Les aigües turbulentes

Ja fa anys d’aquesta història, set  concretament. Un sopar amb uns amics en un restaurant indi (no hindú, com s’acostuma a dir) de Barcelona va degenerar en una vetllada desagradable: sense motiu aparent, vam rebre un servei molt dolent, que va culminar, després de pagar el compte, amb la nostra expulsió del local, a crits i amb insults per part de l’encarregat.

Mentre un dels acompanyants amenaçava amb una denúncia policial en tota regla, que segur que no efectuaria, jo sí que vaig actuar fent la corresponent reclamació davant l’administració adequada, pel mal servei rebut però també per no disposar de les cartes en català a què venia obligat l’establiment.

Vaig oblidar l’assumpte, però ahir, passejant per Barcelona, vaig tenir la curiositat d’acostar-me al restaurant i, per la meva satisfacció, la façana lluïa les cartes de preus en català, castellà i anglès. No sé si l’amo del local continua perdent clients amb la seva manera de tractar-los, però com a mínim compleix lingüísticament parlant. Batalla guanyada, cas tancat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!