Les aigües turbulentes

Acabo de rebre per Whatsapp un missatge d’una tal Juliet, de Nigèria. La seva foto de perfil presenta una noia amb trets inequívocament asiàtics. Em diu “hola” i prou. Massa pistes per no endevinar que es tracta de l’enèsim intent de frau. Potser la tal Juliet és parenta d’aquell príncep també nigerià que fa uns anys ens volia involucrar en tèrboles martingales hereditàries mitjançant correus electrònics de llastimosa redacció. La Juliet no és el primer contacte internacional que se m’adreça amb tota confiança per mòbil, perquè l’han precedit recentment el Payton, també de Nigèria, i el Jamie, d’Indonèsia. Igualment he rebut missatges de Correos anunciant-me l’arribada d’un paquet, del Banc de Sabadell comunicant-me problemes amb el compte, o del meu fill anunciant-me que ha canviat de mòvil; tots em conviden a clicar un enllaç a no sé sap quina pantalla o procés informàtic ignot. És estrany, perquè jo no compro mai per internet, no tinc compte al Sabadell i, fins on jo sé, tampoc tinc cap fill (que mai no m’escriuria en castellà si realment existís). O sigui que… a la paperera.

Els intents d’engany aprofitant la inmediatesa de les noves tecnologies, i perquè no dir-ho, la candidesa d’alguns i l’avarícia d’altres, es multipliquen i adopten com hem vist tota mena de canals per fer arribar les seves tòxiques intencions a la màxima quantitat d’internautes. Com que ho fan de manera més o menys maldestra, amb un mínim de desconfiança, perspicàcia o escepticisme n’hi ha prou per no caure en paranys, tot i que inevitablement van perfeccionant els seus mètodes. Tinc l’esperança que tants missatges-brossa provocaran com a reacció un reforçament del sentit crític en el conjunt de la societat. Dit sigui de passada, un dèficit en el sentit crític que també es troba a faltar en tant que ciutadans en la política o consumidors en l’economia.

[Imatge: valordata.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!