Aquest matí he descobert que a les ampolles d’aigua Viladrau (“sisplau!”) han introduït la llegenda de la marca en braille, a la part superior, sota el coll. Ho trobo molt bé, i qualsevol mesura que faciliti l’accessibilitat de totes les persones comptarà amb el meu suport. El problema és que Viladrau, que demostra ser tant
Algunes de les ocurrències del meu pare quan parlava de menjar (respecto els barbarismes): – “calamars a la marrana” (calamars a la romana)– “a la remanguillé” (menjar preparat de qualsevol manera; no és cap paraula inventada, existeixen realment els “ous a la remanguillé” o els “macarrons a la remanguillé)– “assentar-se, aixecar-se i xoriço a la sombra”
Avui he conegut la parella lingüística que m’ha tocat al programa Voluntariat per la Llengua. És un noi jove i es diu Ibrahim, però no en sé més coses encara. De fet és la segona vegada que participo en aquesta iniciativa. La primera parella va ser, fa anys, una sevillana casada amb un català. Aquest programa de
Reenvio una iniciativa a favor del català a internet rebuda fa algun temps. Són cinc minuts per a una causa justíssima: “Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari
Avui ha obert les seves portes a Tarragona la mostra “Aquí, revistes en català”. S’hi exposen totes les capçaleres que actualment s’editen en la nostra llengua, des de les més influents o prestigioses (El Temps o Serra d’Or) fins a les més inesperades i, és de suposar, minoritàries (Conills o Realisme Existencial). Recorro atentament els
Des de fa uns dies, podem veure i sentir als mitjans de comunicació una nova campanya de foment de l’ús del català. Titulada “Encomana el català”, és una iniciativa de la Generalitat (la de dalt, perquè la de baix sembla que li fa més gràcia el xinès mandarí). L’espot en si, amb la seva estètica Bollywood
Una tieta meva francesa anomenava a les sopes de sobre soupe mécanique. Era una manera irònica de referir-se a aquest popular producte d’extracció diguem-ne industrial i d’incerta composició. La meva mare usava, i segueix usant, una expressió que en certa manera es contraposa a l’anterior. Per referir-se a les sopes que prepara amb les restes
A Mercadona, no fa gaire. La caixera usa el català per dir què han de pagar els dos clients que van davant meu. Quan arribo jo ho fa en castellà, tal i com em temia. Caixera: dieciseis setenta y dosJo: a mi no m’ho dius en català? Caixera: doncs setze setanta dos. És que a
Aquest matí, trucada a Alacant per qüestions professionals. Jo: el senyor Xavier, si us plau?Telefonista: qué Javier, el de … o el de …?Jo: no sé el cognom, m’han deixat una nota dient que m’ha trucat un Xavier i que el truqui…Telefonista: queltruqui…? he, he, he [riure nerviós de desconcert, com pensant y qué coño me
Adaptacions de llegendes dels senyals de trànsit que feia el meu pare mentre conduïa: * ceda el piso (ceda el paso) * pas de cabra (pas de zebra, és a dir, de vianants) * pillaje (el peaje de les autopistes) La darrera de les expressions, malgrat haver-li sentit dir ja a principis dels anys 70, és de rabiosa actualitat.
Demà, 13 de gener, a les 19,30 h, s’inaugurarà a la Casa Canals de Tarragona l’exposició “La Bressola i la Catalunya Nord: unes escoles per a un país”. L’acte anirà a càrrec de Joan Pere Le Bihan, director general de La Bressola, i de Rosa Maria Rossell, consellera de Política Lingüística de l’Ajuntament. L’exposició romandrà oberta
Avui ha tocat visita al pessebre gegant que Bancaja, la caixa d’estalvis valenciana, ha instal·lat aquestes festes al Mercat Central de Tarragona. Res a dir sobre la instal·lació, meritòria per molts motius (xifres de rècord Guiness, hores i hores de feina, meticulositat en els detalls…). La visita ha valgut la pena. Pel que fa al
He de corregir un extrem del meu apunt de dijous passat sobre la pel·lícula Quantum of Solace. Deia que la noia Bond era una “russa desangelada i inexpressiva”. Doncs bé, resulta que l’actriu Olga Kurylenko no és russa, sinó ucraïnesa. Desangelada i inexpressiva, pobreta, però ucraïnesa. Les coses com siguin. S’ha d’anar en compte amb
Cau a les meves mans un opuscle. Miro de què es tracta i llavors el que cau és la meva ànima als peus. Es tracta del programa del III Congreso Nacional para Racionalizar los Horarios Españoles, tot en (i només) en castellà. Fins aquí, res d’especial, si no fos pel petit detall que el congrés
Programa del Correllengua a Tarragona: Matí (al Camp de Mart) 11.30 Benvinguda al Correllengua amb música i animació infantil (xanquers)12.30 Contacontes per a tothom amb Rat Cebrian 18.30 Xerrada al casal popular Sageta de Foc: “La llengua: arrels per al futur” Vespre-nit (al Camp de Mart) 20.30 Lectura del manifest del Correllengua 200821.00 Sopar popular