DIMARTS CORREM? 26.02.2008
Per Andreu Calvó
Són quarts de 10, el personal -avui en som quatre- s’acaba d’ajustar el calçat i el frontal a la testa. Com que en Carles diu que està cansat de l’esquiada del cap de setmana, mirarem de no apretar… Sortim de les pistes d’atletisme cap el Parc Forestal per damunt del cementiri de les Valls, pugem xino-xano fins trobar el corriol que, flanquejant, passa per sota el repetidor de Can Vilardell.
A l’entrada hi trobem una parelleta fent gimnàs dins el cotxe. En Joan ens proposa de resseguir un tram de la cursa que varen fer fa uns dies; un corriol desconegut per la resta, força entretingut i llarg, que va a parar per sobre de la caseta de l’indigent del Sot de Can Bellatriu, baixem fins a Can Marfà, Can Boba i com que encara es aviat, anem a fer el Turó de Cerdanyola, “emblemàtic” cim de la nostra estimada ciutat. La pujada des de la banda de l’autopista demana aplicar-se a consciència per que el cor no rebenti, a mitja alçada passem per sobre Can Balançó i fem el cim, un temps de reflexió per arreglar el món, i apretem una mica per arribar a les pistes de nou. Al final ha sortit una volta curta però intensa (50 minuts, 8 km. i gairebé 300+). A veure si us animeuuuu que també es bo córrer de nit… fora de casa.
Els mussols: Albert, Carles, Joan i un servidor.
Fins aviat,
Andreu Calvó.