Les aigües turbulentes

L’autodenominat “sindicat” Manos Limpias ha presentat una querella contra el president Mas per sedició, rebel·lió i no sé quantes coses lletges més. La insòlita iniciativa, parenta d’aquella denúncia del coronel Tejero (¡al suelo, coño!), tindrà un ben curt recorregut judicial: el mateix jutge Santiago Vidal (ahir mateix en parlàvem) augura l’arxiu de les actuacions en dos mesos com a molt, i els que som llecs en dret i només ens refiem del nostre sentit comú som de la mateixa opinió.

Quan es va anunciar aquesta querella es va activar el protocol ja tradicional en aquests casos, és a dir la creació del hashtag “totsambelpresident” i fer-lo córrer pel sacrosant Twitter, però la notícia tenia tan poca substància que tot va quedar en no res. Però ara hi ha qui vol donar a la denúncia contra Artur Mas la transcendència que no es mereix i avui uns quants membres de Reagrupament s’han autoinculpat pel mateix presumpte delicte, una mica en la línia d’allò del “jo també he avortat” de les (i dels) feministes dels convulsos i heroics primers anys de la transició espanyola.

No crec que siguin necessàries aquest tipus d’actuacions que, més que ajudar al president o al procés sobiranista, el que fan es donar ales als seus enemics donant-los un altaveu que, repeteixo, ni tenen ni es mereixen. No vull treure mèrit a la performance de Reagrupament (perquè és una foto i poca cosa més) però preferiria que l’artilleria dialèctica que han fet servir (“si hem d’entrar a la presó ho farem amb el màxim honor i satisfacció”) se la guardin per quan vinguin de veritat maldades. Ja veurem llavors quants valents té aquest país.

[Imatge: foto ACN; Vilaweb]