Les aigües turbulentes

Nova fita, i no menor, de la societat civil en el procés sobiranista. Entre ahir i avui l’Assemblea Nacional Catalana ha distribuït 700 taules per tot el país i ha mobilitzat 3.000 voluntaris (aviat és dit) per donar un impuls, sens dubte el més important, a la seva campanya “Signa un vot per la independència”, que ja fa algunes setmanes que roda.

Confesso dues coses. La primera, no m’he involucrat activament en la iniciativa, de manera que la meva única participació ha consistit en signar el corresponent full, prèvia exhibició del meu DNI espanyol (que per cert em caduca el juliol: l’hauré de renovar o no farà falta?), i dipositar-lo a l’urna, sota l’atenta mirada del meu veí de barri i de bloc Albert Cortès, encarregat de la mesa situada al barri tarragoní del Serrallo, avui particularment concorregut, lluminós i festiu.

Segona cosa que confesso, que potser explica la primera. Fins avui no entenia molt bé en què consistia exactament la iniciativa, si en signar o bé en votar. El tríptic que es lliura a cada participant ho aclareix perfectament. És una signatura en exercici del dret de petició per demanar al Parlament la celebració de la consulta i, si aquesta no fos possible per culpa dels ponentins, la mateixa butlleta signada es transformarà en un vot expressament a favor de la independència i una mena de mandat als parlamentaris perquè proclamin la Declaració Unilateral d’Independència.

Les notícies a aquesta hora parlen d’èxit de la moguda. No en tenia el més mínim dubte. La societat segueix marcant el camí: tarannà cívic, ús de totes les vies democràtiques i legals al nostre abast i suau pressió a institucions i partits polítics perquè no s’encantin massa. Ja falta menys.

[Imatge: parada situada a la Rambla Nova de Tarragona; www.tarragona21.com]