Vacances de mestre (II)
Acaba juny i en, un any normal, ara estaríem pendents, només, de fer cursos d’estiu i esperaríem, pacientment, fins a la segona meitat de juliol per saber quines matèries haurem d’impartir (això si tens la sort de saber on treballaràs el proper curs, és clar). Però no és un curs normal perquè el curs que ve canvia el currículum (que encara només és provisional); enguany ja sabem què farem el curs que ve per allò que tot comença abans (molt bé), però encara no tenim el material per poder preparar el curs… Sigui com sigui, juliol és un mes d’anar fent el què pots tot esperant a saber amb seguretat el què del proper curs. I sí, a l’agost “tenim vacances” entre cometes, perquè tot allò que no pots fer al juliol ho has de fer a l’agost. Al juliol no anem als centres, no tenim alumnes davant, però hem d’estar localitzables i disponibles a anar al centre si se’ns requereix. Per dir-ho d’alguna manera, tanquem per al públic, però continuem treballant a la rebotiga.
Quan he començar a escriure el post pensava explicar fil per randa totes les vacances que tenim “els mestres”, amb horaris concrets, dies i hores de feina, etc., però justament una conversa amb una companya ahir em va fer adonar que res del què pugui escriure servirà de res. La idea de fons és que tenim “tres mesos de vacances”, com si només treballéssim quan tenim alumnes al davant i no si estem fora de l’aula (potser ara que molta gent treballa des de casa ho podrà entendre una mica). La mateixa companya em deia, la gent sap quantes vacances té un bomber? I un metge? I la resposta és òbvia, no, ni ningú s’ho pregunta perquè no els afecta. El què “molesta” són les “vacances de mestre”, és a dir, el període que la resta interpreten que estem de vacances perquè no tenim els nens a l’aula.
Al vídeo següent s’explica molt bé.
Una amiga em va preguntar seriosament perquè no fèiem vuit hores de classe al dia i “treballàvem com tothom les 40 hores setmanals”. Quan va veure la cara que vaig posar em va dir excusant-se “que ella no sabia com anava”. Li vaig dir que, per llei, no podíem fer més de 6h seguides de classe al dia i que fem 40 hores (i més), però no totes de cara al públic.
Una altra amiga es va queixar que una mestra havia agafat la baixa i la substituta s’hi havia estat només unes setmanes perquè estava embarassada i havia de parir. Bé, lamento informar-vos que els mestres també som pares i mares, i també tenim dret a agafar la baixa si no podem fer bé la nostra feina per un motiu de salut.
Ja sé que aquest post no canviarà cap mentalitat (o sí), però almenys serveix per desfogar-me i és que ja m’han dit unes deu vegades: “ja estàs de vacances, no?” i només és la primera setmana… és un tema recurrent de cada curs i l’any que ve en farà 30 que hi sóc fent classes. I m’han passat volant, per cert.
I segueixo. Quan em pregunten quantes hores treballo sempre responc que què vol saber: les hores que treballo, les hores que estic a la feina o les hores que em paguen? Són tres coses diferents.
Bé, anem a temes més tècnics.
Si no podeu llegir què diu aquest fil de twitter que he posat més amunt, el resum és que com a funcionaris A24 (és la màxima categoria a la què podem aspirar), cobrem anualment 5.000€ menys en brut que qualsevol altre funcionari de la Generalitat de la mateixa categoria. Això ho explica en un document que va analitzar amb ets i uts el sou de tots els funcionaris perquè són públics. Així que podem dir que, efectivament tenim més dies de vacances, són 32-34 dies l’any, però també ens repercuteix al sou, clar.
Ah, i per acabar amb el tema hores de feina, una reflexió que no per ser la darrera és menys important: quan sortim de colònies o fem viatges amb els alumnes són 24h de feina els dies que estem fora, perquè en tenim tota la responsabilitat, però aquestes hores extra no es paguen, clar, queden incloses al pac i subjectes a la bona voluntat del professorat que vol fer l’acompanyament.
Hi ha altres posts anteriors sobre això, Vacances de mestre, i més que en vindran.