Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Cronodisrupció

I ara en Gandia, parlem de llums sostenibles

0

Cartell-Gandia2015

Avui divendres parlem d’una contaminació no massa valorada, la contaminació lumínica. Costa diners, afecta els ecosistemes terrestres i marins i provoca cronodisrupció en humans. És a dir, els últims estudis confirmen que també afecta la salud humana. Posar llum en excés i amb colors inadequats té importància.

Si esteu per la Safor, i més lluny també, esteu invitats.

Contaminación lumínica: Unha nova fronteira

0

Santiago2015-EnricMarco

La contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multidisciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa tres anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.

En el marc de la Universidade de Verán de la Universidade de Santiago de Compostela, els dies 2, 3 i 4 de Setembre de 2015 es van celebrar les Jornades sobre Contaminació Lumínica CONTAMINACIÓN LUMÍNICA: UNHA NOVA FRONTEIRA organitzades per Salvador X. Bará i Josefina F. Ling. AqueIMG_3958nstes jornades s’emmarquen dins dels actes de l’Any Internacional de la Llum que s’han estant realitzant al llarg de l’any en la Universidade de Santiago de Compostela.  A més a més de contribuir a les jornades amb diverses ponències també vam aprofitar per mantindre la II Reunión Científica de la Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica (REECL). La primera Reunió Científica es va celebrar l’any passat al Montsec.

L’objectiu d’aquestes Jornades realitzades a la Facultade de Óptica e Optometría va ser  oferir un espai d’encontre i de formació multidisciplinar sobre el problema de la Contaminació Lumínica, una nova frontera del coneixement amb repercussions directes sobre les decisions públiques en matèria d’il·luminació sostenible.

IMG_6664Els nous sistemes d’enllumenat públic estan substituint les tradicionals làmpades de sodi d’alta pressió que tenim als nostres carrers. Els Leds s’estan imposant a tot arreu només per l’estalvi econòmic que suposen en la factura de la llum. I la pregunta pertinent és aquesta: És suficient aquesta raó? O cal mirar els pro i els contres abans? Cal reduir l’emissió de CO2 a qualsevol preu (mediambiental)?

Si bé aquest estalvi es interessant per a les economies malmeses dels ajuntaments, la instal·lació de Leds de llum blanca per a enllumenat vial s’està fent sense cap informe d’impacte ambiental, ni tan sols es planteja si tindrà afectacions. En les jornades de Santiago parlarem del tema, i de com la llum blanca, amb una forta component blava, té uns efectes comprovats sobre les ecosistemes terrestres i marins i, encara més, té una incidència directa sobre la inhibició sobre la producció de melatonina en humans.

Si ja està clar que la llum de sodi groga als carrers té els dies comptat, caldria estudiar si es pot il·luminar utilitzant la nova tecnologia Led amb la mínima afecció possible.

El Led PC Ambre és el més adequat per a zones de protecció mediambiental o astronòmica com els que s’han instal·lat a l’illa de la Palma a Canàries. També es poden instal·lar a ciutats si es pretén conservar el color tradicional groc dels carrers. El seu espectre d’emissió no té pràcticament cap emissió en la zona del blau i, per tant, és el menys nociu per als ecosistemes nocturns i, per suposat, per als humans.

La majoria dels ajuntaments, però, ja ha optat per abandonar el càlid color groc dels carrers i vestir les ciutats de blanc. Generalment s’instal·len Leds blancs freds, amb una forta component blava, altament nociu, en el seu espectre d’emissió. Aquest pic blau es pot minimitzar utilitzant Leds de temperatura de color molt baixa, de 3000K o millor 2700 K o inferior, normalment anomenats Leds càlids.

Espectre d'un led blanc fred amb una forta pic en el blau
Espectre d’un led blanc fred amb una forta emissió en la zona del blau

Però en Santiago es parlà també de les formes de mesura de la contaminació lumínica. Com a científic no ens serveix dir que “em sembla que hi ha molta llum” sinó que hem de ser capaços de “mesurar i dir quanta llum tenim”. Sense dades concretes no podem previndre ni solucionar problemes. Per això, a banda de presentar dades en xarxes com la Rede galega do Brillo do ceo nocturno  o la xarxa promoguda per la REECL, s’hi presentaren diversos dispositius per mesurar la contaminació lumínica des de terra o des de l’espai amb les imatges nocturnes des de l’espai amb el projecte Cities at night.

trevincavialacteaAlgunes zones del planeta conserven encara la bellesa natural del cel estrellat i han de ser preservades. El municipi de A Veiga y Trevinca a Galicia ha obtingut la certificació Starlight, que l’avala com a destí turístic astronòmic. Els seus impulsors Óscar Blanco i Pablo Canedo ens explicaren la bellesa del lloc i com la climatologia (és una de les zones amb menor pluviometria de Galícia), l’altitud d’A Veiga i la foscor del cel van ser els condicionants perfectes.

Més prop de casa, Susana Malón ens contà els seus treballs sobre l’enllumenament d’Aras de los Olmos (els Serrans) per aconseguir una altra destinació StarLight. Cal recordar que tot l’Alt Túria valencià està en la zona d’afectació del gran telescopi instal·lat al Pico del Buitre a la Serra de Javalambre. A més a més en Aras es troben els telescopis de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i els telescopis de l’Associació Valenciana d’Astronomia. Susana ha fet un gran treball per aconseguir una il·luminació sostenible i sense afectació a l’astronomia.

El nostre grup Salvem la nit presentà dues ponències, una de la didàctica de la contaminació lumínica a partir de la nostra experiència en Expociència 2015 i una altra sobre els metalls tòxics presents en els dispositius d’enllumenat.

IMG_4029nL’últim dia les Jornades es desplaçarem a Vigo, a Centro de Visitantes del Parque Nacional Marítimo-Terrestre das Illas Atlánticas de Galicia. Després d’una visita i explicació per part del seu director José Antonio Fernández Bouzas de la qualitat del cel nocturn en les Illes que formen el parc , ens tocà explicar en la ponència que tancava les Jornades els efectes de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes terrestres i marins. Les Jornades foren clausurades per la directora general de Conservación da Natureza, Verónica Tellado (Nota de la Consellería de Medio Ambiente)

Unes Jornades que han servit per aprofundir en un tema candent i del qual la gent no n’és totalment conscient. Ha de quedar clar que la contaminació lumínica no és un problema d’estalvi energètic. Els nous Leds també contaminen. Per això cal que s’utilitzen els que menor incidència tinguen sobre la vida silvestre i sobre la salut humana.

Informació:
Fullet en gallec: Contaminación lumínica: Unha nova fronteira
Fullet en castellà: Contaminación lumínica: una nueva frontera

Fotos:
1.- Enric Marco en la conferència Efectes mediambientals de la contaminació lumínica. Vigo, 4 de setembre 2015.
2.- Visita a l’Observatorio Astronòmic Ramón María Aller.
3.- Angel Morales ens parla de les bombes químiques de l’enllumenat públic. Santiago, 3 de setembre 2015.
4.- Trevinca, de la web de la Federació Gallega d’Astronomia i Radioastronomia.
5.- Acte de coenda a Vigo amb Salva Bará, Verónica Tellado i Jaime Zamorano.

Salvem la nit a Expociència 2015

0
Publicat el 4 de juny de 2015

Expociencia2015-03s

Dissabte passat el nostre grup de treball Salvem la nit participà en Expociència 2015, una trobada entre investigadors de la Universitat de València i la societat i tota una festa per a passar-ho bé amb la ciència, la tecnologia i la innovació com a recursos.

En la seua setena edició, presentada sota l’eslògan “Que la ciència t’il·lumine”, Expociència va commemorar l’Any Internacional de la Llum. A tot arreu del món s’han celebrat múltiples activitats per donar a conéixer com ha canviat la societat humana des que control·lem, o ho intentem, la tExpociencia2015-06ecnologia de la llum.

Nosaltres, però, pensem que massa vegades aquest ús de la llum se’ns ha anat de les mans. Sabem il·luminar la nostra vida, és cert, però ho fem en excés. L’Any Internacional de la Llum també s’ha preocupat d’aquest problema.

Fa uns mesos, l’organització d’Expociència convidà el nostre grup de treball sobre contaminació lumínica a participar en la jornada de portes obertes de la ciència que es fa cada any a la Universitat de València l’últim dissabte de mes de maig.

En el nostre estand anomenat Enllumenar bé per viure millor. Contaminació lumínica, es podien trobar diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica causada per la deficient il·luminació dels llums dels carrers del nostre país.

Expociencia2015-02sLa contaminació lumínica és un problema de conscienciació. Per saber el que cal fer cal conéixer el que es fa malament actualment. Per això les persones que entraven al nostre estand es trobaven primerament una taula amb lluminàries i diversos tipus de llums de carrer. Allí, al costat de làmpades que fan una llum blanca molt intensa: LEDs blancs, llums d’halogenurs metàl·lics i també llums contaminants de vapor de mercuri, podiem veure les usuals làmpades de sodi d’alta pressió de llum groga. Cadascuna de les làmpades venia amb el seu espectre (en colors) per mostrar la quantitat de llum blava que emeten, molta en el cas de les llums blanques i ben poca en les de sodi. Està ben demostrat que la llum blava té efectes molt nocius per a la vida silvestre i per a la salut humana com podeu llegir en aquest article que vaig escriure fa uns mesos.

Expociencia2015-05sPensem que la il·luminació dels carrers amb llum de vapor de sodi d’alta pressió groga té encara molt de recorregut, però som conscients que la il·luminació dels carrers acabarà sent tota amb LED. Però això no vol dir que hem d’acceptar sense protesta que ens posen LEDs de llum blanca al carrer. Ja existeix en la industria tecnologia LED sense (o amb molt poc) component blau en el seu espectre i, per tant, amb un impacte molt petit sobre el medi ambient. Així, l’empresa IgniaLight ens deixà amablement una lluminària LEDs de color ambre que va despertar l’interés del públic.

Per explicar la xarxa de detectors de contaminació lumínica que anem posant per tot el territori, mostràrem un dels nostres dispositius SQM LU prenent mesures automàtiques en la sala.

Expociencia2015-01sPerò l’activitat que més interés va causar va ser la caixa de simulació de contaminació lumínica. A dintre d’una caixa gran, un petit poble era il·luminat amb diversos tipus de llums per mostrar si desapareixen o no les estrelles. Els xiquets que s’hi acostaven quedaven encisats.

I per acabar, sublimant gel sec dins d’una caixa transparent, simulàrem una atmosfera densa en la qual es veia clarament com la llum blanca es dispersa molt més que la groga, i per tant, és molt més contaminant. Cal reconéixer que l’ús didàctic del diòxid de carboni congelat és infinit.

Vídeo d’Expociència 2015: Que la ciència t’il·lumine.

Fotos.
1.- En una atmosfera densa es veu clarament que, a la mateixa potència, la llum blanca es dispersa més que la groga. Roger Mira.
2.- Diversos tipus de llums de carrers, blancs a la dreta, grocs a l’esquerra. Enric Marco.
3.- Lluminària LEDs de color ambre que va despertar l’interés del públic. Enric Marco.
4.- Tractant de posar un LED blanc en una lluminària de carrer, per canvi directe. El que no s’hauria de fer. Enric Marco.
5.- Conscienciant els xiquets amb la caixa simulació de contaminació lumínica. Roger Mira.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El costat fosc de la llum a Gandia

2
Publicat el 18 d'abril de 2015

CL-Gandia-20150416-01

Dijous passat parlàrem dels problemes de la contaminació lumínica a la seu de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, a la ciutat de Gandia, dins del cicle de conferències Dijous Astronomia.

La nostra xarrada, El costat fosc de la llum, començà parlant sobre l’aspecte econòmic de l’excés de l’enllumenament i com la planificació, el disseny i la correcta instal·lació dels fanals als carrers són fonamentals per l’estalvi econòmic, molt més que el simple canvi dels tipus de làmpades.

CL-Gandia-20150416-02sPer poder comprendre el problema, es va comentar l’espectre dels tipus de làmpades més usats per a l’enllumenament dels carrers. Mentre que la llum de sodi de color groc dels fanals no sembla tindre incidències medioambientals, els LEDs de color BLANC si que semblen tindre efectes nocius en els ecosistemes ja que la seua llum presenta un fort pic d’emissió en la zona blava de l’espectre.

Els efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i els ecosistemes són objectes d’estudi per molts investigadors. El grup d’animals més afectat són els insectes, ja que hi ha més d’un milió d’espècies i a més és a la base de l’alimentació d’altres animals predadors. La irrupció descontrolada de llums nocturns en el medi natural divideix poblacions d’insectes, causa la seua mortalitat i afecta, per tant als consumidors secundaris.

CL-Gandia-20150416-03sPerò l’aspecte que més interessà l’audiència va ser la incidència de la llum blava i de la component blava de la llum blanca sobre el sistema circadià dels humans. L’exposició nocturna a aquest tipus de llum inhibeix la producció de l’hormona melatonina i causa, nombrosos problemes de salut ja que la melatonina participa en la regulació d’una gran varietat de processos cel·lulars, neuroendocrins i neurofisiològics.

Més de 40 persones estigueren atentes a les nostres explicacions i en la roda de preguntes la gent s’interessà sobre quin és el millor tipus d’enllumenat interior i sobre els LEDs de llum blanca que l’ajuntament de Gandia ha instal·lat fa poc als carrers.

Fotos: del Facebook de l’Agrupació Astronòmica de la Safor i de Roger Mira. Amb permís.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Tots plens de llum, buscant la nit

0
Publicat el 8 de març de 2015

Octubre-20150304

Enguany és l’Any de la Llum. Aquest fet ens dóna l’oportunitat d’aprofundir en la divulgació de l’ús racional de la llum als carrer, tant des del punt de vista econòmic com ambiental i de salut.

Dimecres passat, 4 de març, vam ser convidat a parlar de les nostres recerques en el tema de la contaminació lumínica a l’Espai Ciència coordinat pel professor de Bioquímica Juli Peretó, dins de les activitats de l’edifici cultural Octubre, Centre de Cultura Contemporània de València.  Amb la nostra xarrada començava el cicle de conferències Tots plens de nit, buscant la llum, dedicat a l’Any de la Llum que enguany se celebra a tot el món.

La nostra xerrada: La cara fosca de la llum: conseqüències per a la salut i el medi ambient va ser presentada per Fernando Sapiña. Ángel Morales, Joaquim Baixeras i Enric Marco, un rere l’altre anàrem desgranant els problemes d’un enllumenament irracional de les nostres ciutats.

Enric Marco començà fixant les claus del problema, que s’entén per contaminació lumínica, quins colors de  la llum l’afecten més, de quina manera la pol·lució causada per l’excés de llum no només té efectes locals sinó que afecta a paratges impol·luts a grans distàncies. Joaquim Baixeras explicà els efectes sobre el medi ambient. El grup animal més afectat és el dels insectes en ser molts sensibles a la llum blava. A més a més, en estar en la base de la cadena tròfica, la seua mortaldat afecta a d’altres animals. En una clara exposició en termes energètics comentà el que costa obtindre una papallona i com l’encesa d’un sol llum en una zona natural pot malmetre la inversió energètica realitzada. Acabà la seua part parlant dels efectes de l’excés de llum sobre la salut humana amb la inhibició de la producció de melatonina. Finalment Ángel Morales parlà de les bombes químiques de la il·luminació, de com la nova tecnologia LED no és tan eficient ni ecològica com ens la volen vendre.

Foto: Enric Marco, Joaquim Baixeras i Ángel Morales presentats per Fernando Sapiña. De @JuliPereto

Nota: El títol de l’apunt no és cap error. El nom del cicle és: Tots plens de nit, buscant la llum però realment nosaltres busquen la nit entre tanta llum…

Tots plens de nit al Centre Octubre de València

0
Publicat el 3 de març de 2015

CICLEDELALLUM-OCCC

Dimecres 4 de març a les 19 h parlaré del costat fosc de la llum al Centre Octubre de València juntament amb els companys Ángel Morales i Joaquim Baixeras. Esteu invitats a la sessió. Per parlar de tot el que volieu saber dels LEDs i que no t’atrevieu a preguntar. Demà, ens ho preguntes…

El costat fosc de la llum: conseqüències de la contaminació lumínica per a l’ambient i la salut

Per Joaquim Baixeras, Ángel Morales Rubio i Enric Marco

Grup de treball per a l’estudi de la contaminació lumínica. Universitat de València

L’enllumenament públic nocturn ha permés que la vida dels humans no es reduesca només a les hores de llum natural. Tanmateix el seu abús ha generat un nou tipus de contaminació que ens furta un bé que sempre havíem posseït: el cel estrellat.

Els primers afectats foren els astrònoms, que no podien accedir fàcilment al seu objecte d’estudi. Però ben aviat els biòlegs s’adonaren que la irrupció descontrolada de llum artificial en el medi natural causa un gran efecte negatiu sobre la vida silvestre. Finalment, la recent introducció de la tecnologia LED de llum blanca en l’enllumenat públic, amb una forta contribució de llum blava, inhibeix la producció de melatonina, l’hormona reguladora dels cicles circadians, i com a conseqüència, també afecta la salut humana.

La contaminació lumínica és un clar exemple de com un gran avanç de la tecnologia humana pot tornar-se contra nosaltres si no hi posem mecanismes de control.

Programa complet del cicle Tots plens de nit, buscant la llum de l’Espai Ciència del Centre Octubre de València.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Leds: no n’hi ha prou amb l’estalvi energètic

1

89359965

El mar de luz que nos ahoga. Publicat originalment en la secció valenciana de El Mundo, diumenge 11 de gener 2015.

Amb la llum elèctrica i la seua introducció en les cases i en els carrers, la societat humana es va alliberar de viure depenent del Sol i va poder augmentar les hores de vigília per a estar amb la família o tenir mes temps lliure. No obstant açò, el mal ús de la llum ha portat un efecte indesitjat: la contaminació lumínica, l’emissió de flux lluminós procedent de fonts artificials nocturnes amb intensitats, direccions, rangs espectrals (colors) o horaris inadequats. Els carrers es poden i s’han d’il·luminar, però amb límits. I quins són aquests? Doncs, amb l’ús de la llum estrictament necessària per a l’activitat habitual de la via pública. I no és necessari poder llegir un llibre en el carrer, veritat?

A més, per a tenir una bona i eficient il·luminació no n’hi ha prou amb l’estalvi energètic, sinó que s’ha de considerar també la seua afectació al medi ambient i a la salut humana.

Pel que fa a la il·luminació, qualsevol que siga el criteri que es trie, es pot afirmar que València està en el rànquing de les ciutats més contaminades del món. Per exemple, si es mira la producció de contaminants per efecte de la llum nocturna, València solament és superada per Chicago. Si es parla de lluentor, València és la més brillant d’Europa. I açò és així perquè en 20 anys la potència consumida ha augmentat un 300% i la despesa un 400%, mentre que la seua població ha crescut només un 2,5%.

El canvi massiu a LEDs blancs proposats per la Diputació no va a suposar cap millora i menys encara per al medi ambient, ja que aquests dispositius, a part de problemes tècnics i d’homologació, tenen efectes devastadors sobre els ecosistemes i la salut humana. Els LEDs blancs tenen un fort component de llum blava, que es dispersa més eficaçment en el cel nocturn, com ocorre amb el blau de la llum solar que, en dispersar-se més, dóna aquesta tonalitat al cel diürn. Per tant, els LEDs blancs contaminen més.

D’altra banda aquesta llum blanca en els nostres carrers també té efectes sobre la salut. El nostre cervell regula els ritmes dia/nit a partir de la presència o absència de llum blava ambiental. En la foscor, la glàndula pineal segrega melatonina, que regula processos cel·lulars, endocrins i fisiològics. Però si la llum blanca blavosa nocturna dels nostres carrers es cola per les finestres, s’inhibeix la producció de melatonina, causant insomni, augment del risc d’atacs de cor, estrès i malalties psíquiques, així com un major risc de càncer de pròstata en homes i de pit en dones.

En aquest 2015 que comença, declarat per l’ONU Any Internacional de la Llum, tenim l’ocasió de valorar les noves tecnologies de la llum, però també tenim la millor oportunitat per a exigir el control de l’ús racional, eficient i respectuós de la il·luminació nocturna.

El mar de llum que ens ofega

Enric Marco i Ángel Morales Rubio
Grup de Treball en Contaminació Lumínica. Universitat de València

El mar de luz que nos ahoga. Publicat originalment en la secció valenciana de El Mundo, diumenge 11 de gener 2015.

Imatge: Il·luminació LED a Palma de Gandia. La Safor. Crèdit: AM, amb permís.

Rus ‘manipulà’ fotografies d’astronautes per vendre leds

0

14209103570938

Avui a l’edició valenciana de El Mundo, ha eixit la notícia de com la Diputació de València no dubtà en utilitzar una imatge nocturna de la ciutat de València, presa pels astronautes de la ISS, per a cantar les bondats del seu programa d’Eficiència Energètica, un programa de substitució directa de les làmpades de sodi dels carrers per LEds blancs. El problema és que si no s’està avesat a tractar amb aquest tipus d’imatges, després, passa el que passa… El periodista m’entrevistà dimecres passat sobre aquest tema …


J. Nieto. El Mundo. “Si ahora se conoce que los leds de la Diputación reducen la contaminación lumínica de la provincia de Valencia, se trata de un nuevo beneficio, con lo cual, el plan que pusimos en marcha hace dos años nos ha salido redondo”. Uno de los señuelos de Alfonso Rus para que los alcaldes adquirieran 30 millones de euros en leds -cuyo gran beneficiado ha sido su amigo de Xàtiva Vicente Quilis, propietario de Inelcom- fue que estas bombillas eran capaces de reducir la contaminación lumínica del Golfo de Valencia. Todo eran ventajas y en 2014 la Diputación usó unas imágenes tomadas por astronautas de la Estación Espacial Internacional para trasladar a la ciudadanía la conveniencia del plan de eficiencia energética. De los 30 millones de euros invertidos, al menos 13 han ido a parar a su empresa favorita.

Pero Rus no contaba con el trabajo de un grupo de científicos españoles que ha desmontado todos sus argumentos y ha sacado las vergüenzas, más aún, de un proyecto que el presidente de la Diputación habría cocinado un año antes de llevar a cabo la licitación con el propietario de Inelcom….

La part més sucosa està en l’article original…..Continua a l’enllaç…
Rus ‘manipuló’ fotografías de astronautas para vender leds, Juan Nieto, El Mundo, València, 11 de gener 2015

Imatge: València el 6 d’octubre de 2013 i la variació de lluminositat de Meliana. Universidad Complutense de Madrid, Universitat de València, ISS, NASA/ESA, PJ, El Mundo.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Al Montsec parlem de la llum que ens ofega

0

Angel-Enric-Montsec2014Fa uns dies presentàrem les activitats del nostre grup d’investigació sobre contaminació lumínica  de la Universitat de València a la primera Reunió Científica de la Red Española de Estudios sobre la Contaminación Lumínica (REECL).

Contar el que fem als companys de tot l’estat que fan coses similars o complementaries és una sana costum. Parlàrem dels punts permanents i fixos de mesura que tenim instal·lats en tot el territori, dels milers de quilòmetres recorreguts pels camins i carreteres valencianes, de les desenes de xerrades de conscienciació realitzades pels pobles, de l’exagerada contaminació lumínica de la ciutat de València i de la foscor de la comarca dels Serrans. I sobretot de la ingent feina que queda per fer en un territori tan gran com el valencià.

El lloc on es va fer el congrés organitzat pel PAM, és la serra del Montsec, un dels indrets més foscos de Catalunya i on fa tres anys presentàrem els nostres primers treballs sobre la contaminació lumínica al Parc Natural del Túria, situat a l’entorn de la ciutat de València.

fotogrupoREECLLa REECL és la nostra xarxa acadèmica estatal, organitzada amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi d’experiències, donar resposta a necessitats de formació i contribuir a estructurar l’espai d’investigació estatal sobre contaminació lumínica.

L’encontre del Montsec estava dirigit preferentment a personal investigador, tant consolidat com en formació, pertanyent als grups que integren la xarxa. També van participar com a invitats persones pertanyents a altres Organismes Públics de Recerca i identitats d’iniciativa social com ara Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica.

Fotos:
1.- La nostra intervenció a la reunió científica
2.- La foto de grup a l’entrada del Parc Astronòmic del Montsec.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Ecos del Cosmos: La contaminació lumínica

0

P1020393sTot ens quedem meravellats quan una nit, perduts per l’interior del País Valencià o pels poblets del Pirineu, alcem el cap i observem la bellesa de la Via Làctia creuant el cel, els milers d’estels que omplin la volta celeste.

I això ens passa perquè ja fa dècades que el cel de les nostres ciutats ha perdut l’encant del firmament, perquè l’urbanisme desfermat i sense control ens l’ha furtat. Avui parlarem d’aquest problema, la contaminació lumínica, i com resoldre’l amb diversos experts que ens acompanyen.


Podcasdt, Ecos del Cosmos, 17 d’octubre 2014

Comencem la nova temporada del programa entrevistant Ángel Morales, expert en contaminació lumínica de la Universitat de València. Parlem dels reptes i riscos d’aquest problema. I, a més, les nostres seccions habituals: actualitat astronòmica, el cel a simple vista, el concepte i l’astroconcurs.

Làmpares a València. AMR.

Nobel de Física 2014, un premi enverinat

11

Winners of the 2014 Nobel Prize in PhysicsJa tenim el Nobel de Física d’enguany anunciat i aquest any amb polèmica.

L’Acadèmia Real Sueca de Ciències ha decidit atorgar el premi als investigadors japonesos Isamu Akasaki, Hiroshi Amano, i al nord-americà, encara que d’origen japonés, Shuji Nakamura per haver inventat, com diu la nota de premsa del Comité Nobel, una font de llum eficient energèticament i mediambientalment amigable: el LED de llum blava.

Com continua dient, la nota: En el esperit d’Alfred Nobel, el premi reconeix un invent d’un gran benefici per a la humanitat. Amb l’ús dels LEDs blaus, va ser possible crear la llum blanca. Amb l’arribada de les làmpades de llum blanca tenim ara una alternativa més duradora i més eficient a les velles fonts de llum. Des d’ací la meua enhorabona als guanyadors del Nobel de Física. És un bon invent que mereixia el premi i que ha permés un altre ús de la il·luminació.

Però com passa moltes vegades en ciència, els resultats aconseguits no s’apliquen correctament i així és com els LEDs de llum blanca s’estan generalitzant per a il·luminació exterior. En aquest sentit, cal remarcar que en tota la nota de premsa no es fa referència als efectes nocius de l’invent. Les societats de lluita contra la contaminació lumínica (IDA, Cel Fosc, etc…) i els grups d’investigació en cronobiologia no estan, a hores d’ara, massa contents en la forma de vendre el guardó, perquè no s’ha considerat la cara fosca de la llum. Ja que de mediambientalment amigable no en té res. Al meu bloc podeu trobar multitud d’apunts en què explique com la llum blanca dels LEDs té incidència en els animals nocturns i en la salut humana a causa de l’intens pic d’emissió en la zona del blau (veieu gràfic). Podeu llegir aquest o aquest apunt, però sobretot el nostre Informe sobre la LEDs blancs per a la Universitat de València. A més a més, una ràpida cerca per la xarxa troba perles com aquesta, The Mixed Blessing of Phosphor-Based White LEDs:  que, entre altres coses, comenta:ehp.119-a472.g001

Abraham Haim, director del Centre Israelí d’Estudis Interdisciplinaris en Cronobiologia, no portarà a sa casa LEDs blancs ni d’altres llums de longitud d’ona curta, per la seua preocupació dels efectes sobre la salut.  Per què? La llum blava que emet els LEDs suprimeix la producció de l’hormona melatonina en un grau superior a la d’altres llums visibles emeses a la mateixa intensitat. S’ha demostrat que la supressió de la melatonina provoca la desrupció dels cicles vigilia/son i ha estat relacionada amb un augment del risc de càncer de pit. Haim diu “Les llums modernes que emeten en el rang de  460 nm a 500 nm s’han de considerar “llums dolentes.””

Els efectes de la llum blanca han estat estudiats sobretot en animals. Aquests mostren una clara correlació entre l’exposició a la llum a la nit i la incidència de càncer. Actualment s’estan fent estudis a tot el món per confirmar-ho en humans. De moment l’Organització Mundial de la Salut ha adoptat una actitud de prudència i diu que “la disrupció circadiana és probablement carcinogènica en humans” També podeu llegir aquest text en anglés.

Però les llums blanques tambe afecten els ecosistems nocturns. Així, els insectes nocturns, que són la immensa majoria, són els més afectats. A l’article Light Pollution in Ultraviolet and Visible Spectrum: Effect on Different Visual Perceptions s’estudia l’efecte de diferents tipus de llums sobre el comportament de diferents espècies d’insectes.

I és que els insectes nocturns tenen un espectre visible diferent dels humans. Veuen els colors des del groc fins a l’ultraviolat. Per això un llum groc és totalment innocu per a ells, ja que no el veuen.Color-vision Però una llum blanca és molt atractiva per a aquests animals ja que queden atrets de forma irresistible pel color blau (que veuen molt bé) i queden atrapats al voltant de les faroles fins que moren fatigats o depredats per altres animals. Aquests llums blancs, per tant, tenen un efecte xuclador de la biomassa de zones fosques a zones il·luminades i minven recursos als animals que s’alimenten d’ells. Per tant, els llums blancs afecten la biodiversitat reduint el nombre de membres de les diferents espècies animals.

Però a banda de tot això, els LEDs tenen el problema que han estat introduïts en l’enllumenat públic només des d’un punt de vista economicista. Cert sector de la indústria d’aquests productes vol vendre els LEDs blancs només com a “làmpades de baix consum” sense tindre en compte que la possibilitat de regulació en potència per a diversos horaris nocturns i situacions és el seu principal avantatge. De moment, i fins que la cosa no millore, la seua eficiència no és major que la de les làmpades tradicionals. (Alejandro Sánchez, 2014).

Ah! I també caldria parlar de la incidència en la contaminació lumínica i el problema del reciclatge dels LEDs al final de la seua vida útil, ja que tenen multitud de metalls pesats, altament tòxics. Però aquest apunt es fa molt llarg i ja en parlaré en una altra ocasió.

Per tot això no puc estar d’acord amb les meravelles de l’invent que es poden llegir a la nota de premsa del comité Nobel d’avui. La credibilitat dels Nobel està sobrevalorada. Recordeu alguns premis de la Pau, per exemple o de Literatura. Però no esperava que l’ona arribara també al Nobel de Física. Un Nobel per als LEDs blancs a les portes de l’Any Internacional de la Llum. Caldrà continar fent molta pedagogia.

Figura 1: Els premiats en un dibuix del comité Nobel.

Figura 2: La llum dels LED de llum blanca consta d’un fort pic, de llum d’ona curta en l’interval de 460 nm (en la zona del blau) i un segon pic d’emissió, més ampli en la part més llarga longitud d’ona de l’espectre . Ben Warfield i George Brainard / Universitat Thomas Jefferson.

Figura 3: Espectre visible per a humans i insectes. De Insect Vision.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Els llums que no deixen dormir els astronautes

0
M’han dit que el nostre informe sobre l’efecte dels LEDs de llum blanca potser exagera pel que respecta a l’efecte sobre el medi ambient i la salut humana.La contaminació lumínica és una nova contaminació causada pel desarrollisme sense escrúpols i els llums blancs, siga amb LEDs o amb qualsevol altre tipus d’enllumenat, són els llums més nocius de tots.

El fet de parlar dels LEDs de llum blanca justament ara és degut a que justament és el tipus d’il·luminació que es vol instal·lar majoritàriament a tots els municipis només per un estalvi econòmic a curt termini.

Cal recordar, però, que els LEDs de llum blanca emeten intensament en la regió lluminosa del blau i, precisament això, és el que els fa tan nocius per al medi ambient. Està ben comprovat, des de fa uns 10 anys, que l’efecte sobre la salut humana és la capacitat de suprimir l’alliberament de melatonina. Això repercuteix en els ritmes circadians i de retruc en la salut (càncer, obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars). És, per tant, la pitjor llum que podem tindre durant la nit. De fet s’ha descobert un nou fotoreceptor en la retina, diferent dels cons i bastons, amb la propietat de ser sensible a la llum blava. És el que rep el senyal de la llum i el que avisa el cervell d’estar en alerta durant el dia.

Els efectes de la llum blava no és un tema menor si fins i tot la NASA va a canviar proximament el sistema d’enllumenat de l’Estació Espacial Internacional per solucionar els problemes d’insomni dels astronautes. En òrbita el cicle dia/nit dura 90 minuts, que és el temps en que la nau fa una volta a la Terra. A més a més els llums de l’Estació sempre estan engegades.  És per això que els astronautes només dormen 6 hores i estan cansats, ja que els ritmes circardians resulten molt afectats.

Per això la NASA va a canviar els 85 fluorescents de la secció nord-americana de la ISS amb LEDs que emeten en diversos colors. En hores de treball el color serà blanc, en períodes d’alerta seran blaus i per poder dormir els LEDs canviaran a colors càlids com el roig.

Però on també s’han estudiat els efectes de la llum blanca i dels LEDs blancs és en la fauna i la flora. El primer indret on s’instal·laren LEDs en l’enllumenat públic fou en Hawai i no varen trigar en observar l’increïble mortaldat que això provocava en alguns ocells joves que eren atrets per aquesta mena de llum diürna i que volaven al seu voltant fins a la mort.

Altre efecte semblant s’ha observat en les tortugues marines que naixen a les platges i que marxen cap als llums blancs dels passejos marins en lloc d’anar cap a la mar.

Els LEDs no són encara competitius front a les llums de sodi d’alta pressió. Algun dia ho seran, sense dubte, i seria molt important que, al mateix temps, s’evitaren els tons blavosos durant la nit.

Recull de premsa sobre els nostre Informe sobre els efectes perjudicials dels leds blancs.

La iluminación con LED blanco provoca efectos adversos para la salud, ABC, València, 18 desembre 2012.

Las luces LED blancas contaminan, Levante, 18 desembre 2012.

Advierten de los efectos adversos sobre la salud de la iluminación de LED blanco, Las Provincias, 18 desembre 2012.

La UV advierte de la contaminación lumínica que producen los leds blancos, Ahora Valencia, 18 desembre 2012.

Los leds blancos también contaminan, El Mundo, València, 18 desembre 2012.

Científicos de la UV cuestionan el alumbrado led que instalan 211 municipios valencianos, Levante, 19 desembre 2012.

La UV advierte de la contaminación lumínica que producen los leds blancos, Ahora Benissa, 18 desembre 2012.

Estudio indica que luces LED blancas aumentan contaminación lumínica, El Financiero, Costa Rica, 18 desembre 2012.

Expertos de la UV advierten de la contaminación lumínica generada por la iluminación de leds blancos, La Informacion.com, 18 desembre 2012.

Expertos de la UV advierten de la contaminación lumínica generada por la iluminación de leds blancos, 20 Minutos, 18 desembre 2012

Advierten de los efectos adversos sobre la salud humana de la iluminación de LED blanco, Mename, 18 desembre 2012.

València instal·larà un enllumenat públic que pot afectar negativament la salut, Vilaweb, 20 desembre 2012.

Interessant article sobre l’efecte de la llum blanca sobre la salud humana. Fa referència a un estudi de la Universitat de Haifa, Israel.

Estudio revela luz artificial es peligrosa para la salud, El Jaya, 18 juliol 2012

Imatge: Un prototip del nou equipament LEDs que ajudarà els astronautes a evitar l’insomni a l’Estació Espacial Internacional. Kennedy Space Center.

 

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , | Deixa un comentari

La Universitat de València adverteix de la contaminació lumínica generada pels leds blancs

0

Professors de quatre departaments de la Universitat de València han elaborat un informe a fi d’advertir de la contaminació lumínica generada per l’enllumenat públic de leds blancs. Els experts destaquen que aquest nou tipus d’il·luminació, el qual implica estalvi energètic, incorporat a alguns municipis valencians, incrementa la pol·lució per llum i genera efectes nocius sobre la biodiversitat, la salut humana i l’observació astronòmica.

Per aquest motiu, científics i professors proposen que els ajuntaments facen auditories lumíniques per tal de reduir al voltant d’un 60% el consum energètic abans de dur a terme qualsevol actuació de canvi dels llums actuals de sodi de baixa pressió. I, a més, promoguen l’aprovació d’ordenances municipals de protecció del cel nocturn.

Per la seua banda, el Vicerectorat de Sostenibilitat, Campus i Planificació, el qual dóna suport a aquesta iniciativa promoguda pel Grup de Treball sobre Contaminació Lumínica i la Càtedra de Divulgació de la Ciència UCC+i, posa a disposició de les institucions valencianes l’experiència i el coneixement científic a fi de promoure sistemes d’enllumenat més respectuosos amb el medi ambient. “L’estalvi energètic és una prioritat de la Universitat de València, com es va fixar en el projecte Campus Sostenible que afecta tots els nostres àmbits d’actuació, així, els avanços per reduir el consum d’energia haurien d’implicar una millora global en termes de sostenibilitat”, afirma la vicerectora Clara Martínez.

La contaminació lumínica és un greu problema que afecta a tota la societat. És causat per l’excés d’enllumenat públic i per la instal·lació incorrecta dels fanals que llancen part de l’energia lluminosa cap al cel. La llum blanca, com ara la produïda pels leds blancs, es descompon en diversos colors, dels quals el blau és el component essencial. “Per la llei d’espargiment de Rayleigh, la llum de longitud d’ona curta, com és el cas de la blava, es difon més intensament en l’atmosfera que la llum d’altres colors. Així ocorre amb la llum blanca del Sol, en la qual el color blau es dispersa més donant aquesta tonalitat al cel”, explica Enric Marco, investigador del departament d’Astronomia i Astrofísica. “Els llums blancs es veuen a major distància que els d’altres colors més càlids, com ara el roig o el groc, per tant, els leds blancs contribueixen a augmentar la brillantor del cel”, comenta el professor del departament de Química Analítica, Ángel Morales.

En detriment de la salut humana
“Aquesta pol·lució afecta primàriament als astrònoms ja que perden la possibilitat d’estudiar el cel estrelat i han de viatjar centenars de quilòmetres per veure els estels”, apunta Marco. Però també perjudica la salut de les persones, alhora que la fauna i la flora nocturna adaptades a la foscor. La llum, especialment la blanca, durant la nit “redueix dràsticament la producció de melatonina, de manera que els treballs nocturns perllongats en el temps provoquen greus alteracions al son i al metabolisme en general, ja que generen perturbacions que deriven en diferents tipus de patologies”, assevera el catedràtic d’Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina Francisco Martínez Soriano.

La melatonina és una hormona, la concentració de la qual varia segons el cicle dia i nit, de fet, respon a canvis en la il·luminació ambiental. Es produeix a la glàndula pineal i participa en una gran varietat de processos cel·lulars, endocrins i fisiològics, mentre que és fonamental per a la regulació dels ritmes funcionals dels òrgans endocrins i metabòlics. El nivell en sang de melatonina és entre 10 i 20 vegades superiors durant la nit que durant el dia; inicien el seu ascens al capvespre i assoleixen el seu punt més alt entre les 00.00 i les 02.00 hores, quan comença a disminuir fins els nivell més baixos cap a les 10-12 hores. “La melatonina no solament respon a la intensitat de la llum, sinó també a les diverses longituds d’ona”, recorda Martínez Soriano, qui exposa que durant l’última dècada, “nombrosos estudis realitzats en animals i éssers humans sobre els efectes de les diferents longituds d’ona, han posat de manifest que la producció de melatonina es modifica, sobretot amb les més curtes, com seria el cas de les emeses amb leds blancs”. Els nivells de melatonina disminueixen en el plasma, sobretot, en la regió blava de l’espectre, tot depenent del temps de l’exposició i la intensitat.

Afecció a la biodiversitat
“La major part dels organismes vius utilitzen la nit per a desenvolupar la seua activitat, ja que la foscor permet escapar de la depredació, la dessecació, la radiació ultraviolada i, en definitiva, mantindre una vida més segura”, argumenta el professor Joaquín Baixeras, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Parc Científic de la Universitat de València. Els animals han desenvolupat òrgans sensorials que els permeten utilitzar ínfimes quantitats de llum ambiental o complementar les mancances amb el desenvolupament d’alternatives sensorials com ara l’olfacte o el tacte.

El cas dels insectes és un exemple il·lustratiu ja que fan servir sistemes de navegació basats en estrelles del firmament o de la Lluna, però l’enllumenat artificial excessiu hi interfereix. “Els insectes es veuen atrets pels fanals, amb la qual cosa veuran reduïdes les seues oportunitats d’alimentació i reproducció, alhora que la seua fisiologia patirà un estrés considerable i podran trobar la mort per depredació o accident pel xoc amb els fanals, l’electrocució o patir ceguera”, afegeix Baixeras. Quant a les plantes, com altres organismes fotodepenents, entren en una fase de descans fotosintètic durant la nit. En conseqüència, l’enllumenat excessiu pot interferir en el seu desenvolupament.

Enric Marco i Ángel Morales insisteixen en què el canvi de llums actuals de sodi de baixa pressió per leds, segurament blancs, és bàsicament econòmic. “Els leds són més cars i no està comprovat que duren 25 anys, de fet, els leds blancs promoguts pels plans de la Diputació de València només disposen de pocs anys de garantia”, exposen. Seria molt recomanable que els ajuntaments feren estudis més extensos de l’enllumenat municipal i s’hi tingueren en compte no només allò que consumeix un fanal, sinó si una zona està sobreil·luminada, amb la qual cosa es podrien eliminar fanals -si aquests estan ben instal·lats-, emeten llum per damunt de l’horitzontal i és llum que no s’utilitza. També es podrien instal·lar reguladors de flux lumínic que baixen la il·luminació a partir de mitjanit, apagar els llums de poliesportius i camps de futbol quan no es fan servir i evitar que llancen llum cap enfora o exigir els comerços que redueixen els llums dels aparadors durant la nit.

Foto: Una plaça interior de Manises, l´Horta. Ángel Morales.

Més informació:

Informe llums LED blancs Universitat de València. 18 desembre 2012

Leds blancs. No, gràcies

0

València pretén gastar-se un milió d’euros en led de substitució directa i de fàcil muntatge per a l’enllumenat públic, amb l’ajut de la Diputació. Ho llegirem sorpresos en aquesta diari fa uns dies. No ho acabem d’entendre, perquè el passat 8 d’octubre, també a Levante-EMV, l’informe del tècnic de Villar del Arzobispo expressava dubtes sobre el programa de la diputació: pel tipus de led utilitzats i, sobretot, en la legalitat del canvi de bombeta directa en un fanal no pensat per a aquest tipus de lluminària.

Com a membres del grup de treball sobre contaminació lumínica de la Universitat de València, ens interessa més el problema ambiental que aquesta substitució comportarà en una ciutat envoltada per tres parcs naturals i amb mes de 800.000 persones censades. Si no ens diuen el contrari, la llum dels led serà blanca, com ja hem observat en altres poblacions com ara Sinarcas, Vallada o la Yesa que ja “gaudeixen” d’una llum freda nocturna amb led blancs. I segurament que no seran els últims.

La llum blanca es descompon en diversos colors, dels quals el blau és el component essencial. Aquesta llum blava es difon més intensament en l’atmosfera. Així ocorre amb la llum del Sol, que dispersa més el color blau donant aquesta tonalitat al cel. Per això, sense augmentar el nombre de fanals, posant llum blanca, la contaminació lumínica s’incrementarà.

Els estudis de contaminació lumínica al Parc de l’Albufera demostraren, fa uns anys, com els insectes eren atrets, captivats i extrets del seu hàbitat natural per les llums blanques. Com que més del 80% dels insectes són nocturns, la instal·lació de led blancs per a enllumenat urbà causarà, per tant, un greu problema ecològic.

AFECCIÓ A LA SALUT

Però aquestes llums també afecten a la salut humana, com han demostrat nombrosos estudis que detecten baixades de la producció de l’hormona melatonina durant la nit en presència de llums blanques. Els estudis epidemiològics mostren una relació entre aquesta disminució i l’augment de la incidència de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment accelerat. A més a més, nivells inferiors de melatonina en sang poden induir el creixement d’alguns tipus de càncer.

Una altra vegada torna a prevaldre el punt de vista econòmic a curt termini sobre l’ambiental i el de la salut dels ciutadans. En pagarem les conseqüències.

Enric Marco i Ángel Morales. Universitat de València

Levante EMV, 13 de desembre 2012. Leds blancs. No, gràcies.

La cara fosca dels LEDs blancs

11
Publicat el 14 d'agost de 2012

Nobel de Física 2014, un premi enverinat. L’enllaç correcte.

La cara fosca dels LEDs blancs

Observe amb estupor amb quina alegria algunes administracions públiques lloen els dispositius LEDs per a ús de l’enllumenat públic i en promouen la seua instal·lació massiva habilitant línies de finançament espectaculars en temps de crisi. Tanmateix els experts en la matèria no estan del tot convençuts de les bondats d’aquesta nova tecnologia.En aquest tema s’ha menystingut un aspecte, del qual sí que se’n té evidència científica: els LEDs blancs per l’enllumenat són perjudicials per al medi ambient i la salut humana. No és una opinió, és una constatació a què han arribat molts grups d´investigació d’arreu del món i en diverses àrees.

La llum blanca conté tots els colors de l’espectre. En especial, la component blava és fonamental per emblanquir la llum. Les conseqüències de la presència significativa del color blau en una llum blanca nocturna sobre la biodiversitat són importants sobre les poblacions de moltes espècies. Però és als insectes, un 80% dels quals són nocturns, que l’enllumenat exterior blanc els provoca alteracions més visibles, puix són atrets, captivats i extrets del seu hàbitat natural, amb conseqüències sobre els humans i sobre els seus predadors.

L’ús indiscriminat de llums blancs durant la nit també té conseqüències per a la salut humana. Segons el Laboratori de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia, el seu component blau altera el sistema circadià, pel qual els ritmes fisiològics es coordinen amb l’entorn. I, amb aquests llums blancs, la nit deixa de ser nit i el sistema la interpreta com a dia. La producció de l’hormona melatonina, la missatgera del sistema, minva significativament. Tot això amb un preu a pagar: els estudis epidemiològics mostren una relació entre la cronodisrupció i l’augment de la incidència de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment accelerat.

Fa 90 anys s’afegí plom a les gasolines per millorar la combustió dels motors dels cotxes. D’immediat es comprovà que afectava la salut humana, però fa només 20 anys se’n prohibí el seu ús a Europa. No tornem a caure en un error semblant amb els LEDs blancs.

Enric Marco, Departament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València, Coordinador valencià de Cel Fosc.

La cara fosca dels LEDs blancs, Enric Marco, Levante-EMV, 7 d’agost 2012

Foto: El president de la diputació Rus observant les noves bombetes. Levante-EMV.

 

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari