Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

La feina que no es veu

Fa dies que hi dono voltes arran de llegir diversos articles o de sentir algunes notícies a la ràdio. Hi ha molts col·lectius, molts, que fem feina que no es veu, però quan comença l’estiu és quan només se’n recorden d’un: mestres i professors, i no precisament de manera positiva la majoria de vegades…

Cert és que a l’estiu tots portem horaris diferents: els nens tenen vacances i la majoria de pares no i això obliga a fer equilibris en l’horari familiar. Fa uns dies vaig trobar aquest article d’opinió d’Héctor G. Barnés: “La mentira de los tres meses de vacaciones de los profesores y lo que de verdad oculta“. Diu, entre moltes altres coses: “El problema es que el colegio se ha convertido en una guardería que, para más inri, no ofrece sus servicios durante todo el año”. Per pensar-hi. Us recomano l’article sencer, podem encetar un debat.

Ja vaig escriure un parell de post sobre el tema de les vacances de mestres i professors en aquest mateix bloc: “Destruint mites: vacances del professorat de secundària (I) i (II)“. Sé que és un tema recurrent, però quan fas feina que no es veu és difícil d’explicar i més quan la feina afecta a un col·lectiu tan gran i tan sensible. Amb tot, sempre hi ha pares que ho veuen i ho diuen -i és d’agrair- Ramon Camats publicava fa uns dies aquest article que acaba així: “És que ens volia fer creure que els responsables vertaders dels nostres fills són els seus mestres? Sí, els mestres que n’han tingut cura, amb amor i paciència, tot el curs. Jo, per a aquests mestres no tinc pas cap retret ni demanda. Només els dic: Passeu unes bones i merescudes vacances –la meitat de les quals seran de formació i preparació de classes– i sobretot, gràcies, moltes gràcies!.

I, per acabar, destaco aquest article de Nando López que subscric plenament: Profes de instituto. Entre moltes altres coses, diu: “Pero otras veces, apenas digo nada. Solo pienso en que esos que resoplan no saben que esta profesión, con todas sus miserias y sus dificultades, es también una de las más hermosas.” #Quedadit #Hodeixoaquí

Bon estiu!

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues, Educació i Ensenyament per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent