Ahir vaig participar, una vegada més, a una calçotada, una de les millors aportacions del Camp de Tarragona a la humanitat, crec jo. L’olor dels calçots coent-se al foc viu, el ritual dels pitets per no tacar-se, la destresa en agafar el calçot, despullar-lo i remenar-lo a la salsa… Ah, la salsa dels calçots! Potser és
Aquesta tarda s’ha produït un esdeveniment realment històric a Tarragona. Han quedat inaugurades les primeres escales mecàniques a la via pública. Són les que uneixen el carrer Vapor, a la part baixa, amb el carrer Doctor Zamenhof, més al centre, i substitueixen les conegudes “cent escales”. La millora ha costat a l’erari públic 2,5 milions de
Aquesta tarda, per primera vegada a la meva vida, he tingut ocasió de parlar de tu a tu amb l’alcalde de la meva ciutat. Mai no ho havia aconseguit, ni amb Porcioles, ni amb Vilar, ni amb Banús (que m’expulsà del Saló de Plens), ni amb Recasens, ni amb Nadal, òbviament. M’he trobat pel carrer Josep
Hodia? faras cent kvindek jarojn kiuj Ludwik Lejzer Zamenof naski?is en Pollando. Kiel ?i scias, ?i pasis al la historio kiel la patro de esperanto, la lingvo kiu havis pli sukceso de ?iuj ol ili kreis artefarite, simpla en lia normativa, facila lerni, kaj destinita al esti veturilo de komuniko inter ?iuj vila?oj. La doktoro
Nova escena de la inacabable comèdia (etern sainet, més aviat) sobre la capitalitat del Camp de Tarragona. L’Ajuntament dels pelacanyes aprova una moció demanant que l’Aeroport de Reus (que es diu “de Reus” perquè està a Reus) passi a denominar-se Aeroport de Tarragona-Reus (o a l’inrevés, no sé). Els va la vida, sembla. Resposta dels
Programa d’actes amb motiu del 40è aniversari de l’Agrupament Escolta Alverna * Presentació del llibre “Hi havia una vegada… l’Alverna” (dia 13 de novembre a les 19h a l’antiga Facultat de Lletres a la Plaça Imperial Tàrraco). La presentació serà a càrrec d’un antic membre de l’agrupament i contarà amb la presència dels escriptors Arcadi Cornadó
Plàcid de Montoliu i Sarriera era un advocat tarragoní que el 1873 publicà un estudi en defensa d’Alfons de Borbó com a rei d’Espanya en detriment de Carles, el pretendent carlí. Quan el primer es va convertir en Alfons XII el va crear marquès (com diuen ells, de bien nacido es ser agradecido) i en
L’Estel d’Or tanca portes. Es tracta d’un taller d’enquadernació fundat a Tarragona el 1966, és a dir que ja tenia uns anyets. Ara la mestressa es jubila i el local, situat al carrer de les Escales d’Arbós, al costat de l’Ajuntament, canvia l’orientació del negoci. Pel que fa als treballs d’enquadernació, el relleu l’agafa la
Emblemàtic carrer de la Part Alta. Fent cantonada amb la plaça de la Font, hi ha la farmàcia Salazar, amb una rajola de sant Roch (sic). Després de la cerveseria Bierwaden, un baixrelleu que representa una correguda de bous, motiu del nom del carrer. En efecte, el cós (no cos com erròniament diu i escriu
Va de la plaça Corsini al carrer Caputxins. A mà dreta, l’edifici de Correus, amb una entrada a l’esmentada plaça i l’altra al mateix Soler. Actualment les dependències s’han traslladat, per obres, a l’altre extrem del carrer però continuen estan caracteritzades (les dependències, no les obres) per un cert desgavell organitzatiu. Per exemple, el dia
Puja des del carrer Unió fins al de Cristòfor Colom. He fet diverses preguntes al senyor Google i no m’ha sabut contestar qui era el governador González, però he trobat una dada molt interessant que ignorava: durant la guerra del 1936, la via estava dedicada a Domènec Martí i Julià (1861-1917), el metge que va presidir Unió
Carrer que va de les places de la Mitja Lluna a la de Ponent. Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, Gasòmetre és (1) un aparell per a mesurar el volum d’un gas, i (2) un dipòsit on s’emmagatzema un gas. De manera que no està dedicat a cap glòria nacional sinó a una vulgar instal·lació industrial. Què hi ha
Restaurant hindú situat a la part baixa de Tarragona. Vaig tastar paneer pakora (formatge arrebossat), chana masala (cigrons al curri amb ceba, gingebre i espècies) i sabj biryani (l’inevitable arròs basmati). Tot especiat, sense passar-se i gens picant. Les postres, una mena de pastanaga rallada i dolça. Tot, amb el vi, menys de 20 €.
A casa de Pere Martell, a Tarragona, Jaume I va decidir la conquesta de Mallorca, una de les fites de la construcció de la nostra nació. El carrer que la ciutat li ha dedicat va de la plaça Imperial Tarraco fins al Serrallo, a la vora del mar. Monuments, cap, edificis singulars, cap, però botigues regentades per la
Artèria que porta el nom del descobridor d’Amèrica, sens dubte millor que el que duïa abans: Martínez Anido, un individu d’infaust record per a Catalunya que quan va morir era ministre d’Ordre Públic amb Franco (!). Cantonada amb la Rambla s’hi troba l’edifici de la nostra sempre benvolguda Caixa, que allotja el CaixaForum, i enfront