¿Arribarà un moment en què la societat considerarà que humans i animals som iguals, amb els mateixos drets i deures? De moment i per sort no, però tot apunta a què ens hi dirigim imperceptiblement. En vint-i-quatre hores m’han arribat dues evidències en aquest sentit. Ahir vaig llegir que en una ciutat espanyola (crec que
Ahir va passar per Las Palmas el doctor Manuel Sans Segarra a donar una multitudinària conferència amb l’atractiu títol “La supraconsciència existeix: vida després de la vida”. El doctor Sans, metge cirurgià ja jubilat de l’Hospital de Bellvitge, s’està fent famós via xarxes socials amb les seves xerrades, conferències o entrevistes sobre un tema que
Els passats dies 19 i 20 de juny i organitzades pel Museo Canario de Las Palmas tingueren lloc les I Jornadas de Patrimonio Documental. A través de conferències i taules rodones intervingueren especialistes en arxius d’institucions diverses de les Canàries i d’altres llocs de l’estat, que abordaren qüestions de tant interès com la gestió del
Avui, un fet insòlit. M’he trobat a la porta de casa un cistell ple de llimones curosament embolicat amb cel·lofana. L’inesperat obsequi anava acompanyat d’un senzill paperet que n’explicava el motiu i la procedència: era dels nous veïns del costat, paret amb paret (que encara no conec personalment) que m’oferien aquestes fruites dient “perdó per
Caminant, caminant, em vaig trobar fa uns dies amb un curiós paper enganxat en un fanal. Semblava que la meva capacitat de sorpresa, almenys pel que fa a elements de la via pública, s’havia esgotat, però no. El cartell en qüestió resava “Conoce el sumum secretum secretorum. El camino iniciático de la gnosis y masonería
El cub de Rubik fa cinquanta anys. A les generacions d’ara, tot i que saben de ben segur de què es tracta, no els deu fer ni fred ni calor, però per a nosaltres aquest joc fou tota una novetat i una addicció. Invent d’un hongarès, llegeixo que les combinacions possibles són més de 43
Acabo de rebre per Whatsapp un missatge d’una tal Juliet, de Nigèria. La seva foto de perfil presenta una noia amb trets inequívocament asiàtics. Em diu “hola” i prou. Massa pistes per no endevinar que es tracta de l’enèsim intent de frau. Potser la tal Juliet és parenta d’aquell príncep també nigerià que fa uns
Se’ns informa de l’enèsim efecte no volgut del canvi climàtic: resulta que provocarà un augment de les turbulències en els vols. La qüestió és que l’escalfament global modifica les característiques de l’aire i dels vents (temperatura, pressió, velocitat, direcció…), contribuint així a que proliferin aquelles desagradables sacsejades mentre es viatja en avió. La notícia ha
Avui és 8 de març, un bon dia per recuperar una entrevista que Vilaweb va fer el 15 de febrer passat a Cristina Casol, la diputada de Junts que va haver de passar a ser “no adscrita” (el grup mixt del Parlament) com a resultat final d’un assumpte per un possible assetjament per raó de
Ara tothom fa costat als pagesos. El sector econòmic més oblidat de la nostra societat, el més mal comprès sinó menyspreat per un urbanitisme que ho ignora tot del “territori” (pronuncieu “tarritori”, obviant vocals neutres molestes), el més ridiculitzat per unionistes, espanyolistes i companys de viatge (recordeu allò de “Tractoria”?). Ha calgut que tota la gent del
Incendi a tres discoteques, tres, a Múrcia, amb moltes víctimes. Passades les primeres hores, centrades en les tasques de salvament i en les moltes expressions de dolor, el focus informatiu es desvià aviat cap a una dada preocupant si no indignant: els locals d’oci sinistrats no comptaven amb la preceptiva llicència municipal, és més, l’ajuntament
Avui, 31 d’agost, és el dia en què es considera tradicionalment que es produeix l’anomenada “operació retorn”, és a dir la data en què acaba l’agost, el mes prototípicament estival i vacacional, i les multituds disperses per aquests mons de Deu retornen als seus llocs de residència habitual. Els mitjans de comunicació, presoners de tòpics,
Potser la deplorable escena del petó de Rubiales a una futbolista admet algun tipus d’atenuant (l’eufòria del moment, ja se sap…) però segueix sense tenir perdó, per diverses raons. Per començar, la maldestra gestió del cas per part d’aquest subjecte (negant el que és obvi, mentint, contraatacant amb xuleria…) afegeix raons a la necessitat de
Una nova experiència. Per primera vegada a la meva vida he conduït un vehicle elèctric primer i un híbrid després, durant uns dies. Un desastre. Jo, conduint dos cotxes completament desconeguts, farcits de botons i pantalles tàctils, i acompanyat de la meva parella, afectat d’allò que es coneix com “la síndrome del copilot” (pensant-se que
La Conselleria d’Igualtat de la Generalitat de Dalt ha tingut la pensada d’adreçar-se per carta als ajuntaments recordant-los que no poden prohibir la pràctica del topless a les piscines públiques de la seva competència. És interessant remarcar com de malament han traslladat aquesta notícia els mitjans de comunicació (amb afirmacions com “ja es pot fer topless” o “adeu