ALTA TRAVESSIA DEL RIPOLLÈS AMB BTT 6/7/8/9.10.2014

foto portadaRuta amb un total de 153Km i 7950m positius

Per Martí Montserrat

Amb l’Anscari  disposem d’una setmaneta de vacances i ja fa dies que anem pensant com aprofitar-la. La proposta que agafa més pes es la de fer una travessa de varis dies amb Btt pel Pirineu, si el temps ho permet.

Ja fa anys que donava voltes per trobar la manera d’enllaçar varis dels cims emblemàtics i mínimament clicables del nostre Pirineu Oriental. Però a l’hora, buscava la forma  d’enllaçar-los  de manera coherent, fent una ruta que tingues un objectiu i un sentit clar.

Tenia ficat al cap fer el Costabona(2485m), ja que ja fa un grapat d’anys disputant la cursa Iron Bike del Ripollès amb en Miquel Manté com a company, vàrem passar de Vallter  cap al Costabona impressionant-me  gratament. També volia incloure  la travessa Vallter Núria passant pels pics superiors de la Vaca (2828m), pic de la Fossa del Gegant (2808m) per la seva espectacularitat i pels bons records que en guardo de la sortida, ara ja molt llunyana que hi vàrem fer amb l’Albert Gómez i en Carles Canal.   Però sobre tot el que estava obligat a incloure és pujar al sostre del Ripollès, el majestuós Puigmal (2911m), sortida mítica que en varies ocasions i amb varis companys hem anat fent i que sempre val molt la pena.

La dificultat estava  en poder enllaçar de forma coherent aquests objectius, intentant pensar amb la màxima ciclabilitat , amb etapes factibles i acabar tancant el cercle per tal de fer més fàcil la logística.

Una dificultat afegida a l’hora de quadrar-ho tot era com fer-ho per tal de no portar l’equipatge a sobre i fer arribar les bosses a destí.

Finalment vàrem optar per fer la travessa en quatre jornades:

1ª De Camprodon a la Presta (Prats de Molló)
2ª De la Presta fins al Santuari de Núria
3ª De Núria al Puigmal i retornar a Núria
4ª De Núria a Camprodon

Per sort vàrem gaudir de l’ajuda  d’en Joan Cano,  bon amic i company d’escalades que ens feu el gran favor de pujar-nos i baixar-nos l’equipatge del Santuari de Núria fins a Ribes i poder gaudir de tot el  necessari per poder passar dos nits a dalt a Núria.  Gràcies company !!

Per tant només quedava portar l’equipatge amb cotxe fins la  Preste (Prats de Molló) i retornar a Camprodon, per poder començar la  ruta i sense pes extra.

PRIMERA ETAPA (CAMPRODÓN – LA PRESTA)
DILLUNS 6 D’OCTUBRE DE 2014

 

Per Anscari Nogueras

Des de l’Agost que portem preparant aquesta setmana amb en Martí, depenia molt del temps per fer-la però finalment el temps acompanya per tirar-la endavant.

Sortim dilluns d’hora, a les sis i deu em recull a casa per carregar les bosses i la bici i tirem cap a Ribes de Freser  on ens em de trovar amb Joan Cano, guía de muntanya de Núria que ens farà el favor de pujar les bosses al Santuari, des d’aquí aprofito l’avinentesa per donar-li les gràcies.

Un cop li hem lliurat les bosses a Ribes desfem camí per anar cap a Camprodon, abans però parem a Sant Joan de les Hamburgueses per fer un entrepà. Prosseguim la marxa, ens queda un “tute” de cotxe important per lligar tota la logística i ens dirigim cap a la Presta, on dormirem el dilluns i deixem les bosses que volem trobar al final de l’etapa.Tornem a desfer camí fins a Camprodon i en el viatge es pot observar part del recorregut per on anirem cap la Presta…no pinta malament.Un cop arribats a Camprodon deixem el cotxe,que ja en teníem ganes i ens vestim,carreguem camels, agafem un entrepà al bar del poble i iniciem la ruta.

Només començar ens remullen els peus un parell de vegades per travessar el riu i d’aquí travessem la carretera que va cap a Molló per iniciar en fort ascens un corriolet força macu i que en el tram final les neteges de desenbosc que han fet ens impedeixen fer-lo tot sense posar peu a terra, collons de llenyataires¡¡¡Sortim a una pista força ample i seguirem unes marques grogues que ens portaran direcció al coll d’Ares, no hi ha molt de corriol, que és el que ens agrada a nosaltres però les vistes que anem trobant,el bestiar que volta i el saber que és un dilluns laborable fan que tot plegat ho valgui.

Travessem força Prats, tots concorreguts per bestiar, en Martí fins i tot, s’aproxima a saludar a uns cavalls que fan goig per la seva planta, anem fent sense pressa però tampoc ens adormim, serà la tònica dels quatre dies.

Apropant-nos al Coll d’Ares ens trobem una pujada llarga i forta, per acabar enfilant al Puig de la Clap on farem l’entrepà doncs son prop de les dues de la tarda i l’estòmag ja es queixa.Desfem la pujada al cim fin al coll per inicar un tram de pista dins un fajeda imponent, aquesta va fent fins que pujem per un prat per on seguirem el camí al costa d’una tanca que limita el bestiar, d’aquí fins al proper coll és un puja i baixa continuo i les pujades d’herba fan posar les cames a to.Un cop arribats al coll Pregon trenquem cap a la dreta per un Gr que ens portarà al poble de La Presta.

Preparem màquines, obrim molles, baixem tiges per iniciar un descens segons el mapa vertiginós, i de fet, ens sorprèn per a bé , perquè a part de la forta pendent fa unes llaçades casi impossibles dins d’un bosc majestuós.Parem un parell de cops a fer fotos dels trams més xulos i comentar la jugada, portem prop de 3km i hem baixat 200m, això promet però acabarà tant ràpid que quasi ni ens adonarem.Arribats al poble enfilem 2km per carretera per arribar al hotel Ribes, petit, acollidor, amb bones vistes però amb una carta per sopar que la broma encara a hores d’ara dura….

Kms total:26
Desnivells positiu:1200m
Temps invertit: 3h 55 min

 

 

SEGONA ETAPA (LA PRESTA – SANTUARI DE NÚRIA)
DIMARTS 7 D’OCTUBRE DE 2014

Per Martí Montserrat

Portada 2ºetapaSortim de la  Preste a les 8h del mati direcció al Coll de Roques Blanques (2272m) per una llarga …llarguíssima pista de 17Km i  1200m de desnivell, passant pel refugi de les Conques i pel Coll de les Basses on gaudim de grans vistes del massís del Canigó.

Quant som al coll deixem la pista i comencem a flanquejar tot esquivant pedres, direcció a les esquerdes de Rojà. El desnivell a fer no és feixuc però el terreny pedregós ens fa posar peu a terra més cops dels previstos i en conseqüència avancem molt lentament.

DSCF5180Les vistes de la cara nord del Costabona ens alleugereixen la marxa i ja ens trobem arribant amb la bici a la esquena, a la portella de Rojà. Tot seguit passant tot flanquejant per sota el refugi amb el mateix nom voltegem la Coma del Tec fins l’alçada del Coll de Pal. Ja només queda la remuntada final cap el Costabona (2485m), fem la majoria de camí amb les muntures a l’esquena… però la baixada s’ho val. El Costabona es un excepcional mirador, podem contemplar gran part del territori català des del Canigó passant per l’Albera, el Munt, Bassegoda, Montseny, la Mola…

DSCF5190No ens entretenim gaire al cim doncs no estic gaire còmode ja que tenia pensat haver arribat aquí gairebé dos hores abans… i la ruta d’avui és obligada ja que hem d’arribar a Núria sigui com sigui.

A mig descens ens trobem un grup d’excursionistes amb els quals intercanviem unes paraules, un d’ells ens diu : “NO en feu un gra massa d’anar amb bici per aquí dalt !!!? “ . Nosaltres riem de la frase, per que el que no sap és el que encara ens queda per fer. Un cop explicades les nostres intencions els queda una cara d’incredulitat! …al·lucinen una mica però ens animen a continuar amb l’aventura que duem de cap.

Remuntem uns lloms ciclables  direcció al segon cim de la jornada el Roc Colom (2306m) i continuem ja per l’altiplà que ens portarà tot seguint el GR direcció a la Portella de Morens. Aquest tram es exquisit pels sentits, ja que poder avançar a bon ritme per un corriol tècnic i  obert a una alçada d’uns 2300m. Les  vistes son  brutals i la immensitat d’aquest altiplà ens empetiteix i fa gran la incertesa del repte que tenim al davant. No val a badar doncs queda molt camí per fer i com ja he dit abans, estem obligats a fer nit a Núria ja que no hi ha res obert per dormir en aquestes dates a la zona de Vallter!

DSCF5194Baixem de la Portella direcció a l’estació de Vallter …ja tenim ganes de descens cafre,  però expectatives no ens fan justícia, no ha pogut ser un descens fluid per les grans pedres i la gran pendent, però baixar es baixar i amb  algun peu que altre arribem al pàrquing de l’Estació. Són quarts de dues i estic mes tranquil ja  que per fi hem avançat a mes bon ritme.

Fa molta mandra però no queda altre que començar pistes amunt direcció al Coll de la Marrana, Déu nidor  com puja aquest carai de pista fins arribar a la l’alçada de Font de Ter, cal aplicar una bona dosis de moral,  perseverança i esforç.

Flanquegem per les fons del Ter  fins als peus del famós Coll de la Marrana. El coronem amb la bici a coll i per fi ens deixem lliscar pendent avall direcció la Coma del Fresser. Abans de remuntar aprofitem per fer un mos i descansar un xic doncs pràcticament no hem parat amb tot el matí i ja son bora les tres.

La pau i la soledat que imposa aquest ambient de severa muntanya, ens regala moments i pensaments únics. Mentre anem cruspint l’entrepà repassem amb la mirada cada racó, cada bocí  d’aquest fenomenal paisatge que ens envolta. Tenim Bastiments just a sobre nostre, el Gra de Fajol davant i la vall de Coma de Freser als nostres peus, les boires van i venen i sembla talment  que juguin a fet i amagar amb els ramats d’isards i amb les espantadisses marmotes.

S’acosta molt al paradís, però hem de seguir… encara queda força camí per fer.

DSCF5218Amb recança anem avançant feixugament per aquestes dures pendents direcció a la cabana de Tira Pits. Estones a peu estones amb bici fins arribar a les proximitats de la cabana, aquí  La pendent es pronunciada i no queda altre que carregar-se la bici a l’esquena i fer cap al coll .

Un cop dalt del coll el pendent es calma i ens regala per mi el millor tram de tota ruta, al Sud les enormes pendents de Coma de Vaca, al Nord les espectaculars vistes dels llacs de Carançà , a l’Oest el sender que ens puja fins al cim superior de Vaca(2820m) i pedalant !!! Les vistes son espectaculars, per mi realment, passar amb bicicleta per aquí es excepcional!!!

Després de la curta però brutal baixada fins el Coll de Carançà, només queda la dura però casi factible remuntada fins el famós Coll de Nou Creus.

DSCF5239Ja ho tenim !!! la etapa més compromesa i obligada ja la tenim al sac!!! Ens relaxem, doncs ja tot és favorable, nomes queda gaudir al màxim de la increïble baixada fins al santuari.

Arribem a 2/4 de 6h masegats i  cansats, però molt contents després de més de 9h trescant per les muntanyes.

Ja només queda beure i menjar per tal de recuperar el mes aviat possible per continuar l’endemà.

Kms total:43
Desnivells positiu:2250m
Temps invertit: 9h 30 min

 

 

TERCERA ETAPA (NÚRIA – PUIGMAL – NÚRIA)
DIMECRES 9 D’OCTUBRE DE 2014

Per Anscari Nogueras

Ens llevem masegats per tot arreu, des de les cames als braços passant per l’esquena de carregar les bicis…l’etapone que vam fer dimarts al Comabona ha fet escletja en els nostres cosos.

A les vuit del matí agafem energies al buffet de l’hotel ( molt recomanable per anar amb la senyora…però també amb en Martí), omplim els camels, agafem el picnic i comencem la ruta.

Sortim del Santuari que no són les nou, fa goig, no s’escolta res, ens creuem amb un Isard que ni s’immuta de la nostra presència, aquests animalons estan ben domesticats a hores d’ara.Desfem el camí que porta cap a Fontalva, el Gr s’enfila bastant i a primera hora les cames no responen, anem provant trams en bici i els que no..no toca una altre, ja hi estem acostumats.El dia s’ha aixecat serè, com tota la setmana que hem tingut, les vistes conforme anem fent el camí , espectaculars, com tota la setmana.Es un puja i baixa seguit, fins i tot alguna baixada que ens treurà les lleganyes dels ulls fins que arribem a la pista que puja de Fontalva on hi ha quatre cotxes mal contats. D’aquí seguirem per Gr direcció a la Font de l’home mort, el camí es feixuc i costa molt avançar, a més les vaques han fet els seus propis Gr i no saps mai quin triar, a més de posar regalets a les rodes de tant en tant.Un cop travessem el riu a la font de l’Home mort, enfilem cap al collet de les Barraques, corriol tècnic i costerut que es deixa fer bastant. Arribats al coll, quatre cotxes més de boletaires, tirem una mica de carretera avall fins a trobar un Gr que baixa direcció a Planoles, en un moment estem a tocar de la carretera de la collada de Toses, el descens amb molta pendent no s’hi val badar.Arribats a una pista tirem direcció a Dòrria, per una pista poc transitada amb forts repetjons que tornen a recordar les cames la pallissa del dia anterior.Un cop al poble una dotzena de gossos ens donen la benvinguda de males maneres, parem a la font per menjar l’entrepà que duem i refrescar-nos, sembla mentida que estiguem a l’octubre, va parir, quina calor¡¡¡

Un cop refets, agafarem un pista que surt del poble força llarga, no té molta pendent i va fent tota l’estona, d’aquelles que si s’agafa un bon ritme acabes demanant l’hora.Acabada la pista sortim a un prat ple de ramat, i ens enfilem cap al coll de la creu de Meians,la pujada es fa lluitar i no et regala res, un cop al coll disfrutem de les vistes privilegiades que en gaudim, des de  la Tossa d’alp fins al Puigpedrós, renoi quin país que tenim¡¡¡

De la creu , es veu per on puja la pista i deunidó la forta pendent que ens espera, arribem pedalant fins on podem, el camí està molt trencat i no ens deixa avançar gaire. D’aquí travessem diversos prats fins a trobar la pista que en pujarà fins al Puigmal, pista llarga i amb molt pedra, no té fortes pendents però el cansament es fa notar, són prop de les quatre i el cul de no canviar la posició es comença a ressentir. En Martí agafa la directa, cada revolt que arriba espero amb ganes que s’aturi per fer un mos i descansar una estona, però no, vol acabar d’hora.

Finalment en el Pas del Lladres s’atura, tenim el Puigmal a tocar,  menys d’una hora, menjem alguna barreta i algun gel i de seguida reiniciem la marxa.El tros final de pista puja més fins als peus del Puigmal , però ja ho tenim, en mitja hora acabem la pista, després quedarà el tram final amb la bici a coll fins al cim.

Arribats al Puigmal(2.984m) els núvols ens respecten i ens regalen una vista del Pirineu fantàstica, el vent bufa fort i fa que ens abriguem i resguardem a menjar alguna cosa, no ens entretenim i tirem avall direcció a Núria, en un vertiginós descens que amb les montures d’avui en dia es fa super divertit.Passats el tram més dret, el camí anirà fent per un Gr molt tècnic al costat del riu que en portarà fins al Santuari.

Km total:44km
Desnivell positiu:2.250m de desnivell positiu
Temps invertit: 8h 10 min

 

QUARTA I ULTIMA ETAPA (SANTUARI DE NÚRIA – CAMPRODÓN)
DIJOUS 9 D’OCTUBRE DE 2014

Per Martí Montserrat

DSCF5336Sortim ja molt petats a les nou del matí per la pista en cimentada cap a Alberg Pic de l’Àguila, les cames estant molt lluny del que eren, ara fa tres dies!!!  la rampa de bones a primeres et dona el bon dia en forma de clatellot. Va parir !… per començar ja traiem el fetge, no està gens malament!. Davant de l’alberg agafem aire mentre admirem les vistes sobre la Vall de Ribes i continuem  cap amunt, direcció al Pic de l’Àliga.

Anem resseguint les fortes marrades d’una ex pista abandonada ara ja fa molts anys. Anem guanyant alçada amb tot el ferro posat, hem de lluitar pedalada a pedalada fins arribar a l’antiga mina abandonada . Amb la bici a coll acabem de pujar fins el cim, i ja per millor terreny flanquegem just per sota del Pic de la Pala.

Anem resseguint un increïble i a l’hora espectacular flanqueig en direcció Sud que ens portarà tot resseguint a nivell la Coma del Clot, sender  molt tècnic i a l’hora complicat per la forta pendent cap a la coma… no val a badar! Una caiguda podria tenir conseqüències importants… Lluitant de valent arribem fins el cim de la Coma de LLispert.

Envoltats d’Isards sorpresos per les nostres muntures, anem fent camí direcció a la collada del Torreneules… Precióssss, excelssss…brutal!!! El sender flanqueja ràpidament el pendent herbós que es desploma vertiginosament cap els espadats rocallosos de Totlomon. La velocitat, el risc, i la  immensitat de l’entorn produeix un d’aquells moments màgics, que espero guardar com un preuat tresor.

Arribats al coll no ens entretenim gens, doncs avui bufa  vent fred i els cims estan tapats per núvols negres que no ens porten gaire bons auguris. No les tenim totes i preferim seguir a bon ritme, ja que el record dels xàfecs arreplegats en les últimes sortides és encara ben viu.

Baixem amb celeritat per forta pendent direcció al fons de Coma de Vaca, molts trams son camp a traves, doncs el terreny ho permet i el camí no és gaire marcat. Anem seguint les fites fins travessar el riu, d’aquí ja per pastures irregulars fins a la confluència amb el Fresser i just a tocar del acollidor refugi de Coma de Vaca.

DSCF5344Aprofitem per agafar forces mentre ens anem empapant d’aquest fenomenal llogarret. La confluència de les dues valls, el refugi, el Balandrau aquí mateix, els núvols negres i amenaçadors que ressalten i endureixen l’ambient.

DSCF5366Un cop alimentats continuem la marxa i després de travessar el Fresser comencem la remuntada mes feixuga de tota la volta. Per sortir d’aquest fenomenal embut hem de remuntar com sigui fins el Coll de Tres Punts(2396m)…Bici a l’esquena i anar fent… A l’arribar a la part alta es converteix amb una pista abandonada hi podem pedalar els últims 500 metres i per fi arribem a l’anhelat coll.

En aquest punt la idea inicial era pujar el cim del Balandrau,  baixar resseguint el llom cap a la Pica Serverís i seguir llom avall fins la collada de Maianell. Però els núvols densos enganxats just per sobre nostre, ens fan desestimar la idea i fer pla B.

Comencem el descens per la pista però la deixem tot seguit per voltejar la Coma de Font Lletera passant a prop de la cabana i anar flanquejant per aquestes pastures resseguint un camí de  vaques fins a convergir amb la gran pista a l’alçada del Refugi Forestal de Tregurà. Per l’autopista de terra ens arribem a la collada de Maianell on decidim menjar l’entrepà i observar les boniques vistes sobre el Taga. Estem força cruixits i tenim les cames  dolorides, qualsevol repetjó es converteix amb una petita penitencia, però hem d’arribar a Camprodon  i no tenim cap altre opció que seguir. Resseguim per pista la falda del Puig de Mont-roig fins al pla de la Bassa i altre cop per camí de vaques flanquejar direcció el pla de Pardines. Un cop a la tanca la resseguim seguint la divisòria entre les valls de Pardines i d’Abella.

DSCF5401Amb algun que altre tram trialer arribem a la famosa Collada Verda, on trobem gran quantitat de bestiar que remuga pacientment al costat dels abeuradors. Remuntem per fortes pendents per anar a trobar el fals coll i ja per PR C-189 anar davallant entre vaques direcció als Plans i ja per pista fins al poble d’Abella. Tot seguit ens acostem al poble de la Roca i passant pel vell mig del poble retrobem el GR que ens guiarà primer a Llanars i després a Camprodon i d’aquesta manera tancar el cercle i acabar la ruta que ens havíem plantejat.

Ha estat dur, però ha valgut molt la pena! Quatre dies per alta muntanya amb les nostres estimades bicis fent cims, colls, descensos, flanquejos,  trialeres, pistes etc…etc … en definitiva vivint la natura, l’aventura i un repte en el seu màxim esplendor.

Km total:40km
Desnivell positiu:1.250m de desnivell positiu
Temps invertit: 6h 30 min

Llistat de cims que hem pogut fer al llarg d’aquesta ruta:

Montfalgar , Pic de les Forques, Pic del Pastoret, Puig Pedrissa, Puig de Clapa, Costabona, Roca Colom, Puig de Tirapits, Pic superior de la Vaca, Pic de la Fossa de Gegant, Tossa del Pas dels Lladres, Puigmal, Pic de l’Àliga i Pic de la Pala.

Els components de Bicicorriols que hem gaudit d’aquesta ruta hem sigut:
l’Anscari Nogueras i jo mateix, en Martí Montserrat.
Gràcies company per compartir aquesta aventura…

 

Les fotos de l’Anscari: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de dilluns: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de dimarts: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de dimecres: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de dijous: cliqueu aquí.

 

 

Un pensament a “ALTA TRAVESSIA DEL RIPOLLÈS AMB BTT 6/7/8/9.10.2014

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *