Coses a dir

En aquesta serie de posts hem començat parlant de riscos endògens, geodinàmica interna (a partir del terratrèmol d’Amatrice), i hem continuat desgranant diversos aspectes dels estudis de la geologia (II i III), i també hem explicat per a què serveix. Ara anem a tancar la setmana explicant els riscos geològics produïts per la geodinàmica externa.

Conceptes sobre riscos geològics: perillositat, vulnerabilitat, exposició = risc

Riscos Geològics en tenim de dos tipus:

1. Els exògens : riuades, inundacions, esllavissades, moviments de terra, esfondraments… són produïts per la geodinàmica externa.
2. Anteriorment, hem parlat sobre els riscos geològics endògens, els produïts per la geodinàmica interna (terratrèmols, volcans…).

Els que ens toquen de més a prop són els exògens, a la península en tenim uns quants i desgraciats exemples:

• 1982, es produí la gran inundació pel trencament de la presa de Tous. Moriren 40 persones i aproximadament 300.000 persones es quedaren sense llar en els dies següents. Les conseqüències van ser greus i hi va haver molts afectats que van trigar molts anys a recuperar el seu patrimoni. Us deixo un estudi posterior dels sediments que va deixar el riu: Dinámica y sedimentología de los depósitos de la avenida del río Júcar en octubre de 1982 en su tramo bajo. Acta Geológica Hispánica
• El 7 d’agost va fer 20 anys de la tragèdia del Càmping las Nieves a Biescas. Va ser el més gran desastre geològic a la península, van morir 87 persones i 183 van resultar ferides. A partir de llavors va canviar la normativa de seguretat, a l’hora de construir un càmping nou, necessita un estudi geològic favorable. De sobte se’n van adonar que conèixer la geologia de la zona era important, i que el treball dels geòlegs o enginyers geòlegs és imprescindible.

• 
• El 2005 es va produir un esfondrament al túnel del metro del Carmel que s’estava construint llavors. Els geòlegs van alertar del perill, però no van ser tinguts en consideració. No hi va haver morts, però la crisi política fou greu. Arran d’això es va crear l’Institut Geològic de Catalunya (ara Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya, per les retallades), amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per a exercir les seves funcions.

En continuarem parlant de tot plegat.