Tercer Onze de Setembre superat amb nota. Tercer Onze de Setembre amb més gent que l’any anterior, deixant en evidència alguns pronòstics pessimistes, marca de la casa catalana. El souflé continua ben alt, malgrat totes les adversitats, potser perquè no és un souflé sinó un pastís molt més sòlid. El missatge que la cinquena part
Ple al Col·legi d’Advocats de Tarragona, ahir al vespre, per sentir Santiago Vidal. El nostre particular jutge-estrella (no hauria de ser així, però ho és i ja ens va bé) venia formalment a presentar el seu darrer llibre Els set pecats capitals de la justícia i, efectivament, va dedicar una bona estona “a parlar del seu
El setmanari El temps té molt d’enginy amb els títols d’alguns dels articles que publica. Aquesta setmana, per parlar de la crucial concentració (o manifestació o no sé com n’hem de dir) de l’Onze de Setembre diu que “comença el compte endavant”. Certament, el procés sobiranista acaba el seu compte enrere i a partir del
Avui a la bústia de casa, a més de targetetes de cerrallers oferint serveis les 24 hores i una carta convidant-me a fer-me una revisió auditiva gratuïta, incloïa un fulletó de color butà proclamant que “l’11 de setembre recuperem el seny, recuperem la senyera!”. La signa la denominada Societat Civil Catalana, aquest invent format corre-cuita, amb
Avui m’he tornat a trobar el senyor amb qui ja vaig parlar fa un any (vegeu l’apunt aquí). Recordem que es tractava d’un autèntic catalanus qualunque, molt representatiu del que podria ser un ciutadà normal i corrent: – (ell) això ho tenim molt malament, no sé com acabarà tot… – (jo) ja ha sortit el pessimista
Continua l’original acció d’aquest estiu de desplegar grans retrats de líders polítics per cridar l’atenció al món del que volem (i necessitem) fer els catalans el 9 de novembre. Ahir va ser el torn de Tarragona i el mandatari escollit per adreçar-li el missatge era Matteo Renzi, el jove (i menys controvertit del que va semblar
Ens estan arribant missatges altament preocupants en relació al procés sobiranista, el que hauria de culminar, en una primera fase, en la consulta del 9 de novembre. Tots aquests missatges (resumint-los molt: la consulta no es podrà fer si l’estat no la permet) provenen de determinats sectors convergents i el fet que estiguin transcendint just després
Avui me n’he adonat. Circulen unes monedes de dos euros on el perfil de Joan Carles I el jubilat ha estat substituït no per Felip VI, com seria lògic, sinó per dos elements característics del Park Güell: la torre de l’entrada coronada pel que sembla un bolet (segons algunes interpretacions és una amanita muscaria) i el drac
Una altra passa tarragonina a la gran marxa cap a la independència (riu-te tu de la Gran Marxa de Mao): avui hem fet un assaig de ve baixa a la plaça Verdaguer (a la imatge). Bona presència de gent, quantitativament parlant, atenent els imponderables de la jornada: tarda de dissabte de ple estiu, cel amenaçador…
La secció local de l’ANC de Tarragona està duent a terme trobades setmanals al voltant de grans preguntes que la gent s’està fent sobre la independència de Catalunya. Preguntes que es fa, sobretot, gent que per una raó o altra no té molt clar com acabarà tot això: si continuarem a la Unió Europea, si
Transcripció aproximada d’una conversa amb un company de feina divendres passat, després que l’aplicació informàtica del Ministerio, de la qual depèn una de les nostres tasques, fallés com té per costum: Jo: després del 9 de novembre ja no tindrem aquest problema.Ell: el 9-N s’atansa…Jo: “s’atansa” o “es tensa”?Ell: les dues coses: caldrà fer “algo”.Jo:
Celebro la victòria d’Alfred Bosch a les primàries d’ERC a Barcelona. No és que tingui res contra l’altre, però recorda massa un període concret que l’històric partit mica a mica va superant. Alfred Bosch (el candidat d’Oriol Junqueras, encara que l’un i l’altre ho neguin mútuament) representa aquesta manera de fer política que tant demanda
Aquest vespre l’ANC ha organitzat una xerrada a Tarragona sobre Grenlàndia (o Kalaallit Nunaat) i el seu procés d’independència. Un procés notòriament desconegut per la majoria, com ha senyalat el conferenciant, l’antropòleg i expert en aquella enorme illa Francesc Baylón: tots els polítics parlen contínuament d’Escòcia o del Quebec, però ningú no parla de Grenlàndia i
Com a continuació del cicle de conferències de fa justament un any, que es va presentar amb el nom Visió Exterior de Catalunya com a Nou Estat d’Europa, enguany es presenta el nou cicle, ja evolucionat pels darrers canvis político-socials del nostre país, amb el nom La Catalunya que ve. L’objectiu del cicle és debatre sobre
El que són les coses: el dia de l’any en què Catalunya és més societat civil que mai, el dia en què tothom surt al carrer i es fan més evidents els nostres trets característics com a poble (tolerància, cultura, integració, tradició, modernitat…), just aquest dia es presenta una cosa denominada Societat Civil Catalana, tancats