Coses a dir

Han passat uns mesos des de la darrera entrada al bloc, però és que la pandèmia deixa fer pocs canvis. Si per nosaltres ja és prou complicat per les restriccions imposades, dins la presó l’efecte és multiplicador. Durant mesos no han tingut visites, ni vis a vis, i han romàs tancats a la cel·la moltes més hores de les previstes amb el desgast que això suposa; tot per evitar contagis. I, és clar, no només ells sinó tots els presos. Un cop més pensem amb la Carme i la Dolors que afronten la condemna en presons diferents.

D’altra banda, les vacances de Nadal eren temudes pel previsible retrobament de famílies i amics. Malgrat tots els advertiments i les restriccions es va produir una tercera onada, mentre els presos polítics albiraven la sortida al tercer grau confinats a les cel·les. Començava el gener confirmant que Bèlgica no extraditaria al conseller Puig Gordi. Bona notícia perquè aquesta sentència pot fer trontollar tota la repressió, caldrà anar veient com es desenvolupa tot plegat, però fora de l’Estat els jutges no han donat mai la raó a l’acusació espanyola, en aquest cas pel risc a una vulneració dels drets fonamentals.

Uns dies més tard, 11 de gener, una altra bona notícia, s’arxiva la causa d’Adrià Carrasco, un jove CDR que va fugir a Bèlgica esquivant la repressió i ara pot tornar a la seua ciutat, Esplugues de Llobregat. Uns 150 CDR es concentren per donar-li la benvinguda.

I acaba gener amb una altra bona notícia, si més no, esperada: els presos polítics obtenen el tercer grau una altra vegada, aquest cop per haver complert un quart de la condemna (fa uns mesos també l’havien obtingut per suggeriment de les juntes de la presó, però la dels homes va ser revocada poques setmanes després i, amb la pandèmia, van patir un fort confinament; una presó dins la presó. A les dones se’ls va allargar, però també van acabar sense poder sortir).

Carme Forcadell va sortir un dia més tard que la resta per haver d’estar confinada a l’haver un brot de Covid-19 a la presó de Wad-Ras, però finalment va sortir. Aquest règim comporta que van a dormir a la presó quatre dies a la setmana, de dilluns a dijous, la resta del temps estan fora. I una de les primeres coses que van fer va ser un acte unitari per demanar l’amnistia.

Però també actes de campanya, perquè cal recordar que els catalans hem estat cridats a les urnes després de la inhabilitació del MHP Torra per no despenjar una pancarta a temps. Una inhabilitació exagerada, ja ho sabem (ja ho saben), però els poders de l’Estat no perden l’oportunitat d’influir en la política catalana, negativament, és clar.

Prou polèmica hi va haver amb el 14 de febrer, molt a prop de les vacances de Nadal i segurament amb un pic important de pandèmia. Així que, tots els partits polítics amb representació parlamentària (el PSC també ho va signar malgrat no hi estava gaire d’acord, volien aprofitar l'”efecte Illa”), van acordar posposar les eleccions al 30 de maig: El govern deixa sense efecte el 14 de febrer, però no podia ser tan senzill tot plegat: la denuncia d’un ciutadà i dos partits polítics obliguen a la justícia a revisar la data. Es produeix molt d’enrenou amb opinions diverses i contràries, però finalment el TSJC obliga a fer-les el 14 de febrer. La inconveniència de la data és majúscula, hivern i plena pandèmia, però la DG de participació ciutadana i processos electorals estableix un clar protocol per a les votacions; s’amplia el vot per correu i s’estableixen franges preferents de votació, circuits d’entrada i sortida i es canvien els espais per buscar-ne de més grans i diàfans. El que es tem és que la participació sigui més baixa, però això ja es veurà.

De moment, ha començat una campanya electoral atípica, en pandèmia, amb actes telemàtics o de petit format. I amb els presos i preses polítics amb el tercer grau i amb actes programats de tot tipus. De moment, les enquestes apunten a una clara victòria de l’independentisme, però aquest cop ERC estaria per davant de JxCAT. Hi ha la incògnita de com afectarà el recent trencament amb el PeDeCAT. Sigui com sigui, serà una campanya atípica amb un resultat, ara com ara, incert, perquè dependrà de la participació.