Impacte sobre Júpiter

Jupiter_impact_17March2016_678x509_v2Segons em contaren una vegada, en cada moment del dia i la nit hi ha uns dos milions de persones, entre aficionats i professionals, mirant el cel. I, per això mateix, s’aconsegueixen observar amb aquests ulls entrenats fenòmens de durada curtíssima.

Fa uns dies, un d’aquest fenòmens transitoris fou observat per un astrònom aficionat.  El passat 17 de març l’astrònom irlandés John Mckeon, de Swords, feia un vídeo de Júpiter i de les seus llunes. Utilitzava un telescopi Smidt Cassegrain d’onze polzades  i una càmera acoblada ASI120mm amb un filtre infraroig de 742nm. I el que captà de sobte a les 00:18:45 UT ho podeu veure al vídeo adjunt.

Que us sembla? Una llum apareix de sobte a la dreta del disc de Júpiter, ben diferent dels satèl·lits que s’hi veuen a dreta (2) i esquerra (1). Es tracta, segurament, d’un cometa o asteroide no catalogats captat just en el moment d’impactar sobre el planeta. La brillantor seria causada per la combustió ràpida de l’objecte en travessar les denses capes de l’atmosfera joviana.

També, de manera simultània, l’observà l’astrònom austríac Gerrit Kernbauer, de Mödling, encara que la seua gravació no té tanta resolució.

El telescopi de Gerrit, un  Skywatcher Newton 200/1000, no té tanta apertura com el de John, i a més a més, la transparència atmosfèrica no era òptima al seu lloc d’observació. Per aquestes dues raons, el seu vídeo no té tanta qualitat.

514px-Comete_Shoemaker-Levy_9Segons revela la revista Sky and Telescope, un estudi acurat dels vídeos originals dels dos astrònoms realitzat per l’especialista en imatge Marc Delcroix revela que l’impacte va durar al voltant d’un segon i va ocòrrer en la longitud 281.1° i latitud +12.4° en Júpiter.

Aquest xoc inesperat d’un objecte desconegut sobre Júpiter ens recorden la caiguda del cometa Shoemaker-Levy 9 sobre Júpiter el juliol de 1994. L’amenaça d’objectes desconeguts que puguen impactar sobre els planetes del Sistema Solar és ben real.

jupiter-impact-john-mckeon-swords-irelandEl flaix d’un impacte sobre Júpiter (fletxa) s’observa en aquesta instantània del vídeo obtingut pel astrònom John McKeon de Swords, Irlànda el 17 de març 2016.

Imatges:
1.- Imatge processada del vídeo de John McKeon
2.- Impactes dels trossos del cometa Shoemaker-Levy 9. H. Hammel – Nasa, Public Domain.
3.- Impacte en Júpiter. John McKeon – Més en: Space.com

Celebrem Sant Ovidi 2016 a Ca les Senyoretes

Olivares-Miralles-20160319Un any més, l’Ovidi Montllor és present a les activitats de Ca les Senyoretes. Enguany, però, amb el handicap de competir amb la cremà de les falles 2016. O una cosa o l’altra.

La programació de la nit de Sant Ovidi 2016, com bé l’han batejada a la casa, començà ben d’hora al Palau d’Otos amb la projecció del film: L’Ovidi: el Making of de la pel·lícula que mai no es va fer, dirigida per Vicent Tamarit i protagonitzada per Eduard Fernández i Rosana Pastor. Fa anys que es pretén fer una pel·lícula sobre l’Ovidi però les televisions públiques no semblen interessades, llevat de TV3. Fins i tot algun directiu de l’extinta Canal 9 arribà a dir que la televisió valenciana mai faria res de l’Ovidi i que el tema no interessava. Mai he acabat d’entendre l’odi visceral de la dreta valenciana cap al cantant. I vista la dificultat de fer la pel·lícula, de moment s’ha optat a fer un documental sobre ell, finançat a través de la plataforma Verkami L’Ovidi – El making of de la pel·lícula que mai es va fer, (més informació ací també) que en poques setmanes va aconseguir 700 mecenes i recollí molt més dels 30.000 euros demanats. Doncs si que sembla interessar….

Miralles-20160319D’això ens parlà extensament Carles Miralles, productor del film, en acabar la pel·lícula.

Després passàrem a Ca les Senyoretes per gaudir de les exquisides menges de l’Assumpció i xarrar amb els altres comensals, converses sempre interessants.

Allí es trobava l’artista Jordi Albinyana en ple procés expositiu de l’homenatge a l’Ovidi en El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovidi, 20 anys de vacances, i que ara s’exposa a Barcelona.

Miquel-Barranco-20160319Acabat el sopar ens traslladarem a la “Sala de Concerts”, és  a dir la terrassa, per gaudir del duet format per Jesús BarrancoPau Miquel Soler, veu i guitarra d’Arthur Caravan. En un magnífic concert s’interpretaren algunes cançons de l’Ovidi, com la preciosa  Montserrat de l’àlbum Bon Vent i Barca Nova o Tot esperant l’Ulisses, a partir d’una poesia de Vicent Andrés Estellés.

Barranco-Miquel-AlbinyanaFeren també un homenatge al gran Toti Soler, guitarra de l’Ovidi, i renovador del flamenc punk segons contaven.

Al final s’afegí a la festa Jordi Albinyana, l’artista polifònic, que no es pogué estar d’acompanyar els cantants.

Una gran festa que esperem repetir per al Sant Ovidi 2017.

Fotos:
1.- Joan Olivares presenta Carles Miralles, productor de la pel·lícula documental d’Ovidi. Enric Marco.
2.- Carles Miralles ens conta les dificultats per fer la pel·lícula d’Ovidi. Enric Marco.
3.- Pau Miquel i Jesús Barranco homenatgen l’Ovidi. Enric Marco
4.- Jordi Albinyana s’afegeix a la festa. Joan Olivares.

Comença una primavera ben primerenca

Equinocci-20160320-CaSenyoretes

Acaben les Falles i en huit dies serà diumenge de Pasqua. Dues festes tan volgudes i arrelades entre els valencians i que són festes de benvinguda a la primavera, a l’allargament del dia, a l’oratge més suau i al reviscolament de la vida.

La raó, però, de l’embolic de l’acumulació de dates festives caldria buscar-lo en el concili de Nicea, l’any 325.

Falla-LaDula2016I és que el començament oficial de la primavera serà enguany tot just quan acaben les Falles. Avui, 20 de març a les 5:30 h (hora local) el Sol, en el seu camí anual sobre el cel, ha passat de l’hemisferi sud celeste a l’hemisferi nord celeste i ha creuat, per tant, l’equador celeste. Ha estat el moment de l’equinocci de primavera. Una primavera que durarà 92 dies i 18 hores, fins el 21 de juny.

I com que el Sol romandrà aproximadament durant tot el dia sobre el cercle de l’equador celeste que passa exactament per l’est i l’oest, el dia i la nit duraran exactament 12 hores en tots els indrets de la Terra.

Esfera celeste

Esfera celeste

Normalment el dia de l’equinocci de primavera cau al voltant del 21 de març. Enguany però, ho ha fet molt més prompte. De fet aquesta serà la primavera més primerenca des del 1896!

La causa d’aquest avançament és que 2016 és un any de traspàs i les efemèrides astronòmiques s’avancen però l’efecte principal cal buscar-lo en que l’any 2000 va ser un any de traspàs, d’acord amb el calendari gregorià que fem servir, cosa que ha fet que l’equinocci de març arribe aproximadament tres quartes parts d’un dia abans en cada any durant el segle 21 (2001-2100) que durant els anys de la centúria passada.

Finalment recordar que el canvi de l’horari d’hivern a l’horari d’estiu serà durant la nit del 26 al 27 de març. Serà el moment d’afegir una hora més als nostres rellotges.

Que gaudiu de la primavera…

Imatges:
1.- El calendari solar de Ca les Senyoretes marca l’equinocci de primavera Fotografia: Joan Olivares
2. Falla La Dula. Tavernes de la Valldigna, 2016. Enric Marco
3.- Esfera celeste amb el camí del Sol els dies dels solsticis i equinoccis.

Cel Fosc es reuneix a Cuenca

CelFoscCuenca

Cel Fosc és una organització en defensa del cel nocturn lliure de contaminació lumínica. Hi pertanyen no només persones individuals preocupades per al pèrdua del cel estrellat sinó també organitzacions de defensa mediambiental com ara la Coordinadora en defensa de los Bosques del Túria.

Cel Fosc es va crear fa anys a Catalunya per lluitar en contra de la contaminació lumínica. Avui es d’àmbit estatal i continua lluitant en les tres seues tres principals vessants: protecció del cel nocturn, de la biodiversitat i de l’estalvi energètic.

Gràcies a Cel Fosc diverses lleis de protecció del cel nocturn s’han aprovat a l’estat espanyol durant els últims anys. Exemples són la Llei de Catalunya i també la Llei d’Andalusia.

Dissabte passat l’Assemblea Anual de Cel Fosc se celebrà a Cuenca a la seu del Museo de la Ciencia de Castilla-La Mancha. El president de Cel Fosc, Fernando Jauregui, agraí la disposició del Museu per col·laborar en l’Assamblea.

Fernando Jauregui contà els actes celebrats el dia anterior amb representants de turisme de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, representants de diversos ajuntaments de Cuenca i la col·laboradora de la Fundació StarLight, Antonia Varela, per tal de promoure unes iniciatives d’AstroTurisme en la Serrania conquenses. La preservació d’un cel nocturn pur és un factor que pot atraure un turisme de qualitat i que encara no està massa explotat, llevat d’Andalusia on ja fa uns anys que funciona molt bé.

S’hi parlà dels avanços que ara mateix s’està fent en l’àmbit de la investigació sobre la contaminació lumínica. Enguany s’han defensat quatre tesis doctorals que demostren que el tema és científicament important i que els resultats obtinguts permetran afrontar el problema de manera més eficient.

També es comentà que seria interessant exigir a l’Administració afectada, un Informe d’Impacte Ambiental cada vegada que es renove la il·luminació d’un carrer o d’un poble o ciutat ja que l’enllumenat públic té clares afectacions al medi ambient i a la salut, sobretot si s’instal·len Leds de temperatura de color excessiva.

Com a coordinador valencià de Cel Fosc vaig exposar les accions que hem dut a terme, la majoria d’elles en col·laboració amb la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria.

Durant l’últim any hem continuat fent xerrades divulgatives del problema en els pobles, invitats pel ajuntaments, associacions culturals, mediambientals o astronòmiques. També ens han entrevistat en diversos mitjans de comunicació i han continuat les nostres entrevistes amb tècnics i regidors municipals per parlar del problema de la contaminació lumínica.

A través de les diverses exposicions organitzades per la Universitat de València hem presentat les nostres mesures dels efectes de la contaminació lumínica en diverses comarques valencianes.

La reunió acabà amb la visita al Museo de la Ciencia de Castilla-La Mancha de la mà de José María Sánchez.

Foto: Els assistents a la reunió davant de la catedral de Cuenca. Enric Marco.

Europa es llança a l’exploració de Mart

ExoMars2016_Baikonur_20160229

Avui dilluns 14 de març la millor Europa, la científica i tecnològica, començarà a fer efectiu un gran repte.

Amb l’ambiciós programa ExoMars 2016-2018 es llançarà decidida a l’exploració del planeta Mart amb naus en òrbita, nau de descens, robots exploradors i amb la missió final de portar mostres del planeta a la Terra pels vols del 2020.

A les 10:31 h, des del Cosmòdrom de Baikonur al Kazakhstan es llançarà a l’espai la primera missió, l’ExoMars 2016, col·laboració entre l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’Agència Espacial Russa (Roscosmos). La missió que arribarà a l’octubre a Mart, està formada per un orbitador,  el Trace Gas Orbiter (TGO) i un aterrador, Schiaparelli, que bàsicament és un dispositiu per provar nova tecnologia europea per a l’aterratge amb paracaigudes i desplegament d’uns instruments. Bàsicament els que els nord-americans de la NASA fan des de fa anys fent aterrar a Mart missions de diverses maneres (Viking, Mars Pathfinder, Oportunity i Curiosity) i que la tecnologia europea encara no s’havia atrevit a fer.

Però que s’hi busca en Mart? No hi ha massa naus en òrbita i robots en la superfície?

ExoMars2016_TGO_EDM_Separation_20160218_625

El programa Exomars tracta de resoldre una de les grans preguntes que ens fem sobre el planeta Mart. Donat que ja sabem que en els primers anys del planeta va gaudir d’unes condicions ben semblants a les de la Terra, amb una atmosfera més gruixuda i humida, amb rius i un gran oceà a l’hemisferi nord, ¿la vida va aparéixer a Mart tal com ho féu al nostre planeta? ¿Hi ha encara algun éssers vius o traces d’una vida passada?

La troballa recent de metà a l’atmosfera del planeta roig és, potser, una clau per contestar aquestes preguntes. El gas metà (CH4) és una molècula que a l’atmosfera terrestre prové en un 90% d’organismes vius, per exemple de la descomposició de matèria orgànica per bacteris. Ara bé, la llum ultraviolada del Sol destrueix les molècules en uns 300-600 anys que manera que sense fonts continues de gas metà ja fa anys que no s’hi detectaria a l’atmosfera terrestre.

ExoMars2016_DescentInfographic_20160223_625

A Mart s’han detectat concentracions de metà els anys 2003 i 2006 en tres zones: Terra Sabae, Nili Fossae i Syrtis Major, llocs on se sap que fa anys l’aigua líquida va fluir en  elles. El metà no pot haver estat milers d’anys ahí ja que la radiació solar l’hagués ja destruït. ¿Vol dir això que hi ha actualment algun tipus de vida amagada al subsol marcià? Això sembla fantàstic.

Abans de fer festa cal saber que hi ha una altra possibilitat per a la presència del gas a l’atmosfera molt més trivial. Diversos processos geològics poden produir metà com l’oxidació del ferro i que pot quedar enganxat en estructures com els hidrats de gas que va soltant el gas a poc a poc. La serpentinització també pot produir un metà abiòtic. Pensem que a la Terra això donaria compte del 10% del metà atmosfèric terrestre.

El comunicat d’ESA abans del llançament d’ExoMars 2016 diu:

TGO farà un inventari detallat dels gasos de l’atmosfera de Mart, amb especial interès en gasos rars com el metà, que implica que hi ha una font activa, actual. TGO té com a objectiu mesurar la seua dependència geogràfica i estacional i ajudar a determinar si es deriva d’una font geològica o biològica. Mentrestant, Schiaparelli demostrarà una gamma de tecnologies que permeten un aterratge controlat en Mart en preparació per a futures missions. Després d’un viatge de set mesos, l’aterrador es separarà de la TGO el 16 d’octubre i aterrarà a Mart el 19 d’octubre, i tindrà diversos dies d’activitats. TGO entrarà llavors en òrbita al voltant del planeta vermell i tindrà per davant la seua excitant missió científica d’uns anys de durada. També servirà com una retransmissió de dades per a la segona missió ExoMars, que comprendrà un vehicle robòtic i una plataforma de ciència de superfícies, previst per al seu llançament en 2018. També proporcionarà retransmissió de dades per a vehicles d’exploració de la NASA … El llançament de ExoMars 2016 marcarà l’inici d’una nova era de l’exploració de Mart per a Europa.

La millor Europa, la científica i tecnològica, es llança a l’aventura d’explorar un planeta fascinant.

Imatge:
1.- Trace Gas Orbiter i Schiaparelli, Baikonur cosmodrome, Kazakhstan, 29 febrer 2016. ESA – S. Bayon
2.- Trace Gas Orbiter i separació del Schiaparelli, ESA/ATG medialab.
3.- Visió general de l’entrada, el descens i la seqüència d’aterratge a Mart Schiaparelli, amb el temps aproximat, l’altitud i la velocitat dels esdeveniments clau que s’indiquen. ESA/ATG medialab.

Quan Mart canvià de cara

TharsisMontes_L

El planeta Mart es va inclinar entre 20 i 25 graus fa uns 3000 o 3500 milions d’anys. I la causa va ser la creació de la seua extensa estructura volcànica, la major del Sistema Solar. A causa de l’extraordinària massa, el dom volcànic de lava de Tharsis va produir la rotació de l’escorça i el mantell  respecte al nucli de Mart.

Fa uns 4000 milions d’anys Mart tenia una cara ben diferent de la que ara coneixem. L’hemisferi nord l’ocupava la gran plana nord mentre que l’hemisferi Sud estava ple d’altes muntanyes i cràters. Aquesta és la conseqüència de l’anomenada dicotomia marciana per la qual la part nord del planeta és més plana i profunda que la sud. De fet l’escorça del planeta és només de 32 km en les terres baixes del nord mentre que té 58 km en les terres altes del sud. Aquesta estructura va afavorir que en les primeres èpoques, quan Mart era humit, es formara el Gran Oceà Boreal, al nord, mentre que les muntanyes es trobaven al sud. Entremig, un poc al sud de l’equador, els rius que naixien al sud humit, feien un recorregut tortuós fins a desembocar en el mar del nord.

I és que l’atmosfera marciana d’aleshores no era tan minsa com l’actual que és només d’una centèsima de l’atmosfera terrestre. L’atmosfera era molt més densa i permetia núvols de pluja. Mart era un planeta ben apte per a la vida, encara que no se sap si va arribar a formar-se en les aigües septentrionals del planeta roig en la mateix època en que a la Terra es formaven els primers bacteris.

Mart-gira-cara

En la mateixa època començaren a elevar-se els enormes volcans de Mart per formar l’altiplà volcànic de Tharsis. Allí es formaren fa uns 3700 milions d’anys els volcans més grans del sistema solar, el major del quals és Olympus Mons, d’uns 22 km d’alçada. El creixement de l’enorme dom de lava de Tharsis durant el període Noèic (fa més de 3700 milions d’anys) va tindre conseqüències dramàtiques per al planeta. En aquella època l’activitat volcànica se localitzava a uns 20º de latitud nord. Aquesta fou de llarga durada ja que continuà durant uns 500 milions d’anys (entre 3700 i 3200 milions d’anys), en tot l’anomenat període Hespèric. I com a resultat d’aquesta activitat es formà l’altiplà que coneixem de més de 5000 km de diàmetre i d’uns 12 km de gruix. Es calcula que la massa d’aquesta enorme zona volcànica és igual a 1/70 vegades la massa de la Lluna i ocupa un 25% de la superfície marciana.

F1.largeAmb tanta massa desplaçada cap a un costat, lluny de l’equador, és normal que l’escorça i el mantell de Mart bascularen amb el resultat que l’eix de rotació es desplaçà uns 20 o 25 graus respecte a la seua posició original. El dom de Tharsis es situà d’aquesta manera en l’equador, assolint així una nova posició d’equilibri.

L’estudi Late Tharsis formation and implications for early Mars, de Sylvain Bouley i col·laboradors, publicat en Nature, modifica la visió del Mart primitiu. Segons aquest treball, el període d’estabilitat de l’aigua líquida que permet la formació de valls fluvials és contemporani i, molt probablement, una conseqüència de l’activitat volcànica del dom de Tharsis. La gran inclinació que Tharsis va provocar en el planeta va ocórrer després que l’activitat fluvial acabés (fa 3500 milions d’anys) i després va donar la cara de Mart que coneixem avui. A partir d’ara, quan estudiem els primers dies de Mart, hem d’aprendre a pensar amb aquesta nova geografia.

Imatges
1.- Altiplà de Tharsis amb Olympus Mons dalt a l’esquerra. Mars Global Surveyor. NASA.
2. Una nova cronologia per al Mart primitiu. Sylvain Bouley et al.
3.- Mapa geològic de Mart.

El cel de març de 2016

aszteroidafoldL’hivern acabarà a final de mes i només hem patit una mica de fred a finals de febrer, amb una bona nevada i tot. Tot i que aquest hivern tan insòlit s’ha associat al canvi climàtic, més aviat cal buscar el culpable cap al Pacífic sud i al fenomen del Niño que enguany ha estat molt potent.

Jupiter_080316_Opposition_Finder_Chart

En aquest mes de març, finalment tindrem un planeta visible al cel nocturn durant les primeres hores de la nit. Júpiter serà visible durant tota la nit en els pròxims mesos. El 8 de març el planeta gegant estarà en oposició, és a dir, que estarà alineat amb la Terra i el Sol, estant el nostre planeta al mig. Així que es trobarà a 180º del Sol vist des de la Terra. Per jupiter-oposicioaixò serà visible durant tota la nit. Júpiter eixirà per l’est a la posta de Sol, arribarà al punt més alt a la mitjanit i es pondrà per l’oest a l’alba. Com que aquest dies la distància Terra-Júpiter serà mínima la seua brillantor aparent serà màxima, igualant la brillantor de Sírius, l’estel més brillant del cel. Actualment Júpiter es troba a unes 4.435 ua (663,5 milions de quilòmetres) de la Terra. Encara que aquests dies la seua posició estarà una mica més allunyada que l’any passat, la grandària aparente al cel serà impressionant: 44,4 segons d’arc. Un telescopi mitjà revelarà fàcilment les llunes i les bandes de núvols. Per si no el trobeu, cosa difícil ja que Júpiter serà l’astre més brillant del cel oriental aquests dies durant la primera part de la nit, la Lluna s’hi situarà al costat la nit del 21 al 22 de març.

Els altres planetes continuaran veient-se durant la segona part de la nit i sobretot poc abans de l’eixida del Sol.

Trio-20160329Saturn i Mart seran ben visibles en la constel·lació de l’Escorpí, fent de guardes de l’estel Antares. La matinada del 2 de març, a partir de les 3:00 h serà bon moment per veure la conjunció de Saturn amb la Lluna.  Però el moment més fotogènic serà quan es forme el trio Mart – Lluna – Saturn la matinada del 29 de març. A més a més com que  l’estel Antares es trobarà també present, podríem veure-hi una quàdrupla. Els altres planetes, Venus i Mercuri, ja no seran visibles ja que la seua proximitat al Sol els fa inobservables.

Sembla que aquest mes de març també rebrem la visita d’un nou asteroide que passarà fregant la Terra. 2013 TX68, que té uns 30 metres de diàmetre, anava a passar a només uns milers de quilòmetres de nosaltres però les noves dades de l’objecte aconseguides en antigues imatges han aconseguit millorar-li l’òrbita prevista.  Podrem dormir tranquils els pròxims dies.  Aquestes noves observacions de l’asteroide 2013 TX68 preveuen que fregue la Terra el pròxim 8 de març. El seu pas, però, serà molt més allunyat del que es pensava. Passarà aproximadament a uns 5 milions de quilòmetres del nostre planeta. Pot ser que passe més prop i tot però no serà a menys de 24.000 quilòmetres. A més a més, s’ha determinat que 2013 TX68 no suposa un risc per a la Terra durant el pròxim segle.

El principal problema que s’ha tingut per determinar correctament l’òrbita de 2013 TX68 és que s’està acostant a la Terra des de la direcció del Sol. Una molt mala posició per a que els telescopis puguen observar-lo.

Finalment la primavera començarà tot just quan acaben les Falles. El 20 de març a les 5:30 h el Sol, en el seu camí sobre el cel, creuarà l’equador celeste. Serà el moment de l’equinocci de primavera. El dia i la nit duraran exactament 12 hores en tots els indrets de la Terra.

I finalment recordar que el canvi d’horari d’hivern a l’horari d’estiu serà durant la nit del 26 al 27 de març. Serà el moment d’afegir una hora més als nostres rellotges, .

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Març 2 00 11
Lluna nova Març 9 02 55
Quart creixent Març 15 18 03
Lluna plena Març 23 13 01
Quart minvant Març 31 16 17

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de març de 2016, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge:

1.- Dibuix artístic de l’aproximació de 2013TX68 a la Terra.
2.- Carta astronòmica per trobar Júpiter el 8 de març 2016. Freestarcharts.
3.- Vista en conjunt del Sistema Solar del 8 de març de 2016 amb l’oposició de Júpiter.
4.- Vista del cel de la matinada del 29 de març 2016 a les 5 del matí. Stellarium.