Coses a dir

Feia uns dies que estava núvol i feia mal temps i l’alumnat estava més alterat que de costum. Però avui Sant Jordi ens ha portat un Sol esplendorós. Al matí hem sortit a fer jocs tradicionals a la vora del riu amb 1r i 2n d’ESO. Ha estat esplèndid. Hem xalat molt. Després d’estar tancats a l’aula durant tots aquests mesos s’ha agraït poder sortir i més encara quan el dia ha acompanyat tant. Feia calor i un ventet suau que ajudava a què el Sol fos més suportable. El contacte amb la natura és medicinal.

I la tarda ha estat de passeig de llibreria a llibreria i de roses en roses. En teníem moltes ganes tothom de tornar a comprar roses i llibres. A la floristeria del costat de casa s’han inflat a vendre’n i han fet net. A les sis de la tarda poques en quedaven a cap dels establiments de la població. I a les llibreries hi havia cua. Jo també n’he fet malgrat que tenia el llibre encarregat de feia dies. Aquest és el meu llibre per aquest Sant Jordi tan especial.

I, aprofitant que tenia el mòbil fora de combat, m’he aïllat la resta de la tarda, vespre i una mica de nit per llegir-me tot el llibre de l’estimadíssima Carme Forcadell. Val la pena llegir-lo per entendre una mica com és i com està vivint la presó, un lloc on no hi hagués hagut d’entrar mai ni ella ni la resta de presos polítics. És un llibre que t’enganxa des del començament, perquè tot el què hi explica és interessant i et transporta a un món desconegut. Hi ha moltes frases per a la reflexió, us en destaco una: “Onze anys i sis mesos de condemna per no haver impedit tramitacions parlamentàries i debats relacionats amb el projecte polític de creació d’una República catalana, impulsat per una majoria de la cambra. Tres o quatre anys per tràfic de droga. Impossible no pensar-hi o no comparar-ho”. Sí, és impossible no pensar-hi o no comparar-ho.

L’any passat el Sant Jordi es va traslladar al juliol, però no va ser el mateix, perquè el 23 d’abril és un dia molt especial no traslladable a altres dates. A l’abril estàvem confinats, encara no dúiem mascareta, encara deixàvem les sabates a l’entrada de casa, netejàvem tot el què hi entrava escrupolosament i portàvem guants per anar a comprar. Les xifres de la pandèmia eren esgarrifoses i ens quedàvem a casa fent festa als balcons. El Sant Jordi no va existir i malgrat sí que hi va haver llibres, no hi va haver roses ni l’ambient de dia especial. Però enguany sí! El confinament comarcal ha fet que tothom es quedés a les poblacions i a Móra n’han vingut molts de les poblacions veïnes. Llibres i roses al carrer, malgrat no n’hi ha hagut a la plaça, però després d’on veníem ha estat un bon Sant Jordi, potser l’any que ve ja tornarem a tenir la plaça plena com abans de la pangèmia amb les parades dels viatges de fi de curs, de les AMPAs i de les associacions diverses.

I només un detall per acabar. M’he fixat en els llibres més venuts en català i castellà, en ficció i no ficció, i és curiós que en català els més venuts són homes (excepció de Maria Barbal i Irene Solà) i en castellà són majoritàriament dones, fins al punt que de no-ficció són tot dones (excepció d’Albert Calatrava, però és coautor del cinquè). No sé si es podria fer una anàlisi sociològica interessant de tot això.

Sigui com sigui, feliç Diada gairebé en normalitat!

Els llibres més venuts de ficció en català:

– “La dona de la seva vida”, de Xavier Bosch
– “Consumits pel foc”, de Jaume Cabré
– “Tàndem”, de Maria Barbal
– “L’home que va viure dues vegades”, de Gerard Quintana
– “Canto jo i la muntanya balla”, d’Irene Solà

Els més venuts de no-ficció en català

– “A cor obert”, d’Oriol Mitjà
– “Paraules d’Arcadi”, d’Arcadi Oliveres
– “El dia que vaig marxar”, d’Albert Om
– “Les hores greus”, de Quim Torra
– “L’armadura del rei”, d’Albert Calatrava, Eider Hurtado i Ana Pardo.

Els més venuts de ficció en castellà

– “Sira”, de María Dueñas
– “Independencia”, de Javier Cercas
– “El juego del alma”, de Javier Castillo
– “Transbordo en Moscú”, d’Eduardo Mendoza
– “El arte de engañar al Karma”, d’Elisabet Benabent

Els més venuts de no-ficció en castellà

– “El humor de mi vida”, de Paz Padilla
– “El infinito en un junco”, d’Irene Vallejo
– “En tierra de Dioniso”, de María Belmonte
– “Niadela”, de Beatriz Montañez
– “La armadura del rey”, d’Albert Calatrava, Eider Hurtado i Ana Pardo