Les aigües turbulentes

Vaig assistir a l’acte de proclamació del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany, al Palau. No cal dir que em complau molt que l’escollit hagi estat Joan Solà, que fou professor universitari a Tarragona i que alguns ja comparen amb Pompeu Fabra o amb el seu admirat Joan Coromines. Quan feien la lectura de la glossa del premiat, sense saber-ne la identitat, ja vaig intuir de seguida que es tractava del professor lleidatà, de qui Vilaweb ens ofereix una entrevista plena de reflexions lúcides sobre el present i el futur de la llengua, el seu ús, la seva qualitat i la seva relació amb el nostre país i la nostra societat.

L’acte d’ahir, en sí, va coixejar una mica. Amb l’excusa d’una sèrie d’aniversaris (Brossa, la Nova Cançó, els Jocs Florals, Carles Riba, etc.), sobre l’escenari del Palau es van veure una successió de senzills números circenses de regust okupa. No dic que no tinguessin mèrit, però potser el motiu de l’acte, l’escenari i la presència de personalitats (de Montilla en avall) demanaven alguna cosa més. Ja que parlo de Montilla, un dels números consistia en tres personatges fent equilibris, cadascú sobre la seva bola, igual que el tripartit.

Les intervencions es van limitar, sortosament, a tres: la glossadora, el premiat i el president d’Òmnium, Jordi Porta, que va tenir un lapsus confonent País Valencià amb País Basc. Massa coses al cap. L’acte va acabar amb el cant d’Els Segadors. El fons musical va anar a càrrec de l’orquestra i d’una tenora, i a l’autor de l’arrenjament se l’hauria de passar per les armes. Quin horror, quina manera de maltractar l’himne nacional. Sort que els catalans ja estem avesats a tot.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!