Avui, Joaquim Maria Puyal ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. No puc estar més d’acord amb la concessió d’aquest honor a un verdader mestre del periodisme. És ben sabuda la contribució de Puyal a la normalització del català, tant de l’ús com de la seva qualitat, especialment en un
ETIQUETA EN CATALÀ A TARRAGONA Fira de productes etiquetats en català (participació a la Fira de l’Oli) 4 i 5 de desembre Rambla Nova (tram del Col·legi de les Teresianes) Exposició “Etiqueta en català” Del 4 al 10 de desembre EL PALAU (Palau Firal i de Congressos de Tarragona) El
El meu apunt-crítica de Ni Nadal ni Setmana Santa, el llibre de l’amic Jordi Martí, acabava amb un prec a l’autor: que no fes servir aquesta fórmula antisexista dels “tots i totes”, perquè la considero més “progre” que progressista. Jordi no hi està d’acord. Anem a pams: entenc que fer servir la paraula “progre” per
Sona el mòbil mentre surto de la dutxa del gimnàs. Encara moll, contesto la trucada. Serà un pesat fent propaganda? No, és de l’Acció Cultural del País Valencià, de la qual sóc soci, per interessar-se de com va la recollida de signatures per la ILP Televisió sense fronteres, auspiciada per l’entitat. Em demana que faci
Dempuèi lo 21 de setembre, a l’escasença del festival Occitània, las anóncias de megafonia del mètro de Tolosa son bilingües en francés e en occitan. Ara, la companhiá que gerís lo mejan de transpòrt vòl far marcha enrera. Una autra pichona e miserabla mòstra del jacobinisme francés. Per ensajar o evitar, s’a endegat una recuelhuda
Entre avui i demà, Correllengua 2009 a Tarragona. Dos actes a destacar. A les 18 h. de demà, conferència “Política i manipulació del llenguatge”, a càrrec del professor de la Universitat Rovira i Virgili Xavier Rull. I a les 23 h, actuació del cantautor Cesk Freixas. [Al cartell anunciador dels actes no queda molt clar, però sembla
No voldria deixar de contestar el comentari de Franjòfilet (et dius així?) al meu apunt de fa uns dies sobre la nova llei de llengües d’Aragó, perquè potser no em vaig explicar bé. Jo no deia que la llei no parlés de català, amb totes les lletres; només deia que una part del Parlament hi
Aragó ja compta amb una llei de llengües, després de parlar-ne durant una bona colla d’anys. El resultat, sabut, és que manté el català i l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó, però sense dotar-les d’oficialitat, de manera que les coses seguiran com fins ara: seran dues llengües d’especial protecció i bla, bla, bla… Com deia
Ja fa anys d’aquesta història, set concretament. Un sopar amb uns amics en un restaurant indi (no hindú, com s’acostuma a dir) de Barcelona va degenerar en una vetllada desagradable: sense motiu aparent, vam rebre un servei molt dolent, que va culminar, després de pagar el compte, amb la nostra expulsió del local, a crits
Parlava en aquest post del 3 d’agost de 2008 de l’escassa presència del català a la retolació de Port/Puerto Tarraco, un espai lúdico-esportiu del port de Tarragona i prometia fer-hi alguna cosa. Vaig escriure al Servei Lingüístic del Port. Doncs bé, sigui pel meu escrit, sigui per les gestions d’altres persones, el cas és que un any després
Aquest matí, mentre caminava pel carrer, he saludat la Neus. És una amiga que vaig conèixer a l’època de l’agrupament escolta, fa anys. Però el meu lligam amb ella no acaba aquí, perquè el seu pare treballava a la mateixa empresa que el meu i, per últim, ella i jo també hem tingut una certa relació a través
Escena sentida a la cafeteria on esmorzo, avui. Entren dues amigues de mitjana edat, parlant entre elles en català, s’asseuen, i fan la comanda a la cambrera, que sembla (i és) d’origen sudamericà: – (amiga 1) Un café, por favor – (cambrera) Muy bien – (amiga 2) Jo també vull un cafè, però me’l fas amb
S’es mòrt Robert Lafont, figura clau de l’occitanisme, politic contra l’estat jacobin, fondator de divèrsas institucions de promocion de la cultura occitana e autor d’una vasta òbra coma creador literari e istorian. La nacion sòr e amiga pèrd lo sieu filh mai illustre. Pause en patz.
El programet que TV3 emet després de les notícies del migdia, en el qual el xef d’un restaurant elabora i ens explica una recepta culinària, està prou bé. Alguns plats, si fem abstracció de reduccions de xerès, sals Maldon i altres històries, poden ser assumits sense escarafalls per persones normals i corrents com ara nosaltres.
Vaig assistir a l’acte de proclamació del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany, al Palau. No cal dir que em complau molt que l’escollit hagi estat Joan Solà, que fou professor universitari a Tarragona i que alguns ja comparen amb Pompeu Fabra o amb el seu admirat Joan Coromines. Quan feien la lectura de la glossa