La cúpula d’Unió Democràtica de Catalunya ha demanat que la Via Catalana per la Independència del proper Onze de Setembre sigui rebatejada com “pel dret a decidir”. Olorant-se que serà una nova fita històrica del sobiranisme català, el veterà partit (la cúpula, insisteixo) intenta portar l’aigua al seu molí. Un molí on, realment, no sabem
Petita crònica de la presentació d’A un pam de la independència avui al Col·legi d’Advocats de Tarragona. * Una prèvia: el cartell anunciador de l’acte parlava de pas i no de pam. Error absolutament involuntari i imperceptible, però que no deixa de tenir el seu què: no és el mateix estar a 20 que a
* La sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Tarragona no és que es quedés petita per sentir Xavier Sala i Martín: és que va quedar microscòpica. Gent dreta pels passadissos, gent asseguda per terra, gent a l’entrada intentant seguir com fos l’acte, gent que se’n tornava cap a casa… Després vam saber que l’Ajuntament no
* Fa un temps, ja vaig opinar sobre la cadena humana a formar el proper Onze de Setembre. En resum, entre un “sí” i un “no” optava per un “sí, malgrat tot”, mirant de reüll la posició de conspicus representants de Solidaritat Catalana per la Independència, formació de la qual sóc adherit, quan es va proposar la
Exemple 1: el PP d’Altafulla penja al seu Facebook una analogia entre una reunió del Reishtag de l’època nazi i un congrés de l’Assemblea Nacional Catalana. Exemple 2: el tertulià (o així) Hermann Tertsch qualifica els assistents al Concert per la Llibertat, a tots 90.000, com “gihadistes suïcides”. Exemple 3: l’articulista Armando Robles diu a
Raons personals em van impedir estar present ahir al Camp Nou com hagués estat la meva intenció. Val a dir que tampoc vaig ser a temps d’aconseguir una entrada. Per tant, em vaig haver de conformar amb viure el Concert per la Llibertat “en esperit” (com el president Mas l’Onze de Setembre) i seguir-lo en la
El procés sobiranista de Catalunya (conegut com “el procés”, a seques, pels nombrosos amics de l’ambigüitat i de les mitges tintes) continua la seva tortuosa trajectòria, entre els dubtes d’uns i les presses d’altres. Ningú no va dir que seria fàcil ni senzill, i a fe de Déu que no ho està essent. Als atacs
Ara resulta que Catalunya és petita i això vol dir que no tindria res a fer entre dos centenars més d’estats independents. L’unionisme continua provant de torpedinar el procés sobiranista de totes les maneres possibles, esgrimint els més variats discursos i traient tot de conillets del cada vegada més escurat barret. Se’ns va dir que en el
Pocs personatges de l’actual escenari político-mediàtic resulten tan desagradables com Paco Marhuenda, el director de La Razón. Potser només el supera Jordi Cañas. El cas és que Marhuenda ha donat avui la seva particular opinió sobre el perquè de la xiulada als prínceps de Girona al Liceu: resulta que ara al teatre de les Rambles barcelonines
Cada dia em cau pitjor Duran i Lleida, tant la persona com el missatge. Ara es despenja amb una entrevista al diari La Razón, d’acrisolat respecte a la radicalitat democràtica i catalanista, en que entre altres coses declara: “a la pràctica, del procés sobiranista, no hi ha res”. No ha dit això per regalar les
La darrera conferència del cicle que cada any organitza Òmnium Cultural del Tarragonès ha anat a càrrec de Salvador Garcia Ruiz. Garcia pertany a aquesta nova generació de compatriotes que, sense els complexos i les pors de generacions anteriors, s’han proposat fer un treball concret, efectiu i rigorós a favor de la independència de Catalunya. En
Cada dia una notícia, cada dia una sorpresa, cada dia una prova de que anem en la bona direcció. Ahir va ser el fax del Tribunal Constitucional adreçat al Parlament, amb la impugnació de la declaració de sobirania. Encara bo que no el va portar un cavall de postes. Un fax! Per si algú molt jove llegeix
AGENDA Cicle de conferències sobre la visió exterior de Catalunya com a nou estat d’Europa, organitzades per Òmnium Cultural: Dimarts, 30 d’abril: “El procés català vist des d’Europa”, per Ramon Tremosa Balcells, economista, professor i eurodiputat. Dimarts, 7 de maig: “Nous estats. Procés de secessió i dret internacional”, per Albert Cortés Montserrat, responsable d’ANC a
No sé si algú s’hi ha fixat, però des de fa un temps han començat a aparèixer balcons amb estelades a La Riera. Discretes, de gairell, en un racó de la pantalla, desenfocades… el cas és que els factòtums de la popular sèrie de TV3 han decidit aplicar aquell principi d’Adolfo Suárez (“elevar a la
Ja han aconseguit que el Parlament de Catalunya s’assembli una mica més al Congrés dels Diputats, amb les seves bronques i els seus “pitotes” com diuen ells. Ahir va ser l’enfrontament entre un diputat de la CUP i un altre de Ciudadanos (generat, per cert, per una qüestió que no tenia res a veure amb