions ens parla de les persones que viuen sota el llindar de la pobresa amb menys de 2 dòlars al dia i com el seu futur ja està escrit amb tinta indeleble.

Pau va cantar també unes quantes cançons de l’anterior disc, Teoria del Caos. Cantà Tinc una mania inconfessable. L’emoció se li notà més en Línia 1, dedicada als 43 morts del metro, alguns dels quals de Torrent, el poble de Pau.

No coneixia molt al Pau i a les seues cançons i m’han agradat molt. Us les recomane.

Més informació:

Entrevista a Vilaweb: Una amable, una trista, una petita pàtria, 8 març 2011
Francesc Monpó en parla també al seu Bloc Uendos, Greixets i Maremortes. 5è Sant Ovidi a Ca les Senyoretes d’Otos.

Foto: Pau Alabajos a Ca les Senyoretes per Enric Marco.

 

Jo sóc l’Ovidi…

5
Publicat el 7 de març de 2010

Cadenas Ovidi

La nit era freda i plujosa i mentre anavem arribant a Otos el núvols devallaven convertint-se en molesta boira. Però calia fer l’esforç per assistir a l’homenatge a l’Ovidi que Ca les Senyoretes li retia. Era ja la quarta vegada que parlàvem i sopaven tot recordant l’Ovidi. I si fa dos anys veiérem la pel·lícula Con el culo al aire, en la que l’Ovidi i el Monleón eixíem, ara tots dos de vacances, el dia d’ahir, anomenat pels seus fans, Sant Ovidi, ens vam aplegar per parlar d’ell altra vegada.I la períodista Núria Cadenes, que escriu a la revista El Temps i a altres mitjans, ens en parlà llargament.

Segueix…

I la períodista Núria Cadenes, que escriu a la revista El Temps i a altres mitjans, ens en parlà llargament. És l’autora del llibre L’Ovidi on recull tota la seua trajectòria vital. L’emoció que mostrava en parlar del nostre cantant se’ns va encomanar a tots els presents. Mentre parlava, jo recordava la vegada que el grup de joves d’Alberic el portàrem al poble a finals dels 70. Jo era molt jove i no vaig participar de l’organització però si que vaig tindre dret a estar prop d’ell davant l’escenari i també darrere. I el que més m’impactà va ser veure’l tan seriós i vestit de negre, que jo, innocent, associava amb el dol. I no crec que cobrara molt ja que l’organització era més aviat pobra.

La Núria ens parlà de la seua infantesa, de l’arribada a Barcelona amb una maleta de cartó, dels seus inicis “empentat” a cantar a capel·la a l’escenari. I després vingueren els èxits i els recitals als pobles. I més tard l’oblid forçat per l’èlit dirigent que ens deixà orfes de noves i velles cançons.

Mars-Comet-NASA

Després vingué el sopar, junts amb els amics d’altres saraos, com el Francesc i la Mercè (enhorabona), Pep i l’Àngel, Beatriu, Jordi i Joan així com la Núria, amb els quals poguérem continuar parlant de tot, des del resultat de la primera volta de les eleccions a rector de la Universitat de València fins a les noves propostes futures. També recordàrem les dures condicions del País Valencià dels anys quaranta i cinquanta, quan l’Ovidi era xiquet…

Acabat el sopar, sempre deliciós de la mà de l’Assumpció, passarem a la sala de concerts de la casa per escoltar la música del grup alcoià Arthur Caravan.

Ja els havia escoltat a la platja de Tavernes, al festival d’estiu Pop al Carrer, i no sonen gens malament. Les seues cançons les podeu trobar ací. Toni de l’Hostal féu de presentador de l’acte.

Mars-Comet-NASA

El grup acabà de cantar ja ben avançada la nit. Les dues de la matinada arribaren sense adonar-nos-en i, va ser llavors quan decidirem marxar cap a casa. La festa no acabà però. Toni de l’Hostal agafava aleshores la guitarra per continuar animant el personal. El final del sarao acabà segurament quan el Sol ja tocava a les portes del Benicadell…

Fotos: d’Enric Marco.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Adéu Joan…

1

Joan Monleon

Ja quasi ningú se’n recordava d’ell. Ha mort un veritable showman valencià. En aquells llunyans aplecs a la plaça de bous de València omplia d’alegria i festa amb el seu grup dels Pavesos els discursos  reivindicatius. També va fer cine amb diversos directors. Sempre recordaré aquella mítica pel·lícula Con el culo al aire amb l’Ovidi Montllor, que com ell, també fa vacances.

Després vingué el silenci durant una dècada fins que tornà a aparèixer a la novíssima televisió valenciana. Els qui ens queixavem, ja aleshores, de la poca qualitat de Canal 9 no vam comprendre ni apreciar-lo quan feia el Show de Joan Monleon amb la paella russa i amb el seu eslògan A guanyar diners!. I vist en perspectiva va fer més pel valencià que molts programes culturals després.

Ara ja no sortia de casa. Aquest estiu, el 14 de juliol passat a Torrent, en la presentació del primer disc de les Mãedéus no aparegué, encara que havia cantat un dels temes del grup de Toni de l’Hostal i estava convidat.

I té gràcia la cosa. Ens ha deixat el dia dels Innocents. Bon viatge Joan…

Foto: EFE/Biel Aliño, del Festival Inquiet del 2008, on se li va fer un homenatge.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , | Deixa un comentari