Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

16 d'agost de 2020
0 comentaris

Llibres a ull (3: el català d’Osona)

Són dos volums de Lluís Orriols i Monset: La contribució d’Osona a la llengua catalana, editats per Curial. Orriols, empresari de professió i historiador i lingüista d’afició, va néixer a Vic dos mesos abans que la meva mare, també vigatana, la qual cosa explica que els dos llibres hagin acabat a les meves mans. Segons va declarar el seu autor, el treball s’inspirà en el Diccionari Etimològic de Corominas, de què extreia les citacions referides a Osona. Com que els volums del Diccionari tardaven en aparèixer, va començar a consultar dades del Diccionari Aguiló, de l’Alcover-Moll i de l’Arxiu Episcopal de Vic. El resultat és un recull de milers de mots vius en aquella comarca classificats per temes diversos, sense un criteri massa científic. Ell mateix ho reconeix al pròleg, però afegeix que “dins l’aparent desori tot va encaixant amb naturalitat i harmonia”. L’índex final ajuda a la cerca d’un mot concret.

Qui tingui interès per la llengua catalana, en el seu vessant més lúdic, qui frueixi descobrint nous usos de paraules conegudes o mots insospitats, qui se senti atret per la seva història, origen o etimologia, qui busqui informació sobre la toponímia o l’onomàstica d’Osona, aquesta és una obra a fullejar per deixar-se endur pel seu contingut encisador i evocador. Per exemple, rap-buf és la manera que tenen a Centelles per referir-se als nap-buf. Petarrellejar és un sinònim d’espetegar el cotó del ciri quan crema, i el senyor Orriols ho va trobar en unes instruccions de l’ofici de candeler fetes a Vic el 1806. Enfeixuguir és tornar feixuc, tal com l’empra el més il·lustre dels osonencs, Mossèn Cinto, a les seves Rondalles. Per acabar, miraminyó és el sinònim vigatà de còfia, tal com Orriols va extreure de l’Alcover-Moll.

No hi he sabut trobar, però, ni en aquesta obra ni en cap diccionari un mot de què parlava la mare, nai, per referir-se a un cop o una petita ferida al cos. Potser l’àvia se l’havia inventat o potser és la deformació d’alguna altra paraula. El cas és que no n’he sabut trobar l’explicació. La trec a col·lació com a modesta (i personal) contribució d’Osona a la llengua catalana.

[Imatge: foto de l’autor]

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!