El proppassat 13 de setembre s’escaigué el 70è aniversari de la mort a l’exili suís de Friburg del cardenal Vidal i Barraquer. Amb aquest motiu s’ha encetat un “Any Vidal i Barraquer”, destinat a aprofundir en el coneixement de la figura del recordat eclesiàstic, que inclou conferències, exposicions i l’edició d’un llibre commemoratiu. N’anirem parlant
Amb la Crida a les festes, avui ha començat el llarg rosari d’actes de tota mena que fins a la traca de la matinada del dia 25 se succeiran pels diferents punts de Tarragona. Només una anotació: a la Crida d’aquest vespre s’ha retut homenatge al Perpetuador d’aquest any, en Josep Llort Bofarull. Malauradament ho
Només unes ratlles, entre tantes notícies sobre consultes, vies, cadenes i campanes, per recordar que l’associació Gogistes Tarragonins ha estat guardonada amb el Premi El Balcó 2013 per l’Òmnium Cultural del Tarragonès. Ja que parlo de campanes, també el goig és d’aquells elements religioso-populars que han quedat injustament superats per la nostra societat, tan respectuosa per
Curt, sense travessies, uneix el carrer Maria Cristina amb la plaça Cronista Sessé. Deu el seu nom a Bonaventura Hernández Sanahuja (1810-1891), historiador de la nostra ciutat i director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual va redactar el primer catàleg. Motius d’interès, ben pocs, com no sigui el número 12, ocupat pel que sembla
Torna Sant Magí, la festa major petita de Tarragona. O no tan petita. Tinc per mi que en els darrers anys ha agafat una volada que abans no tenia, mig acomplexada per la seva germana gran, Santa Tecla, i amagada mediàticament per les festes de Gràcia (la gran notícia de mitjans d’agost és saber si
Uneix les dues Rambles amb un considerable desnivell. Ja sé que és molt exagerar, però a mi em recorda aquells carrers costeruts de San Francisco, potser pel nom. Però no, es diu com es diu no per la ciutat californiana sinó per l’església de Sant Francesc d’Assís que trobem a dalt de tot. Hi tenen
Ens arriba la notícia de la mort, als 95 anys, de Josep Maria Recasens Comes, primer alcalde de Tarragona de l’actual període democràtic. Com va passar a la resta d’ajuntaments catalans, a ell li va tocar dirigir de bon grat la tasca de fer la ciutat més habitable, ordenar-la urbanísticament, proveir-la dels equipaments socials que li
Carrer principal de la Part Alta, i de tota la ciutat fins que aquest privilegi el va heretar la Rambla Nova. S’hi accedeix per la baixada de la Misericòrdia i acaba a la plaça de les Cols i a les escales de la catedral. De fet, la magnífica façana principal del temple confereix al carrer
Avui fa quaranta-cinc anys que vaig venir a viure a Tarragona, procedent de la meva Barcelona natal. M’estimo la ciutat i la seva gent, però no sempre me l’he sentida cent per cent “meva”. Potser un cert prejudici, quan vaig venir de petit, em feia veure una ciutat petita i provinciana que no tenia punt de comparació
No és un carrer, és una avinguda (en realitat, és l’antiga carretera N-340), i uneix la Rambla, a l’altura de la Font del Centenari, amb el riu Francolí. És una de les artèries més importants de la ciutat, tant des del punt de vista viari com comercial. Hi trobem, dalt de tot, dos establiments ja esmentats en
Carrer que uneix els de Ramón y Cajal i Mallorca. Es tracta d’una curta via, discreta i mig amagada com la ciutat a la qual dóna nom i amb qui Tarragona està agermanada. En realitat no té cap element urbà o comerç característic o interessant: una granja-pastisseria davant l’antiga plaça de toros, un establiment de
La Cambra de Comerç de Tarragona compleix enguany 125 anys i la Rambla Nova de la ciutat en farà 160 l’any que ve. El resultat de la unió d’aquests dos aniversaris ha estat un llibre, El comerç a la Rambla de Tarragona, pas a pas. Es tracta d’una recopilació de tots els comerços que hi
Res a veure amb elefants de Botswana, sinó amb paneroles i rates de Tarragona. L’Ajuntament de la meva mai prou ponderada ciutat d’adopció ha decidit prendre mesures perquè no es repeteixi el que va passar l’estiu passat, a saber, una plaga de paneroles americanes (una mena d’escarabat, per entendre’ns) i, de pas, les rates de les
Avui he visitat al Port de Tarragona l’exposició “Gremi de Marejants. 300 anys processionant per Tarragona”. El Gremi de Marejants, una de les associacions més antigues de la ciutat, ja no té com a funció la defensa dels interessos de la professió, que ha heretat la Confraria de Pescadors, ara la seva activitat és social i cultural.
[Reprodueixo la carta al director que avui m’ha publicat el Diari de Tarragona contestant un article d’Anton Vives sobre la capitalitat provincial de Tarragona aparegut ahir 26 de febrer al mateix diari] L’advocat Anton Vives, al Diari de dimarts 26 de febrer, ha escrit un article titulat “Tarragona, capital provincial” que val la pena comentar.