Les aigües turbulentes

Té collons la cosa aquesta del Simposi “Espanya contra Catalunya”. Un tema menor i sectorial com un congrés historiogràfic, que hagués passat relativament desaparcebut pel gran públic si ningú no hagués proferit cap esgarip, s’ha convertit en el centre de les invectives unionistes. Atacs, declaracions, querelles… La fera ha despertat definitivament i ha embogit, com va pronosticar fa alguns mesos el diputat Tardà i com oportunament ens ho recorda avui un articulista.

Fa fins i tot riure haver de recordar, una vegada més, la llarga rècula d’atacs, agressions, disposicions legals, declaracions de tot tipus provinents de l’Espanya oficial (que és el nostre enemic, no l’Espanya-país, no confonguem) contra Catalunya: els recordats Francesc Ferrer i Ainaud de Lasarte ho van compilar oportunament en sengles volums fa alguns anys, i en tot cas al Simposi servirà per recordar-ho de nou.

Espanya contra Catalunya? I ara, que em diu? I què és sinó la reacció d’una revisora de RENFE obligant a baixar del tren uns passatgers “por mis cojones, porque no trago a los catalanes”? I què són sinó les declaracions de la líder d’un partit identificant, una vegada més, la política sobiranista catalana amb la dels nazis contra els jueus? Només un petit detall: els dos exemples que acabo de posar han passat no fa ni quaranta-vuit hores.

Doncs sí, Espanya contra Catalunya, sempre i en qualsevol circumstància.

[Imatge: tricentenari.gencat.cat]