L’acte inaugural, que va congregar una munió de gent, va tenir lloc divendres al vespre i consistí en un petit parlament del coordinador Albert Cortés, blocaire d’aquesta casa, seguit d’un variat i abundant pica-pica on no van faltar patates, canapès i olives arbequines, a més de les acreditades truites de la Rosa Maria, una de les més actives sòcies de l’entitat; el seu secret? All i julivert: com sona.
L’estrena del local va constituir tot un esdeveniment polític i social (els cursis en dirien event) i em va servir per retrobar-me moltes cares conegudes, de procedències diverses, després d’estar un temps mig retirat de la moguda sobiranista. La moguda d’un procés que entra en la seva fase més decisiva i apassionant i que necessitarà una empenta final, plena de determinació però també de tacte, tant de les formacions polítiques com de la societat civil involucrada. Allí estaré, d’una manera o altra.
Després de l’acte, un grup d’amics vam anar a sopar de tapes al Petit Tarraco, ben a prop, que també vessava de gent. Allí, enmig d’un xivarri considerable i entre patates braves, xipirons i pop a la gallega, vam arreglar el món; bé, el nostre món: Tarragona i Catalunya.
[Imatge: foto de l’autor]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!