Més avall l’avinguda s’encreua amb el carrer Prat de la Riba, formant el que encara es coneix com “les quatre carreteres”. La via continua cap a l’oest, amb establiments comercials de tota mena, des de Bang & Olufsen (aparells de música de qualité) fins a una casa de tes (Tea House), passant per la pastisseria Genève, el basar xinès Da Da Wang Wang o un restaurant hindú on podreu menjar curri amb llenties si tantes ganes en teniu.
Trobem després la parròquia de Santa Clara i l’edifici de l’Institut d’Educació Municipal (ocupat abans per les clarisses i per la Facultat d’Enologia). Just al davant, el Kebab Catalunya, amb el seu vistós rètol llistat de groc i vermell, dóna el toc alegre i patriòtic que no té l’anodina façana de la seu del PSC, amb qui confronta paret amb paret. El tram final, ja sense botigues, acull a una banda la Necròpolis Paleocristiana i a l’altra un lateral del Parc Central.
No cal dir que l’avinguda és dedicada al famós científic i premi Nobel navarrès. Erròniament, a totes les plaques figura com “Ramón i Cajal”, amb i llatina. Potser per compensar-ho, una tanca de la zona assenyala la direcció a l’avinguda “Vidal y Barraquer” (sic). Un autèntic despropòsit. Caldrà que algú posi els punts sobre les is a tot plegat.
[Imatge: Santiago Ramón y Cajal fou uns anys catedràtic de la Universitat de Barcelona; www.ub.edu]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!