La Mare de Déu del Pilar és la involuntària, insospitada i remota responsable que no pogués veure la pel·lícula El cautivo quan hagués volgut. Qui en vulgui saber la raó, no ha de fer més que preguntar-m’ho i amb gust li ho explicaré. Bé, al gra. Aquest dissabte vaig visionar finalment el film d’Amenábar. Ja
Ahir a la tarda vaig tenir l’oportunitat de participar en una de les trobades que organitza setmanalment Vilaweb entre Vicent Partal i un grup de subscriptors. L’acte, de petit format, ve a substituir les antigues trobades presencials en diferents punts dels Països Catalans que, per la seva pròpia naturalesa (distància, nombre d’assistents…), els responsables del
La meva vinculació amb Òmnium Cultural data de fa molts anys, potser quaranta, fins i tot d’abans de fer-me’n soci. Considero que forma part de la meva vida, l’eix central del meu activisme cultural i lingüístic català, allí hi he fet amics, he conegut gent important, he viscut amb satisfacció grans i petits moments i,
Qualsevol consideració sobre aquesta pel·lícula queda condicionada pel fet de que jo hi vaig intervenir en qualitat de figurant. Vull dir amb això que hi ha un interès de part a l’hora de parlar-ne bé. Maspalomas, títol de la pel·lícula, fa referència a la zona turística del sud de Gran Canària on el protagonista, Vicente,
Com a resposta a l’article d’Ot Bou a Vilaweb “La lamentable ridiculització de la flotilla”, acabo de publicar el següent comentari: “Jo també sóc dels que no cal fer burla de la “Flotilla” (així ho vaig deixar escrit al meu bloc: https://blocs.mesvilaweb.cat/jordicc/del-prego-a-la-flotilla/). Ara bé, posar al mateix nivell la multitudinària reacció de l’independentisme davant les
Darrer dia d’estada a Marsella. La nit anterior, les previsions meteorològiques alerten de pluges intenses a Bouches du Rhone, el departament del qual és capital la ciutat. Vaja. El matí respecta els meus plans, que no són altres que visitar el monument més característic de Marsella, la basílica de Notre Dame de Garde. En aquesta
El barri més típic de Marsella, el que a priori ha d’atreure més l’atenció dels ramats de turistes, es diu Panier i correspon a la part septentrional del Vieux-Port, la part més antiga de la ciutat. Les guies afirmen que és l’equivalent al Montmartre parisenc. Potser ajuda a aquesta percepció el fet de que aqui
El MUCEM (Musée des Civilisations de l’Europe et de la Mediterranée) és l’acrònim de la més destacada proposta cultural de Marsella. És format pel Fort Saint Jean, una de les dues construccions militars que controlaven l’accés al port, i el denominat J4. Es tracta aquest darrer d’un d’aquests edificis de disseny trencador que han proliferat
Marsella és d’aquelles ciutats que tenen la sort o la desgràcia, depèn de com es miri, de no ser tan conegudes com altres i per tant és previsible suposar que no ha sucumbit encara als excessos del turisme. Amb la intenció de comprovar-ho i de saber-ne una mica més, hi he passat tres dies. Marsella,
Ens ha deixat Francesc Xammar, una respectada figura a Tarragona (encara que nascut a Barcelona) que va deixar petjada en el món veïnal, eclesiàstic i social: va ser un jesuïta representant als barris de Torreforta i La Floresta aquella experiència postconciliar coneguda com els “capellans obrers”, caracteritzats per un fort compromís social en zones desafavorides.
Avui, després de molts anys, és el primer Onze de Setembre que no participaré presencialment en cap acte reivindicatiu. Encara que la raó és bàsicament d’ordre diguem-ne logístic-personal (em resulta complicat desplaçar-me a Barcelona o a Tortosa per a la manifestació), és ben cert que la meva discreta absència de la celebració de la Diada
Fou un moment de crisi existencial a la meva vida, un d’aquells episodis passatgers que tothom ha patit alguna vegada, una barreja d’estrès i depressió, de fàstic i desànim. Vaig arribar a l’íntima conclusió que necessitava un canvi radical d’aires, una inflexió a la meva vida, un replantejar-m’ho tot (els cursis en dirien ara “fer
Hoy, 8 de septiembre, es el día de las “vírgenes encontradas”. Reciben esta denominación todas las imágenes marianas escondidas durante la invasión islámica de la Edad Media y que según la leyenda fueron recuperadas por pastores o ermitaños. Forman parte de esta categoría advocaciones tan conocidas como la de Montserrat, la de Núria o la
Avui, 8 de setembre, és el dia de les marededeus trobades. Reben aquesta denominació totes les imatges marianes amagades durant la invasió islàmica de l’edat mitjana i que segons la llegenda foren recuperades per pastors o ermitans. Formen part d’aquesta categoria advocacions tan conegudes com la de Montserrat, la de Núria o la de Meritxell,
La palestina és, segurament, la causa més mal defensada d’avui en dia. El darrer exemple ens l’acaba de donar aquesta denominada “flotilla per la llibertat”, que pretenia arribar a les costes de Gaza per mostrar solidaritat amb els seus habitants, unes intencions tant lloables com inútils. Comandada mediàticament per figures com Ada Colau, l’alcaldessa més