Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Era un home ja gran que anava de taula en taula repartint prospectes d’una mena d’església o ONG que es dedica a ajudar a drogodependents. En el moment d’oferir-me el paper, em començà a explicar el què feien i què es proposaven. Com era de témer, en castellà, però de seguida va tenir el detall de preguntar-me:
– (ell) parla castellà o català?
– (jo) català!
– (ell) jo també, sóc català “de pura cepa”
– (jo) doncs llavors faci el favor de començar la conversa en català, amb mi i amb tothom!
– (ell, aparentment convençut) té tota la raó, s’ha de fer així i a partir d’ara ho faré així!
Aviat es va oblidar del compromís perquè després vaig sentir, sense poder-ho evitar, com s’adreçava en castellà a la taula del costat.
La força del costum sembla inexpugnable.
[Imatge: laciutat.cat, foto ACN]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!