Expressions usades per la meva mare (la primera) i per la meva àvia (la segona) en castellà, malgrat ser totes dues osonenques de soca-rel: Dinero, ésa es la cuestión! (Sàvia frase emparentada amb allò de “Salut i pessetes, i el demés són punyetes”). ¿Eres pobre? A la cárcel! (De la mateixa categoria que l’anterior). Com
Amb aquest lema, Linguamón ha organitzat al mig del carrer d’algunes ciutats unes mini-classes sobre diverses llengües, de pocs minuts de durada, amb les dades bàsiques, les baceroles del vocabulari i una audició per a familiaritzar-se amb l’idioma en qüestió. A Tarragona han parlat de quatre: àrab, alemany, rus i francès. He assistit al segon i al
?Je commence un nouveau cours universitaire de philologie catalane, avec une nouveauté : la matière de Français I. C’est ma rencontre avec une langue qui avait très abandonnée après l’avoir étudiée pendant la longueur de mes études secondaires des 60 et 70. Toujours, cependant, elle a été plus présent à ma vie que pas du
Començo un nou curs universitari de filologia catalana, amb una novetat: l’assignatura de Francès I. És el meu retrobament amb una llengua que tenia molt abandonada després d’estudiar-la durant el llarg batxillerat dels 60 i 70. Sempre, però, ha estat més present a la meva vida que no pas l’anglès: tinc parents francesos, francesa era -i
Per molts Manifiestos que signin, el català sempre té les de rebre i cal estar a l’aguait en tot. Per posar un exemple, Port/Puerto Tarraco. Port Tarraco és una dàrsena interior del Port de Tarragona habilitada per atracar grans embarcacions més o menys de luxe i un espai adecentat amb bars, restaurants i algunes botigues.
Entro a una granja-pastisseria a esmorzar:– un croissant de xocolata i un cafè, si us plau– que és per emportar-se?– [???] no, per menjar-m’ho aquí– que vol llet?– no, cafè sol La pobra xica de la granja sí que necessitava un bon cafè ben carregat, però el que em porta a l’apunt d’avui no és
Les declaracions de Felip Puig, alt càrrec de Convergència, en les quals criticava el deficient català del president Montilla, fan molt més mal que bé. Són manifestament desafortunades. Després que, des de certs sectors, es critiqués el fet de tenir un president nascut fora de Catalunya i que es fes dir José (“com si un
Expressions sentides a la meva mare quan era petit (respecto els barbarismes): “Au, vinga’n, va!”: per donar pressa a algú, especialment si es tenen tres fills petits, com era el seu cas “Tinc ganes de no tenir ganes de lo que tinc ganes”: perogrullada que deia de tant en tant, quan arribava a un límit; no
Avui comença una altra edició del Sónar, el festival de música electrònica. El diari Avui en destaca l’accent català, referint-se, suposo, a la major presència de grups musicals del país respecte altres anys. En canvi, si es refereix a l’accent gràfic del nom, caldria discutir-ho. Juraria que a les primeres edicions s’escribia i es pronunciava
Per què una empresa alemanya, se suposa que potent, seriosa i ben documentada, permet la publicació d’un article ple de falsedats i insults? Per què el directiu que el signa s’ha reiterat en la seva postura sabent l’oposició que ha generat? Aquesta és la seva política d’empresa envers els clients que se n’han de servir?
No, l’apunt no va de recursos hídrics (sic) ni de primàries als partits: va de llengua. Aigües tèrboles que cal fer tornar al seu curs: així titulava el seu post d’ahir en Raül Romeva. L’he hagut de corregir, ja que pel context de l’article, quedava clar que volia dir “aigües turbulentes”, igual que el meu
Les tres expressions d’avui provenen d’un company de feina (les dues primeres del seu avi, la tercera d’ell mateix): – Sílfide permanganàtica (dona de bon veure)– Fumar-se un paper, no fa ni mal ni bé– Ja anem ben arriats, ja! (anem bé per anar a Sants!, ho tenim clar!) A la imatge, el ballet La
Víctor Alexandre ha presentat el seu llibre Nosaltres, els catalans a Tarragona. Es tracta d’un recull de setze entrevistes a altres tants catalans nascuts fora de la nostra nació, però que s’hi han integrat perfectament. N’hi ha dels cinc continents, inclosos els inevitables Mathew Tree i Asha Miró. En el procés d’integració dels immigrants és fonamental
La ràdio-despertador de casa va decidir ahir deixar de complir definitivament amb les seves obligacions tècniques i m’he vist obligat a substituir l’aparell si vull llevar-me a l’hora que em toca. Entro a una botiga xinesa de “tot a cent” i m’atenen simultàniament dues noies: – tenen despertadors?– …?– tenen despertadors?– des-per-ta-dós?– tienen despertadores?– ah!
L’exposició itinerant “La llengua en l’etiquetatge de les grans marques” es podrà visitar per primera vegada a la capital tarragonina del 14 d’abril fins al 4 de maig. La mostra, que en aquesta ocasió ha rebut la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, restarà exposada al vestíbul de l’Antiga Audiència, a la pl.