Sona el mòbil mentre surto de la dutxa del gimnàs. Encara moll, contesto la trucada. Serà un pesat fent propaganda? No, és de l’Acció Cultural del País Valencià, de la qual sóc soci, per interessar-se de com va la recollida de signatures per la ILP Televisió sense fronteres, auspiciada per l’entitat. Em demana que faci arribar els fulls signats com més aviat millor. Molt bé, adéu, adéu. És un noi que parla un valencià correcte i bellíssim, com no estem acostumats a sentir en latituds més septentrionals.
Em truca des de València, és clar. I de la ciutat del Túria ens arriba una notícia ben significativa relacionada amb la llengua. La seva alcaldessa, Rita Barberà, que ahir es passejava feliç en un descapotable amb Alonso i Camps, ha decidit reincorporar definitivament l’accent al nom de la ciutat, que mai no havia d’haver-se suprimit. A bones hores. Calien aquests setze anys de ridícul, de rebequeria, per acabar tornant les coses al seu lloc? Valorem l’anècdota pel que té de positiu. Ara falta una cosa molt més difícil: que les actuacions orals i escrites de l’Ajuntament tinguin també un accent realment valencià. No demano el nivell de l’informador d’Acció Cultural, només una major sensibilització, però coneixent el capteniment de Barberà i de tot el PP sobre el tema, toca ser escèptic. L’esperança no es perd mai, però.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I els valencians que pensem que no tenim accent i que això de l’accent ho tenen els catalans.
Menys mal que a Argentina amb el seu propi accent no necessiten cap soci espanyol de cap Acció Cultural de cap País Castellà.