Les aigües turbulentes

La notícia no tindrà, lamentablement, la transcendència que hauria de tenir, però és que entre avui i diumenge hi ha eleccions presidencials al nostre país. Sí, així com sona. El Consell de la República, la institució garant de la legitimitat de l’1 d’octubre, ha convocat els seus registrats a votar el seu president, que és tan com dir el president de Catalunya. S’hi presenten tres candidats, Carles Puigdemont, que ho és des de la creació de l’entitat en tant que president legítim en el moment de l’aplicació de l’article 155 constitucional espanyol, i dos registrats més (Jordi Castellà i Lluís Lorenzo), amb sengles programes tant respectables com peculiars.

He dit de bon principi que la notícia no tindria gaire eco, i si la té ho serà rodejada de menyspreu, de burla o d’incomprensió. Ho entenc. El Consell de la República va néixer amb unes expectatives que aviat es van revelar un pèl exagerades. Això i alguns altres factors (com que un dels principals partits independentistes es desentengués de la institució sense massa manies, o que el propi Consell no sapigués sostenir en el temps una eficaç política comunicativa, que ajudés a entendre millor la naturalesa i el sentit de la seva existència) han fet que el Consell hagi acabat apareixent davant l’opinió pública com un extrany “objecte polític no identificat”, que ni tan sols se sabia localitzar geogràficament. Que un membre notori de Junts, el president Puigdemont, n’hagi exercit sempre el lideratge no ha ajudat, per descomptat, a que determinades faccions de l’independentisme s’hi impliquessin com hagués estat desitjable.

El Consell ha anat fent la viu-viu amb una feina notable de codificació normativa interna, però també una més esllenguida tasca d’actuacions polítiques: mai no hi ha hagut una imatge de govern prou potent prenent decisions i portant-les a la pràctica. La puntilla final d’aquest procés decepcionant ha estat la reestructuració del Consell, proposada i aprovada depressa i corrents i que, al meu parer, no ha respectat els reglaments interns. Aquests canvis sobrevinguts, fruit de tibantors entre el Govern i l’Assemblea de Representants (és a dir, el parlament), s’han traduït en un reforçament dels Consells Locals, en la creació de dues Assemblees diferents (amb menys legitimitat democràtica que la que tenia l’existent) i en l’elecció directa del president, que és el que s’està fent aquests dies. Malgrat això, esperem que aquests canvis ajudin a millorar l’actuació del Consell, fer-la més comprensible a ulls de la ciutadania, i engrescar aquesta a fer-li costat registrant-s’hi (un tràmit fàcil i sense cost).

El Consell es va marcar com una de les seves fites principals, i segueix fent-ho, impulsar i assolir una estratègia compartida per tots els sectors del sobiranisme per tal de fer possible la culminació de la feina començada l’1 d’octubre. Els canvis decidits els darrers mesos i que avui comencen a concretar-se en fets tangibles han de servir per facilitar aquest objectiu.

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!