L’heroïna del dia viu molt lluny de nosaltres. Es diu Eugenia, és la senyora que l’altre dia va servir cocido i pringá a Oriol Junqueres mentre anava fent comentaris i reflexions sobre el procés català amb un sentit comú molt superior a l’esperable en un territori i una societat que, de forma bastant comprensible, tenen un
Dono voltes i més voltes sobre les anades i vingudes que estan protagonitzant les quatre forces sobiranistes (o sis partits, recordem-ho) des de la famosa “esquerda” de fa uns dies, la reconversió del 9-N en una consulta apta per a tots els públics i, finalment, la societat demandant (exigint, fins i tot) unitat i decisions
Aquestes són les dues perles deixades anar a les xarxes socials per dos regidors del PP de Tarragona, comentant les darreres accions de l’ANC. Judith Heras, al comprovar que algunes zones cèntriques de la ciutat havien estat ornades amb elements de color groc (com moltes altres ciutats, sense problemes que sapiguem), va deixar anar que es
S’ha de reconèixer que la formació que en aquests moments està més a l’alçada del que demana la gent és la CUP. Mai no m’hagués imaginat haver de lloar un grup que es troba notòriament allunyat de la meva manera de pensar (i em remeto a molts apunts en aquest mateix bloc), però m’està sorprenent
Mariano Rajoy afirma que no sap què vol fer Mas les properes setmanes, cosa que el deu tenir desorientat, pobre home. Suposo que els dubtes i les preocupacions del gallec del plasma obeeixen al secret desig de trobar un nou flanc per on atacar la consulta del 9-N, aquesta consulta titllada de “xocolatada” pels independentistes hiperventilats
El ministre de Justícia es mirarà amb lupa la nova consulta del 9-N. La vicepresidenta espanyola va dir que si les paperetes diuen el mateix (és a dir, que inclouen aquella temuda paraula que comença per i) hi haurà conseqüències. Un altre polític mesetari ja parla de frau de llei. Avui mateix, aquell animal de
Continua el devessall de notícies del trepidant procés. Qui deia que s’avorria? Les darreres vint-i-quatre hores han estat especialment farcides de novetats, amb les xarxes socials, almenys la que consulto amb més freqüència (la del moixonet), i el meu grup d’amistats de whatsapp traient fum. Aquestes són algunes de les consideracions que em vénen al cap
Nou atac. Ara toca l’estratègia de la por, i la primera peça que pretenen abatre en aquesta singular cacera contra Catalunya, contra les seves institucions i contra el seu futur és el jutge Santiago Vidal. Avui toca fer-li costat. Mentre, els partits sobiranistes tornen a reunir-se (ja no sabem si en públic o en privat,
El procés cada vegada s’assembla més a una dutxa escocesa, i no ho dic per les possibles semblances amb la nació britànica malauradament, sinó en el continuat festival de galletades d’aigua, ara freda, ara calenta, que cauen sobre la soferta societat catalana. Quan semblava que la cimera de partits sobiranistes havia arribat a un consens
La setmana ha acabat tant trepidant com va començar. Em refereixo al procés sobiranista, lògicament. Quedaran per a la història les imatges d’aquest matí, amb casi tots els alcaldes de Catalunya (en faltava algun, llastimosament) desfilant en corporació cap a la Generalitat de Catalunya amb la vara en una mà (m’informa un amic que aquest
Ha esclatat el futur. Ahir el Tribunal Constitucional espanyol, aquell format per dotze membres amb una mal dissimulada adscripció política, aquell que està presidit per un que va votar “no” al referèndum constitucional, aquell Tribunal dic, va admetre a tràmit els recursos de l’estat contra la consulta, i ho va fer a una velocitat meteòrica,
Amb l’aprovació de la llei de consultes, la signatura de la convocatòria a votar el 9 de novembre i la publicació al DOGC d’ambdós documents es completa la primera fase del procés sobiranista. Són unes passes de gran transcendència i, malgrat que la paraula i el conceptes estan molt gastats, també històriques. Ho corrobora el
Una de les darreres atzagaiades centralistes contra el procés sobiranista és advertir-nos que qualsevol iniciativa o projecte, text o actuació que tinguin com a intenció modificar l’estructura territorial de l’estat han d’adequar-se forçosament a la Constitució de 1978, però no perquè és una llei superior a altres sinó perquè és una mena de text fundacional
Aguantarà la nostra salut física i mental aquest reguitzell d’emocionants notícies de primer ordre que, sense pausa, ens ofereix l’actualitat? La setmana no ens està donant treva en aquest sentit, per molt que tots els esdeveniments (m’estic referint a esdeveniments polítics de casa nostra, òbviament) estiguin seguint el guió més o menys previst. Els dos
L’Assemblea Nacional Catalana, lluny d’adormir-se en els llorers del gran èxit de la V de la setmana passada, ens presenta un nou repte per a les trepidants setmanes que ens esperen. Proposa reunir 100.000 voluntaris amb la doble funció d’explicar els arguments a favor de la independència de Catalunya i d’escoltar dubtes, preguntes o qüestionaments dels