Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Cronodisrupció

Rus ‘manipulà’ fotografies d’astronautes per vendre leds

0

14209103570938

Avui a l’edició valenciana de El Mundo, ha eixit la notícia de com la Diputació de València no dubtà en utilitzar una imatge nocturna de la ciutat de València, presa pels astronautes de la ISS, per a cantar les bondats del seu programa d’Eficiència Energètica, un programa de substitució directa de les làmpades de sodi dels carrers per LEds blancs. El problema és que si no s’està avesat a tractar amb aquest tipus d’imatges, després, passa el que passa… El periodista m’entrevistà dimecres passat sobre aquest tema …


J. Nieto. El Mundo. “Si ahora se conoce que los leds de la Diputación reducen la contaminación lumínica de la provincia de Valencia, se trata de un nuevo beneficio, con lo cual, el plan que pusimos en marcha hace dos años nos ha salido redondo”. Uno de los señuelos de Alfonso Rus para que los alcaldes adquirieran 30 millones de euros en leds -cuyo gran beneficiado ha sido su amigo de Xàtiva Vicente Quilis, propietario de Inelcom- fue que estas bombillas eran capaces de reducir la contaminación lumínica del Golfo de Valencia. Todo eran ventajas y en 2014 la Diputación usó unas imágenes tomadas por astronautas de la Estación Espacial Internacional para trasladar a la ciudadanía la conveniencia del plan de eficiencia energética. De los 30 millones de euros invertidos, al menos 13 han ido a parar a su empresa favorita.

Pero Rus no contaba con el trabajo de un grupo de científicos españoles que ha desmontado todos sus argumentos y ha sacado las vergüenzas, más aún, de un proyecto que el presidente de la Diputación habría cocinado un año antes de llevar a cabo la licitación con el propietario de Inelcom….

La part més sucosa està en l’article original…..Continua a l’enllaç…
Rus ‘manipuló’ fotografías de astronautas para vender leds, Juan Nieto, El Mundo, València, 11 de gener 2015

Imatge: València el 6 d’octubre de 2013 i la variació de lluminositat de Meliana. Universidad Complutense de Madrid, Universitat de València, ISS, NASA/ESA, PJ, El Mundo.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Al Montsec parlem de la llum que ens ofega

0

Angel-Enric-Montsec2014Fa uns dies presentàrem les activitats del nostre grup d’investigació sobre contaminació lumínica  de la Universitat de València a la primera Reunió Científica de la Red Española de Estudios sobre la Contaminación Lumínica (REECL).

Contar el que fem als companys de tot l’estat que fan coses similars o complementaries és una sana costum. Parlàrem dels punts permanents i fixos de mesura que tenim instal·lats en tot el territori, dels milers de quilòmetres recorreguts pels camins i carreteres valencianes, de les desenes de xerrades de conscienciació realitzades pels pobles, de l’exagerada contaminació lumínica de la ciutat de València i de la foscor de la comarca dels Serrans. I sobretot de la ingent feina que queda per fer en un territori tan gran com el valencià.

El lloc on es va fer el congrés organitzat pel PAM, és la serra del Montsec, un dels indrets més foscos de Catalunya i on fa tres anys presentàrem els nostres primers treballs sobre la contaminació lumínica al Parc Natural del Túria, situat a l’entorn de la ciutat de València.

fotogrupoREECLLa REECL és la nostra xarxa acadèmica estatal, organitzada amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi d’experiències, donar resposta a necessitats de formació i contribuir a estructurar l’espai d’investigació estatal sobre contaminació lumínica.

L’encontre del Montsec estava dirigit preferentment a personal investigador, tant consolidat com en formació, pertanyent als grups que integren la xarxa. També van participar com a invitats persones pertanyents a altres Organismes Públics de Recerca i identitats d’iniciativa social com ara Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica.

Fotos:
1.- La nostra intervenció a la reunió científica
2.- La foto de grup a l’entrada del Parc Astronòmic del Montsec.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Ecos del Cosmos: La contaminació lumínica

0

P1020393sTot ens quedem meravellats quan una nit, perduts per l’interior del País Valencià o pels poblets del Pirineu, alcem el cap i observem la bellesa de la Via Làctia creuant el cel, els milers d’estels que omplin la volta celeste.

I això ens passa perquè ja fa dècades que el cel de les nostres ciutats ha perdut l’encant del firmament, perquè l’urbanisme desfermat i sense control ens l’ha furtat. Avui parlarem d’aquest problema, la contaminació lumínica, i com resoldre’l amb diversos experts que ens acompanyen.


Podcasdt, Ecos del Cosmos, 17 d’octubre 2014

Comencem la nova temporada del programa entrevistant Ángel Morales, expert en contaminació lumínica de la Universitat de València. Parlem dels reptes i riscos d’aquest problema. I, a més, les nostres seccions habituals: actualitat astronòmica, el cel a simple vista, el concepte i l’astroconcurs.

Làmpares a València. AMR.

Nobel de Física 2014, un premi enverinat

11

Winners of the 2014 Nobel Prize in PhysicsJa tenim el Nobel de Física d’enguany anunciat i aquest any amb polèmica.

L’Acadèmia Real Sueca de Ciències ha decidit atorgar el premi als investigadors japonesos Isamu Akasaki, Hiroshi Amano, i al nord-americà, encara que d’origen japonés, Shuji Nakamura per haver inventat, com diu la nota de premsa del Comité Nobel, una font de llum eficient energèticament i mediambientalment amigable: el LED de llum blava.

Com continua dient, la nota: En el esperit d’Alfred Nobel, el premi reconeix un invent d’un gran benefici per a la humanitat. Amb l’ús dels LEDs blaus, va ser possible crear la llum blanca. Amb l’arribada de les làmpades de llum blanca tenim ara una alternativa més duradora i més eficient a les velles fonts de llum. Des d’ací la meua enhorabona als guanyadors del Nobel de Física. És un bon invent que mereixia el premi i que ha permés un altre ús de la il·luminació.

Però com passa moltes vegades en ciència, els resultats aconseguits no s’apliquen correctament i així és com els LEDs de llum blanca s’estan generalitzant per a il·luminació exterior. En aquest sentit, cal remarcar que en tota la nota de premsa no es fa referència als efectes nocius de l’invent. Les societats de lluita contra la contaminació lumínica (IDA, Cel Fosc, etc…) i els grups d’investigació en cronobiologia no estan, a hores d’ara, massa contents en la forma de vendre el guardó, perquè no s’ha considerat la cara fosca de la llum. Ja que de mediambientalment amigable no en té res. Al meu bloc podeu trobar multitud d’apunts en què explique com la llum blanca dels LEDs té incidència en els animals nocturns i en la salut humana a causa de l’intens pic d’emissió en la zona del blau (veieu gràfic). Podeu llegir aquest o aquest apunt, però sobretot el nostre Informe sobre la LEDs blancs per a la Universitat de València. A més a més, una ràpida cerca per la xarxa troba perles com aquesta, The Mixed Blessing of Phosphor-Based White LEDs:  que, entre altres coses, comenta:ehp.119-a472.g001

Abraham Haim, director del Centre Israelí d’Estudis Interdisciplinaris en Cronobiologia, no portarà a sa casa LEDs blancs ni d’altres llums de longitud d’ona curta, per la seua preocupació dels efectes sobre la salut.  Per què? La llum blava que emet els LEDs suprimeix la producció de l’hormona melatonina en un grau superior a la d’altres llums visibles emeses a la mateixa intensitat. S’ha demostrat que la supressió de la melatonina provoca la desrupció dels cicles vigilia/son i ha estat relacionada amb un augment del risc de càncer de pit. Haim diu “Les llums modernes que emeten en el rang de  460 nm a 500 nm s’han de considerar “llums dolentes.””

Els efectes de la llum blanca han estat estudiats sobretot en animals. Aquests mostren una clara correlació entre l’exposició a la llum a la nit i la incidència de càncer. Actualment s’estan fent estudis a tot el món per confirmar-ho en humans. De moment l’Organització Mundial de la Salut ha adoptat una actitud de prudència i diu que “la disrupció circadiana és probablement carcinogènica en humans” També podeu llegir aquest text en anglés.

Però les llums blanques tambe afecten els ecosistems nocturns. Així, els insectes nocturns, que són la immensa majoria, són els més afectats. A l’article Light Pollution in Ultraviolet and Visible Spectrum: Effect on Different Visual Perceptions s’estudia l’efecte de diferents tipus de llums sobre el comportament de diferents espècies d’insectes.

I és que els insectes nocturns tenen un espectre visible diferent dels humans. Veuen els colors des del groc fins a l’ultraviolat. Per això un llum groc és totalment innocu per a ells, ja que no el veuen.Color-vision Però una llum blanca és molt atractiva per a aquests animals ja que queden atrets de forma irresistible pel color blau (que veuen molt bé) i queden atrapats al voltant de les faroles fins que moren fatigats o depredats per altres animals. Aquests llums blancs, per tant, tenen un efecte xuclador de la biomassa de zones fosques a zones il·luminades i minven recursos als animals que s’alimenten d’ells. Per tant, els llums blancs afecten la biodiversitat reduint el nombre de membres de les diferents espècies animals.

Però a banda de tot això, els LEDs tenen el problema que han estat introduïts en l’enllumenat públic només des d’un punt de vista economicista. Cert sector de la indústria d’aquests productes vol vendre els LEDs blancs només com a “làmpades de baix consum” sense tindre en compte que la possibilitat de regulació en potència per a diversos horaris nocturns i situacions és el seu principal avantatge. De moment, i fins que la cosa no millore, la seua eficiència no és major que la de les làmpades tradicionals. (Alejandro Sánchez, 2014).

Ah! I també caldria parlar de la incidència en la contaminació lumínica i el problema del reciclatge dels LEDs al final de la seua vida útil, ja que tenen multitud de metalls pesats, altament tòxics. Però aquest apunt es fa molt llarg i ja en parlaré en una altra ocasió.

Per tot això no puc estar d’acord amb les meravelles de l’invent que es poden llegir a la nota de premsa del comité Nobel d’avui. La credibilitat dels Nobel està sobrevalorada. Recordeu alguns premis de la Pau, per exemple o de Literatura. Però no esperava que l’ona arribara també al Nobel de Física. Un Nobel per als LEDs blancs a les portes de l’Any Internacional de la Llum. Caldrà continar fent molta pedagogia.

Figura 1: Els premiats en un dibuix del comité Nobel.

Figura 2: La llum dels LED de llum blanca consta d’un fort pic, de llum d’ona curta en l’interval de 460 nm (en la zona del blau) i un segon pic d’emissió, més ampli en la part més llarga longitud d’ona de l’espectre . Ben Warfield i George Brainard / Universitat Thomas Jefferson.

Figura 3: Espectre visible per a humans i insectes. De Insect Vision.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Els llums que no deixen dormir els astronautes

0
M’han dit que el nostre informe sobre l’efecte dels LEDs de llum blanca potser exagera pel que respecta a l’efecte sobre el medi ambient i la salut humana.La contaminació lumínica és una nova contaminació causada pel desarrollisme sense escrúpols i els llums blancs, siga amb LEDs o amb qualsevol altre tipus d’enllumenat, són els llums més nocius de tots.

El fet de parlar dels LEDs de llum blanca justament ara és degut a que justament és el tipus d’il·luminació que es vol instal·lar majoritàriament a tots els municipis només per un estalvi econòmic a curt termini.

Cal recordar, però, que els LEDs de llum blanca emeten intensament en la regió lluminosa del blau i, precisament això, és el que els fa tan nocius per al medi ambient. Està ben comprovat, des de fa uns 10 anys, que l’efecte sobre la salut humana és la capacitat de suprimir l’alliberament de melatonina. Això repercuteix en els ritmes circadians i de retruc en la salut (càncer, obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars). És, per tant, la pitjor llum que podem tindre durant la nit. De fet s’ha descobert un nou fotoreceptor en la retina, diferent dels cons i bastons, amb la propietat de ser sensible a la llum blava. És el que rep el senyal de la llum i el que avisa el cervell d’estar en alerta durant el dia.

Els efectes de la llum blava no és un tema menor si fins i tot la NASA va a canviar proximament el sistema d’enllumenat de l’Estació Espacial Internacional per solucionar els problemes d’insomni dels astronautes. En òrbita el cicle dia/nit dura 90 minuts, que és el temps en que la nau fa una volta a la Terra. A més a més els llums de l’Estació sempre estan engegades.  És per això que els astronautes només dormen 6 hores i estan cansats, ja que els ritmes circardians resulten molt afectats.

Per això la NASA va a canviar els 85 fluorescents de la secció nord-americana de la ISS amb LEDs que emeten en diversos colors. En hores de treball el color serà blanc, en períodes d’alerta seran blaus i per poder dormir els LEDs canviaran a colors càlids com el roig.

Però on també s’han estudiat els efectes de la llum blanca i dels LEDs blancs és en la fauna i la flora. El primer indret on s’instal·laren LEDs en l’enllumenat públic fou en Hawai i no varen trigar en observar l’increïble mortaldat que això provocava en alguns ocells joves que eren atrets per aquesta mena de llum diürna i que volaven al seu voltant fins a la mort.

Altre efecte semblant s’ha observat en les tortugues marines que naixen a les platges i que marxen cap als llums blancs dels passejos marins en lloc d’anar cap a la mar.

Els LEDs no són encara competitius front a les llums de sodi d’alta pressió. Algun dia ho seran, sense dubte, i seria molt important que, al mateix temps, s’evitaren els tons blavosos durant la nit.

Recull de premsa sobre els nostre Informe sobre els efectes perjudicials dels leds blancs.

La iluminación con LED blanco provoca efectos adversos para la salud, ABC, València, 18 desembre 2012.

Las luces LED blancas contaminan, Levante, 18 desembre 2012.

Advierten de los efectos adversos sobre la salud de la iluminación de LED blanco, Las Provincias, 18 desembre 2012.

La UV advierte de la contaminación lumínica que producen los leds blancos, Ahora Valencia, 18 desembre 2012.

Los leds blancos también contaminan, El Mundo, València, 18 desembre 2012.

Científicos de la UV cuestionan el alumbrado led que instalan 211 municipios valencianos, Levante, 19 desembre 2012.

La UV advierte de la contaminación lumínica que producen los leds blancos, Ahora Benissa, 18 desembre 2012.

Estudio indica que luces LED blancas aumentan contaminación lumínica, El Financiero, Costa Rica, 18 desembre 2012.

Expertos de la UV advierten de la contaminación lumínica generada por la iluminación de leds blancos, La Informacion.com, 18 desembre 2012.

Expertos de la UV advierten de la contaminación lumínica generada por la iluminación de leds blancos, 20 Minutos, 18 desembre 2012

Advierten de los efectos adversos sobre la salud humana de la iluminación de LED blanco, Mename, 18 desembre 2012.

València instal·larà un enllumenat públic que pot afectar negativament la salut, Vilaweb, 20 desembre 2012.

Interessant article sobre l’efecte de la llum blanca sobre la salud humana. Fa referència a un estudi de la Universitat de Haifa, Israel.

Estudio revela luz artificial es peligrosa para la salud, El Jaya, 18 juliol 2012

Imatge: Un prototip del nou equipament LEDs que ajudarà els astronautes a evitar l’insomni a l’Estació Espacial Internacional. Kennedy Space Center.

 

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , | Deixa un comentari

La Universitat de València adverteix de la contaminació lumínica generada pels leds blancs

0

Professors de quatre departaments de la Universitat de València han elaborat un informe a fi d’advertir de la contaminació lumínica generada per l’enllumenat públic de leds blancs. Els experts destaquen que aquest nou tipus d’il·luminació, el qual implica estalvi energètic, incorporat a alguns municipis valencians, incrementa la pol·lució per llum i genera efectes nocius sobre la biodiversitat, la salut humana i l’observació astronòmica.

Per aquest motiu, científics i professors proposen que els ajuntaments facen auditories lumíniques per tal de reduir al voltant d’un 60% el consum energètic abans de dur a terme qualsevol actuació de canvi dels llums actuals de sodi de baixa pressió. I, a més, promoguen l’aprovació d’ordenances municipals de protecció del cel nocturn.

Per la seua banda, el Vicerectorat de Sostenibilitat, Campus i Planificació, el qual dóna suport a aquesta iniciativa promoguda pel Grup de Treball sobre Contaminació Lumínica i la Càtedra de Divulgació de la Ciència UCC+i, posa a disposició de les institucions valencianes l’experiència i el coneixement científic a fi de promoure sistemes d’enllumenat més respectuosos amb el medi ambient. “L’estalvi energètic és una prioritat de la Universitat de València, com es va fixar en el projecte Campus Sostenible que afecta tots els nostres àmbits d’actuació, així, els avanços per reduir el consum d’energia haurien d’implicar una millora global en termes de sostenibilitat”, afirma la vicerectora Clara Martínez.

La contaminació lumínica és un greu problema que afecta a tota la societat. És causat per l’excés d’enllumenat públic i per la instal·lació incorrecta dels fanals que llancen part de l’energia lluminosa cap al cel. La llum blanca, com ara la produïda pels leds blancs, es descompon en diversos colors, dels quals el blau és el component essencial. “Per la llei d’espargiment de Rayleigh, la llum de longitud d’ona curta, com és el cas de la blava, es difon més intensament en l’atmosfera que la llum d’altres colors. Així ocorre amb la llum blanca del Sol, en la qual el color blau es dispersa més donant aquesta tonalitat al cel”, explica Enric Marco, investigador del departament d’Astronomia i Astrofísica. “Els llums blancs es veuen a major distància que els d’altres colors més càlids, com ara el roig o el groc, per tant, els leds blancs contribueixen a augmentar la brillantor del cel”, comenta el professor del departament de Química Analítica, Ángel Morales.

En detriment de la salut humana
“Aquesta pol·lució afecta primàriament als astrònoms ja que perden la possibilitat d’estudiar el cel estrelat i han de viatjar centenars de quilòmetres per veure els estels”, apunta Marco. Però també perjudica la salut de les persones, alhora que la fauna i la flora nocturna adaptades a la foscor. La llum, especialment la blanca, durant la nit “redueix dràsticament la producció de melatonina, de manera que els treballs nocturns perllongats en el temps provoquen greus alteracions al son i al metabolisme en general, ja que generen perturbacions que deriven en diferents tipus de patologies”, assevera el catedràtic d’Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina Francisco Martínez Soriano.

La melatonina és una hormona, la concentració de la qual varia segons el cicle dia i nit, de fet, respon a canvis en la il·luminació ambiental. Es produeix a la glàndula pineal i participa en una gran varietat de processos cel·lulars, endocrins i fisiològics, mentre que és fonamental per a la regulació dels ritmes funcionals dels òrgans endocrins i metabòlics. El nivell en sang de melatonina és entre 10 i 20 vegades superiors durant la nit que durant el dia; inicien el seu ascens al capvespre i assoleixen el seu punt més alt entre les 00.00 i les 02.00 hores, quan comença a disminuir fins els nivell més baixos cap a les 10-12 hores. “La melatonina no solament respon a la intensitat de la llum, sinó també a les diverses longituds d’ona”, recorda Martínez Soriano, qui exposa que durant l’última dècada, “nombrosos estudis realitzats en animals i éssers humans sobre els efectes de les diferents longituds d’ona, han posat de manifest que la producció de melatonina es modifica, sobretot amb les més curtes, com seria el cas de les emeses amb leds blancs”. Els nivells de melatonina disminueixen en el plasma, sobretot, en la regió blava de l’espectre, tot depenent del temps de l’exposició i la intensitat.

Afecció a la biodiversitat
“La major part dels organismes vius utilitzen la nit per a desenvolupar la seua activitat, ja que la foscor permet escapar de la depredació, la dessecació, la radiació ultraviolada i, en definitiva, mantindre una vida més segura”, argumenta el professor Joaquín Baixeras, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Parc Científic de la Universitat de València. Els animals han desenvolupat òrgans sensorials que els permeten utilitzar ínfimes quantitats de llum ambiental o complementar les mancances amb el desenvolupament d’alternatives sensorials com ara l’olfacte o el tacte.

El cas dels insectes és un exemple il·lustratiu ja que fan servir sistemes de navegació basats en estrelles del firmament o de la Lluna, però l’enllumenat artificial excessiu hi interfereix. “Els insectes es veuen atrets pels fanals, amb la qual cosa veuran reduïdes les seues oportunitats d’alimentació i reproducció, alhora que la seua fisiologia patirà un estrés considerable i podran trobar la mort per depredació o accident pel xoc amb els fanals, l’electrocució o patir ceguera”, afegeix Baixeras. Quant a les plantes, com altres organismes fotodepenents, entren en una fase de descans fotosintètic durant la nit. En conseqüència, l’enllumenat excessiu pot interferir en el seu desenvolupament.

Enric Marco i Ángel Morales insisteixen en què el canvi de llums actuals de sodi de baixa pressió per leds, segurament blancs, és bàsicament econòmic. “Els leds són més cars i no està comprovat que duren 25 anys, de fet, els leds blancs promoguts pels plans de la Diputació de València només disposen de pocs anys de garantia”, exposen. Seria molt recomanable que els ajuntaments feren estudis més extensos de l’enllumenat municipal i s’hi tingueren en compte no només allò que consumeix un fanal, sinó si una zona està sobreil·luminada, amb la qual cosa es podrien eliminar fanals -si aquests estan ben instal·lats-, emeten llum per damunt de l’horitzontal i és llum que no s’utilitza. També es podrien instal·lar reguladors de flux lumínic que baixen la il·luminació a partir de mitjanit, apagar els llums de poliesportius i camps de futbol quan no es fan servir i evitar que llancen llum cap enfora o exigir els comerços que redueixen els llums dels aparadors durant la nit.

Foto: Una plaça interior de Manises, l´Horta. Ángel Morales.

Més informació:

Informe llums LED blancs Universitat de València. 18 desembre 2012

Leds blancs. No, gràcies

0

València pretén gastar-se un milió d’euros en led de substitució directa i de fàcil muntatge per a l’enllumenat públic, amb l’ajut de la Diputació. Ho llegirem sorpresos en aquesta diari fa uns dies. No ho acabem d’entendre, perquè el passat 8 d’octubre, també a Levante-EMV, l’informe del tècnic de Villar del Arzobispo expressava dubtes sobre el programa de la diputació: pel tipus de led utilitzats i, sobretot, en la legalitat del canvi de bombeta directa en un fanal no pensat per a aquest tipus de lluminària.

Com a membres del grup de treball sobre contaminació lumínica de la Universitat de València, ens interessa més el problema ambiental que aquesta substitució comportarà en una ciutat envoltada per tres parcs naturals i amb mes de 800.000 persones censades. Si no ens diuen el contrari, la llum dels led serà blanca, com ja hem observat en altres poblacions com ara Sinarcas, Vallada o la Yesa que ja “gaudeixen” d’una llum freda nocturna amb led blancs. I segurament que no seran els últims.

La llum blanca es descompon en diversos colors, dels quals el blau és el component essencial. Aquesta llum blava es difon més intensament en l’atmosfera. Així ocorre amb la llum del Sol, que dispersa més el color blau donant aquesta tonalitat al cel. Per això, sense augmentar el nombre de fanals, posant llum blanca, la contaminació lumínica s’incrementarà.

Els estudis de contaminació lumínica al Parc de l’Albufera demostraren, fa uns anys, com els insectes eren atrets, captivats i extrets del seu hàbitat natural per les llums blanques. Com que més del 80% dels insectes són nocturns, la instal·lació de led blancs per a enllumenat urbà causarà, per tant, un greu problema ecològic.

AFECCIÓ A LA SALUT

Però aquestes llums també afecten a la salut humana, com han demostrat nombrosos estudis que detecten baixades de la producció de l’hormona melatonina durant la nit en presència de llums blanques. Els estudis epidemiològics mostren una relació entre aquesta disminució i l’augment de la incidència de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment accelerat. A més a més, nivells inferiors de melatonina en sang poden induir el creixement d’alguns tipus de càncer.

Una altra vegada torna a prevaldre el punt de vista econòmic a curt termini sobre l’ambiental i el de la salut dels ciutadans. En pagarem les conseqüències.

Enric Marco i Ángel Morales. Universitat de València

Levante EMV, 13 de desembre 2012. Leds blancs. No, gràcies.

La cara fosca dels LEDs blancs

11
Publicat el 14 d'agost de 2012

Nobel de Física 2014, un premi enverinat. L’enllaç correcte.

La cara fosca dels LEDs blancs

Observe amb estupor amb quina alegria algunes administracions públiques lloen els dispositius LEDs per a ús de l’enllumenat públic i en promouen la seua instal·lació massiva habilitant línies de finançament espectaculars en temps de crisi. Tanmateix els experts en la matèria no estan del tot convençuts de les bondats d’aquesta nova tecnologia.En aquest tema s’ha menystingut un aspecte, del qual sí que se’n té evidència científica: els LEDs blancs per l’enllumenat són perjudicials per al medi ambient i la salut humana. No és una opinió, és una constatació a què han arribat molts grups d´investigació d’arreu del món i en diverses àrees.

La llum blanca conté tots els colors de l’espectre. En especial, la component blava és fonamental per emblanquir la llum. Les conseqüències de la presència significativa del color blau en una llum blanca nocturna sobre la biodiversitat són importants sobre les poblacions de moltes espècies. Però és als insectes, un 80% dels quals són nocturns, que l’enllumenat exterior blanc els provoca alteracions més visibles, puix són atrets, captivats i extrets del seu hàbitat natural, amb conseqüències sobre els humans i sobre els seus predadors.

L’ús indiscriminat de llums blancs durant la nit també té conseqüències per a la salut humana. Segons el Laboratori de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia, el seu component blau altera el sistema circadià, pel qual els ritmes fisiològics es coordinen amb l’entorn. I, amb aquests llums blancs, la nit deixa de ser nit i el sistema la interpreta com a dia. La producció de l’hormona melatonina, la missatgera del sistema, minva significativament. Tot això amb un preu a pagar: els estudis epidemiològics mostren una relació entre la cronodisrupció i l’augment de la incidència de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment accelerat.

Fa 90 anys s’afegí plom a les gasolines per millorar la combustió dels motors dels cotxes. D’immediat es comprovà que afectava la salut humana, però fa només 20 anys se’n prohibí el seu ús a Europa. No tornem a caure en un error semblant amb els LEDs blancs.

Enric Marco, Departament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València, Coordinador valencià de Cel Fosc.

La cara fosca dels LEDs blancs, Enric Marco, Levante-EMV, 7 d’agost 2012

Foto: El president de la diputació Rus observant les noves bombetes. Levante-EMV.

 

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

LED, encara no, gràcies!

1
Publicat el 6 de març de 2011

LED, Cel Fosc

Ja s’ha aprovat la iniciativa per substituir la il·luminació de les ciutats per LEDs. Però sembla que la cosa no està tan clara. No sembla que hi haurà un estalvi clar i segurament perdrem tot el que havíem guanyat de la lluita contra la contaminació lumínica. Els companys de l’Associació Cel Fosc m’enviaren fa uns dies el seu manifest amb la seua opinió sobre la nova idea feliç del govern central…


NOTA INFORMATIVA DE CEL FOSC, ASSOCIACIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA, SOBRE LES LÀMPADES LED D’ALTA POTÈNCIA PER A ENLLUMENAT EXTERIOR, AMB MOTIU DE L’ANUNCI DEL GOVERN CENTRAL D’UN PLA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA QUE COMPORTARIA EL SEU ÚS GENERALITZAT:Assistim des de fa mesos a l’aparició en els mitjans de comunicació de notícies relacionades amb les noves lluminàries LED d’alta potència que comencen a instal·lar-se com a nova solució a la il·luminació d’exteriors. Des de Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica, fa temps que estem treballant en la recopilació d’informació sobre aquest tipus de lluminàries amb la finalitat de poder fonamentar amb rigor els avantatges i inconvenients d’aquesta nova tecnologia. No obstant això, el precipitat anunci de la pròxima aprovació per part del Govern de d’Espanya d’un pla d’estalvi energètic que incita al canvi de les làmpares de l’enllumenat públic existent en carrers, carreteres, autovies i autopistes per unes altres d’aquesta tecnologia, ens obliga a pronunciar-nos públicament amb antelació i a realitzar una sèrie de puntualitzacions al respecte:

1.- Les lluminàries basades en díodes lluminosos, més coneguts per les seues sigles en anglés (LED, Light-Emiting Diode) representen una novetat en el mercat de la il·luminació d’exteriors que cal estudiar i valorar pel seu potencial de desenvolupament futur pel que fa a l’eficiència energètica, a les diferents formes de contaminació lumínica i a la seua capacitat de regulació per mitjans electrònics.

2.- Hem tingut coneixement, en nombroses ocasions, de l’agressiva campanya de promoció que duen a terme agents comercials d’empreses que comercialitzen aquest tipus de llums, que ?bé per desconeixement o amb la intenció d’enganyar els clients potencials ? no tenen inconvenient a realitzar afirmacions falses, tant pel que fa a les suposades bondats del producte que comercialitzen, com sobre les suposades debilitats de les làmpares existents a les quals pretenen substituir.  En aquest sentit, cal manifestar que, a igualtat de condicions, ara per ara, amb la tecnologia LED encara no s’estalvia energia. Com exemple, una làmpara d’halogenurs metàl·lics de temperatura de color de 3000 K té una eficàcia lluminosa de 105 lúmens per watt, mentre que un LED de 3000 K difícilment supera els 65 lúmens per watt. Així mateix, la informació comercial relativa al rendiment i durabilitat d’aquestes làmpares no està suficientment garantida.

Segueix…

3.- No es parla en absolut del fet, ja suficientment constatat, que la llum blanca que emeten els LED que es comercialitzen actualment és la més nociva per al mitjà nocturn i per a la salut humana. Efectivament, aquests dispositius emeten una gran quantitat de radiació en longituds d’ona curta, pròximes als 440 nanòmetres, corresponent al color blau. Aquesta és la llum que més altera la conducta de les espècies de vida nocturna i, per tant, la que més afecta a la biodiversitat. En les normatives sobre enllumenat més avançades s’exigeix que les lluminàries tinguen una mínima emissió de flux lluminós per sota dels 440 nanòmetres. És clar, per tant, que l’ús dels LED actuals queda desaconsellat per aquestes normatives. Així mateix, tampoc no es parla en absolut del fet, igualment conegut i descrit en la literatura científica, que la llum blanca dels LED és la que provoca de forma més ràpida la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina per part de la glàndula pineal. Aquesta hormona solament se secreta en condicions de foscor i, a més de controlar el ritme circadià, és un antioxidant d’ampli espectre que protegeix el nostre organisme, entre altres malalties, enfront de les alteracions degeneratives i contra certs tipus de càncer. Estudis científics recents relacionen l’exposició a la llum artificial blanca amb un major índex de casos de càncer de pit en dones i de pròstata i cólon en homes. Per tant, els responsables polítics i tècnics que aposten alegrement per la instal·lació d’aquest tipus de llum han de conéixer que poden estar comprometent no solament l’estalvi energètic i econòmic sinó també la salut humana i el manteniment de l’equilibri mediambiental.

4.- Finalment, la propaganda comercial ignora que aquest tipus de llum és la que causa una major contaminació lumínica, ja que es dispersa amb major eficàcia en l’atmosfera i incrementa el característic halo lluminós que es crea sobre les ciutats, afectant les observacions astronòmiques i pertorbant la foscor natural del mitjà nocturn a centenars de quilòmetres de distància d’aquestes. Encara més algunes empreses afirmen que, a causa de la capacitat que tenen els LED de projectar el seu flux lluminós de forma direccional, eviten la contaminació lumínica ja que no difonen llum per sobre de l’horitzó. Açò és una afirmació incompleta, perquè s’oculta que cap lluminària és no contaminant per si mateixa, ja que això depén, entre altres coses, de la seua posició d’instal·lació i de la reflexió de la llum sobre les superfícies il·luminades. Els
governants han de saber, per tant, que si d’una banda aproven lleis per a prevenir la contaminació lumínica (com és el cas de sis comunitats autònomes) no poden, d’altra banda, promocionar l’ús massiu de dispositius contraris als objectius que persegueixen aquestes lleis.

Per aquestes raons creiem que és important que les administracions de les quals depén la regulació del sector de la i·lluminació exterior s’informen adequadament, per mitjà d’agents independents de la solució més convenient per a millorar la qualitat dels enllumenats públics i privats i, en cas de dubte, adopten el principi de precaució a l’hora de decidir l’adjudicació de noves instal·lacions. Ens causa sorpresa i certa inquietud la successió de declaracions irresponsables a la qual assistim aquests dies i confiem que la sensació d’urgència per adoptar ràpidament mesures d’estalvi energètic amb motiu de la present crisi no motive a les nostres autoritats a prendre decisions precipitades sobre l’enllumenat d’exteriors que, per falta d’informació, acabe creant un perjudici major per a la ciutadania que el que pretenen reparar. Que quede clar que «Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica» no està en contra de la tecnologia dels LED, sinó que afirmem la necessitat d’esperar a disposar de més recerca que corregisca els defectes esmentats que, ara per ara, tenen aquests dispositius. Quan açò succeïsca, probablement sí que podran convertir-se en una tecnologia eficient i consolidada. De moment, però, : LED?… Encara no, gràcies!

Cel Fosc, 3 de març 2011

Foto: Centenars de persones observen l’espectacular instal·lació del carrer Sueca a València formada per milers de LED. Marga Ferrer, Levante EMV, 6 de març 2011

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari