Potser degut al meu caràcter, no massa donat a excessos socials, si hi ha una novel·la de la meva infància que em va marcar quan la vaig llegir és Robinson Crusoe. La meva identificació amb el protagonista, quan té la “sort” de quedar-se en una illa deserta a la seva exclusiva disposició, va ser total.
L’ANC va decidir, amb excel·lent criteri, celebrar la seva segona assemblea a Tarragona. La cita ha estat avui, al Tarraco Arena Plaça (TAP), que és com s’anomena ara l’antiga plaça de braus. Aprofitant que en sóc adherit (de l’ANC, no de la plaça) i que visc a poques travessies del TAP, m’hi he acostat. Aquestes són algunes notes
Diu l’Albert, un amic, al seu tuit: “El que faltava pel duro: independentistes que els cau la bava amb Crimea. Em penso que ara sí que ja ho he vist tot.” Sinopsi de la pel·lícula. Primera escena: la part pro-europea d’Ucraïna es rebel·la contra la decisió del govern (i del seu president), pro-rus, de no
L’autodenominat “sindicat” Manos Limpias ha presentat una querella contra el president Mas per sedició, rebel·lió i no sé quantes coses lletges més. La insòlita iniciativa, parenta d’aquella denúncia del coronel Tejero (¡al suelo, coño!), tindrà un ben curt recorregut judicial: el mateix jutge Santiago Vidal (ahir mateix en parlàvem) augura l’arxiu de les actuacions en
Amb la sala plena (l’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili), ha tingut lloc aquest vespre a Tarragona la taula rodona “Aspectes jurídics de l’estat propi”, organitzat per Assemblea Nacional Catalana, Sobirania i Justícia i l’Òmnium Cultural. Alt nivell dels tres ponents, els professors de la URV Alfonso González i Jordi Jaria i el jutge
L’Assemblea Nacional Catalana ha estrenat local al carrer Hernández Sanahuja de Tarragona. Es tracta d’un espai prou ampli, de dos nivells, que anteriorment havia acollit allò que se’n diu un “punt de servei” d’una companyia elèctrica. L’acte inaugural, que va congregar una munió de gent, va tenir lloc divendres al vespre i consistí en un petit
Acabo de llegir que una parella de guàrdies civils (dos números en l’argot del cos) s’han dedicat a identificar les cases de Sant Celoni d’on pengen estelades. Serà veritat? Costa de creure, però la font que ha donat origen a la notícia, una piulada d’un tuiter, l’acota amb un “increïble però cert”. Si així és, tot sembla
Han coincidit en el temps i en l’espai dos conspicus socialistes andalusos parlant de “lo nostro”. Em refereixo, és clar, a l’ex-president Felipe González i a l’actual presidenta d’Andalusia Susana Díaz. En el temps, en l’espai… i també en el missatge cap els catalans i el projecte polític que tenim endegat: amb bones paraules el primer
Doncs per mi no és cap catàstrofe el fet de no aconseguir una candidatura unitària sobiranista per a les eleccions europees. Més d’una vegada i de dues, des d’aquest fòrum he exposat l’escepticisme que em provoquen aquestes propostes de “grans coalicions”, a base de sumar i afegir partits, programes, grups i persones, com si fos
Nova fita, i no menor, de la societat civil en el procés sobiranista. Entre ahir i avui l’Assemblea Nacional Catalana ha distribuït 700 taules per tot el país i ha mobilitzat 3.000 voluntaris (aviat és dit) per donar un impuls, sens dubte el més important, a la seva campanya “Signa un vot per la independència”,
Que en el nostre camí cap a la llibertat s’està duent una decisiva batalla en el terreny diplomàtic, singularment l’europeu, no és cap secret. Les dues darreres mostres en aquest àmbit, una per cada bàndol, són les cartes del president Mas a dirigents de tot el món explicant-los el procés i sol·licitant-los suport, per una banda,
La discussió (civilitzada) a nivell quotidià de l’anomenat procés sobiranista provoca ser coneixedor, de tant en tant, d’inesperats arguments de l’altra part que permeten, al seu torn, endevinar el nivell d’informació que rep la gent per arribar-hi. Dic això pel que em va passar l’altre dia, que no té més importància de la que cadascú li
Quan un no pot dormir i es regira inquiet al llit a les tantes de la nit, un pot fer dues coses: llevar-se per veure la tele o agafar la tauleta (no m’agrada la paraula pissarreta) i anotar al seu bloc les idees que se li han anat acudint mentre no aconseguia aclucar els ulls.
Matí d’emocions. Una majoria de l’arc parlamentari català, de dreta a esquerra, ha aconseguit de nou posar-se d’acord, com en les grans ocasions, en un tema de país, de nació. Ho vaig dir quan es va aprovar la declaració al Parlament després de la manifestació de l’any passat, agraint l’actitud de tothom qui va saber cedir
Té collons la cosa aquesta del Simposi “Espanya contra Catalunya”. Un tema menor i sectorial com un congrés historiogràfic, que hagués passat relativament desaparcebut pel gran públic si ningú no hagués proferit cap esgarip, s’ha convertit en el centre de les invectives unionistes. Atacs, declaracions, querelles… La fera ha despertat definitivament i ha embogit, com va