És una de les fotografies de l’any. Els convidats a la recepció de l’aniversari de la Constitució espanyola brinden alegrement amb xampany (ells també en deuen dir cava). Són, de dreta a esquerra (en tots els sentits), la delegada Lunas de Llano (o és a l’inrevés?), Alícia Camarga, Albert Rivera (el cap del Movimiento), un
Insòlita l’enèsima amenaça que ens llança l’unionisme davant la perspectiva de la independència de Catalunya: quedaria fora de l’OTAN i per a ser admesa caldria l’aprovació de tots els estats membres. Ui, quina por. Fa gràcia que ens diguin això quan va ser Catalunya un dels pocs territoris de l’estat que es va pronunciar nítidament
La notícia d’avui, 20 de novembre, són unes declaracions d’Aznar, a les quals s’hi ha adherit la seva acòlita Esperanza Aguirre, dient que caldria recuperar una llei segons la qual li caiguin cinc anys de presó a un president autonòmic que faci el que no volen que faci. No cal perdre massa temps amb aquesta històra
La vicepresidenta del Govern, la dels estudis de psicologia, ens suministra una nova galletada d’aigua freda en el tema de la consulta. Ara resulta que no es podrà celebrar fins el mes d’octubre, degut a “problemes logístics”, bàsicament derivats de la confecció del cens. Precisament el mes d’octubre, ni una mica abans, ni una mica després. Ja
No fa massa dies, la dirigent d’Iniciativa Dolors Camats es preguntava retòricament què hauria de votar un federalista (com ara ella) en una consulta on una de les dues opcions fos explícitament la independència. Semblava que volia fer-nos entendre que un federalista hauria de votar que no, a risc de confondre el seu vot amb
Acabo de fer la meva contribució a aquesta iniciativa anomenada “El món ho ha de saber”, promoguda per la revista Sàpiens. Com és sabut, la cosa consisteix en l’edició d’un llibre que explica la història, la realitat i les propostes de futur de Catalunya, que s’enviarà a 10.000 personatges de tot el món, representatius de la
Alícia Sánchez Camacho, àlias La Camarguera, ha fet una proposta de tímida millora del finançament de Catalunya: res de l’altre món, és clar, però en la línia de buscar una sortida política pactada en plena coherència amb qui defensa l’entesa entre Catalunya i l’estat. Doncs bé, no han passat ni vint-i-quatre hores i ja ha
Bé doncs: heus-la aquí, la cadena. Un triple èxit de participació, organització i absència d’incidents. Tothom cridant “independència”, no succedanis. Enviant un també triple missatge a nosaltres mateixos (“sí, podem”), a Espanya (“ho has entès ja o encara no?”) i al món (a qui només arriben inputs com el d’avui, amb participacions multitudinàries i amb
Com a preludi a la Diada Nacional, ahir es va celebrar un gran acte al Camp de Mart de Tarragona, organitzat per l’Assemblea i Òmnium Cultural. Alguns apunts. * L’acte és oficialment de “reafirmació nacional”. Em sembla que, sortosament, ja estem prou “reafirmats”, almenys els que hi assistim. De manera que més aviat es tracta d’un “anar
Volia parlar de la via (naturalment!) i la meva imaginació no ha sabut trobar cap títol enginyós. Moltes de les expressions que inclouen el mot via són inadequades i no era correcte titular l’apunt, posem per cas, “Via fora!”, “Via morta” i encara menys “A cagar a la via!”. I el cas és que s’ha de
Decebedores declaracions del president Mas, les d’avui. Si no hi ha consulta pactada amb Madrid, que no ho serà, no hi ha altre pla B que unes eleccions plebiscitàries… al 2016! (quan toquen). Tres anys més d’agonia? Home, no, president, no ens ho feu! Potser no tan decebedores, si contextualitzem el procés en tota la
La bona acció del dia d’avui a favor de la independència de Catalunya és molt senzilla. La promou Reagrupament, aquella formació de modestes dimensions i, almenys en el passat, de peculiar trajectòria política, i consisteix en demanar al totpoderós Google que dediqui el seu noodle del dia 11 de setembre a la Via Catalana per
La premsa “amiga” ofereix avui dos bons exemples de com entén el procés sobiranista català i de la seva manera d’atacar-lo amb tergiversacions, errors o arguments infantils. Si aquest és el seu nivell, perfecte. Vegem-los. El Diari de Tarragona, digne hereu de la premsa del Movimiento, per dir que encara hi ha trams de la Via Catalana a
Tornant de l’Eroski i a punt d’entrar a casa em trobo un conegut, antic veí, amb ganes de xerrera. De xerrera diguem-ne identitàrio-política. “Tu, que ets dels meus, et sembla que ens donaran la independència?” ha estat la seva manera d’abordar-me i plantejar-me una conversa vulgues que no. Li he hagut de recordar, com ja he
Aquesta tarda s’ha fet l’assaig de la via catalana (millor que cadena, tot sigui dit) per la independència a Tarragona. Impressions telegràfiques: * Concentració a la Catedral, on hi ha una paradeta per adquirir les samarretes que s’han confeccionat expressament per al tram de Tarragona de la via. Les ha dissenyades el David i costen