Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Publicat el 28 d'agost de 2013

Ús de les xarxes socials per a fins educatius

Aquest estiu he pogut fer un curs sobre l’Ús de les xarxes socials per a fins educatius. Fa temps que m’interessa el tema, en tant que ensenyant i en tant que l’alumnat hi està totalment involucrat i és bo saber-s’hi moure i explorar-ne totes les possibilitats (podríem dir allò de Mahoma i la muntanya…). Un parell d’articles que vaig trobar em van acabar de convèncer: ¿Por qué los educadores debemos estar en redes sociales? i “What’s the difference between “Using Technology” and “Technology Integration”?. El curs ha estat prou interessant i he aprés rudiments bàsics de xarxes en què només en sabia el nom (Google+, Linkedin…), a banda de moltíssimes aplicacions que hauré d’anar explorant a poc a poc per saber-ne l’ús que en puc fer a l’aula (Pinterest, Flickr, Slideshare...).

El Facebook ja vaig començar-lo a fer servir amb alumnes el curs passat. Bé, de fet, van ser un cúmul de casualitats el què em va ajudar a fer el pas. Vaig descobrir una série de pàgines sobre geologia molt interessants i anava penjant les imatges al meu mur del FB, però el sobresaturava. Alguns amics s’hi van mostrar força entusiasmats perquè aprenien molt i altres em feien les quèixes de tanta informació, així que vaig pensar que allò ho podia posar en una pàgina diversa i també podia ajudar els alumnes i a la gent que hi estés interessada (amb un simple “m’agrada” s’accedeix a la pàgina), de manera que no cal fer amistat amb els alumnes, la pàgina és d’accés lliure i de passada dóna projecció a la geologia (Geologia per a 4t d’ESO). El què va començar com un experiment ha anat agafant forma, s’hi han afegit alumnes i també amics, però molts altres usuaris desconeguts amb interés per la geologia…

Un 30 Minuts recent va tractar el tema de les xarxes socials a “Penjats d’internet“, molt interessant veure’l perquè sembla talment un món paral·lel i crec que és bo conèixe’l i saber fer-ne un bon ús. Em quedo amb una de les darreres frases que es diuen (minut 38 i següents): “Es parla de procés intern o extern. L’intern és que jo aprofito les xarxes socials per aprendre coses, per veure diferents punts de vista, per obrir-me al món,(…) però bàsicament la majoria de gent fa el contrari que és donar a conèixer el que té a dins -què fa, què menja, què pensa… sense aturar-se a pensar si és interessant o no…-“.

Dels dos processos, prefereixo clarament el primer, però també és cert que cada xarxa social té el seu què i que hi ha moments per a tot. A FB pots limitar què veuen els teus amics classificant-los en categories, pots fer que no totes les fotografies estiguin visibles per tothom, etc. Me n’he adonat que molta gent desconeix aquestes possibilitats. A l’institut venen regularment els Mossos d’Esquadra per a explicar com fer un ús segur de les xarxes socials, especialment FB que és la més estesa entre la comunitat estudiantil. I ara ve Twitter. Els joves també l’usen. De fet, fa poc que m’hi he posat, perquè primer m’atabalava molt tant moviment i tanta notícia de cop, però a poc a poc he descobert que és una gran font d’informació i el trobo de gran utilitat. Primer vaig tantejar la xarxa amb un compte tancat, però justament una de les gràcies d’aquesta xarxa és compartir informació. Algú va dir que FB mira al teu passat i Twitter al teu futur. No sé si és ben bé així perquè hi ha una infinitat de pàgines al FB de les què pots aprendre moltíssim a banda dels enllaços que hi pengen els amics, però sí que són xarxes molt diferents que tenen usos diferents, almenys jo ho veig així. Però altre cop el FB em va portar al Twitter. Si puc, llegeixo molts diaris i quan un article m’agrada és fàcil clicar i que aparegui al teu mur del FB per fer-ne difusió. Altre cop vaig veure la necessitat de separar la informació i vaig optar per usar només Twitter per a les notícies. Això sí, primer ho vaig connectar al FB, de manera que cada cop actualitzava el meu TL de Twitter també es replicava al FB. Però vaig veure la necessitat de separar-ho quan vaig incrementar l’activitat al Twitter (@monica_amoros). Ara són coses separades les que passen al FB o al Twitter i gràcies a aquesta projecció de futur he descobert maneres també d’usar-lo amb l’alumnat de batxillerat que és el què pot tenir més accés a aquesta xarxa. Twitter és com portar un munt de converses alhora i pots caçar al vol molta informació o anar-la a buscar, tot és a un clic. També és important saber qui segueixes i classificar-los per categories de manera que és més fàcil accedir a la informació que desitges. Amb un ràpid cop d’ull pots tenir molta informació a l’abast. Hi he aprés moltes coses, els articles citats abans són via Twitter a través d’altres educadors que estan a la xarxa, també m’ha posat en contacte amb altres educadors per poder explorar activitats amb alumnes. És un món que va creixent a una velocitat de vertígen, cal conèixer-lo, l’hem d’aprofitar per aprendre, però sobretot hem d’ajudar a fer-ne un bon ús.



  1. En un principi vaig pensar que no hem serien d’utilitat. Poc a poc veig totalment el contrari que si hem fem un bon ús  hem podem treure molt profit. Estem immersos en un moment  de la nostra història que el podríem considerar una veritable revolució. Sobretot en la manera de comunicar-nos.
    Coincideixo que com a docents hem d’ajudar a fer un bon ús de les xarxes socials.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Educació i Ensenyament per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent